Arxiu d'etiquetes: França (nascuts a)

Alerini, Charles

Deixa un comentari

(Bastia, França, 22 març 1842 – Vinh, Vietnam, 24 juliol 1901)

Anarquista. Participà a la Comuna de Marsella (1871).

Fallida aquesta, es refugià a Barcelona, on, amb Paul Brousse i Camille Camet, creà el Comité de Propagande Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale (1873) i publicà el periòdic “La Solidarité Révolutionnaire”.

Fou membre de l’Aliança de la Democràcia Socialista i representà la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de l’Haia (1872) i al de Ginebra organitzat pels anarquistes (1873).

Aimeric -eclesiàstic, s. X-

1 Resposta

(França, segle X)

Arquebisbe de Narbona (vers 927-977).

Durant els seus cinquanta anys de govern, i com a metropolità de fet dels bisbats catalans, tingué ocasió d’oposar-se a les pretensions de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, que s’havia fet proclamar arquebisbe de Tarragona el 956.

Adelaida de Provença

3 Respostes

(Provença, França, segle XI – Catalunya ?, segle XI)

Muller del comte Guillem I de Besalú.

Fills de la seva unió foren els successius comtes Guillem II i Bernat II.

Adelaida de Forcalquier

2 Respostes

(Provença, França, segle XI – Avinyó, França, 1129)

Dama. Filla de Guillem Bertran II, comte de Forcalquier, i segona muller del comte Ermengol IV d’Urgell, amb qui tingué un fill, Guillem V de Forcalquier.

A la mort del seu pare (1096), Adelaida, ja vídua, heretà el comtat de Forcalquier i anà a regir-lo amb el seu fill; així era establert un llinatge català a l’alta Provença.

Adelaida de Carcassona

Deixa un comentari

(Carcassona, França, segle XI – Catalunya Nord, segle XI)

Dama. Primera muller del comte Guillem I de Cerdanya, al qual transferí els seus discutits drets al comtat de Carcassona-Rasès.

El 1067, tanmateix, els vengueren a Ramon Berenguer I de Barcelona per 4.000 mancusos d’or.

Abba Mari ben Mosé ben Yosef

1 Resposta

(Lunel, Llenguadoc, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)

Rabí. Conegut també per N’Astruc de Lunel.

De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes -entre ells Selomó ben Adret de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà– que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren. En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica.

L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme. Abba Mari es refugià a Perpinyà (1306). Més tard visqué a Barcelona on escriví una elegia a Selomó ben Adret (1320).

Borbó-Vendôme, Lluís Josep de

14 Respostes

(París, França, 1 juliol 1654 – Vinaròs, Baix Maestrat, 11 juny 1712)

Militar i noble, duc de Vendôme.

El 1695 va estar al capdavant de l’exèrcit de Catalunya, va derrotar al príncep de Darmstadt i el virrei de Catalunya, comte de la Corzana, i va prendre Barcelona (1697).

Durant la guerra de Successió, fou cridat (1710) per Felip V de Borbó, on va obtenir les victòries de Brihuega i Villaviciosa.

Gastó IV de Foix

6 Respostes

(Foix, França, 26 febrer 1423 – Roncesvalls, Navarra, 21 juliol 1472)

Comte de Foix i de Bearn (Gastó XI) i vescomte de Castellbó (1436-72). Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret.

El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II de Catalunya, i aquest els declarà successors al tron de Navarra (1455), després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca.

Intervingué en la Guerra contra Joan II prop del rei i fou l’alliberador de la reina Joana Enríquez i del príncep Ferran, assetjats a Girona pel comte Hug Roger III de Pallars (1462).

A Navarra fou cap del partit beaumontès, que pretenia d’entronitzar la seva muller, enfront dels designis de Joan II.

Gastó I de Foix

5 Respostes

(Foix, Occitània, 1287 – Maubuisson, França, 13 desembre 1315)

Comte de Foix, baró de Castellvell de Rosanes i de Montcada i senyor d’Andorra (1302-15), entre d’altres.

Fill del comte Roger Bernat III i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger.

A la seva mort deixà els seus dominis ultra pirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans al segon fill, Roger Bernat III de Castellbó.

Gasset i Mercader, Manuel

2 Respostes

(Neuf Chatelle, França, 28 febrer 1814 – Alzira, Ribera Alta, 13 octubre 1887)

(o Rafael)  Militar. Malgrat néixer a França per l’exili dels seus pares, fou considerat gironí. Lluità en el bàndol isabelí en la primera i la segona guerra carlina.

El 1859, durant la guerra d’Àfrica, es distingí als alts de Benzú i fou ascendit a tinent general.

Adscrit al partit moderat, fou capità general de Catalunya (1866-67) i de València (1867-68), on fou destituït per la Revolució de Setembre.

En recompensa a la seva col·laboració a la Restauració borbònica, Alfons XII de Borbó li concedí el títol de marquès de Benzú (1875).