(París, França, 1783 – l’Alcora, Alcalatén, 1836)
Escultor. Establert des de la infantessa al País Valencià, on el seu pare dirigí la fàbrica de ceràmica de l’Alcora. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou, posteriorment, director d’escultura.
L’any 1808 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Sant Carles.
(Montpeller, França, 4 febrer 1811 – París, França, 13 octubre 1899)
Orguener. Fill de Domènec Cavaillé i Coll. El 1833 féu un viatge a París, on hi construí diversos orgues.
El 1890 construí de nou la part instrumental de l’orgue de la catedral de Perpinyà. Fabricà també orgues per a diferents països europeus i americans.
Inventà un instrument semblant a l’harmònium i perfeccionà el mecanisme de l’orgue.
(Epinay-sur-Seine, França, 26 gener 1887 – Ceret, Vallespir, 1 juny 1956)
Pintor. Malalt, s’instal·là el 1916 a Ceret, al Castellàs. Conreà sobretot el paisatge.
Fundà el 1950 el Museu d’Art Modern de Ceret.
(Marsella, França, 1888 – el Marne, França, 1914)
Atleta especialitzat en curses de fons. Va morir al front del Marne durant la Primera Guerra Mundial.
A la seva memòria es disputa a Barcelona des del 1920 el gran premi de cursa de fons Jean Bouin.
(Tolosa, Llenguadoc, 28 maig 1933 – Perpinyà, 28 març 2013)
Polític i notari a Ribesaltes (Rosselló) i a Perpinyà. Fou president de la Cambra de Notaris dels Pirineus Orientals i alcalde de l’Albera (1971-2013).
Autor d’una tesi doctoral, en part encara inèdita: Angelets et miquelets: Contribution à l’historie de la gabelle en Roussillon (1958). També publicà Miquelets et Angelets (2006) i Le Gouverneur Général Reste de Roca (1879-1976) (2008).
(Tolosa, Llenguadoc, segle XI – Trípoli, Líbia, 1112)
Comte de Tolosa (1096-1105). Fill de Ramon IV de Tolosa, el qual, quan anà a la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat (1096). L’hagué de defensar, ajudat pel seu cosí Guillem Jordà de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers.
A la mort del seu pare (1105), el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa, i ell se n’anà al Líban per reclamar el comtat que havia creat el seu pare, que retenia Guillem Jordà, des del 1101. Els dos cosins pactaren el repartiment del comtat, acord que els permeté de conquerir Trípoli el 1109.
En una baralla entre llurs soldats Guillem Jordà fou mort, sembla, per instigació de Bertran, el qual es quedà amb Trípoli i fou succeït el 1112 per Alfons Jordà.
Així s’extingí el primer i efímer domini català al Pròxim Orient.
(Provença, França, 1233 – Nocera, Itàlia, 23 setembre 1267)
Reina de Nàpols i Sicília. Filla de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia.
Governà Provença, mentre el seu marit, Carles I d’Anjou, i el germà d’aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d’Egipte.
Tingué la protecció papal, però l’oposició armada de Jaume I de Catalunya.
(Castres, Llenguadoc, 16 desembre 1881 – Perpinyà, 2 març 1943)
Escriptor en francès, director teatral i fundador de revistes (“Le Cri Catalan”, 1909, i “Le Coq Catalan”, 1917), etc.
Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses (1905), La terrasse au soleil (1921), Poèmes d’amour et d’automne (1928), etc. Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novel·la Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon (1936).
Fou germà seu Lluís Bausil (Carcassona, Llenguadoc, 1878 – Perpinyà, 1945) Pintor postimpressionista. Pintà presseguers florits i són remarcables les seves poètiques aquarel·les.
(Normandia, França, 1660 – Perpinyà, 1721)
Bisbe d’Elna (1696-1721). Publicà el Cateéchisme diocésain (1698) per substituir el manual d’instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots.
Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà (1707).
(Autun ?, Borgonya, França, segle XIII – València ?, segle XIV)
Arquitecte i escultor. Establert a València, des del 1303 dirigí les obres de la seu i també la seva decoració.
A ell i al seu equip es deuen les capelles obertes en el mur occidental del creuer i la portada dels apòstols, que és la primera mostra important de l’escultura gòtica monumental a València.
Dades dels Països Catalans 