(Sahara, Àfrica, vers 1112 – Marràqueix, Marroc, 1182)
Cadí de València (des del 1142). Fou un dels protagonistes de la revolta anti-almoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tasfïn ibn ‘Alï. Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva (1145) i Alacant.
Deposat, fou lliurat als Banü Gäniya balears, que l’empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix.
(Tolosa, Llenguadoc, segle XI – Trípoli, Líbia, 1112)
Comte de Tolosa (1096-1105). Fill de Ramon IV de Tolosa, el qual, quan anà a la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat (1096). L’hagué de defensar, ajudat pel seu cosí Guillem Jordà de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers.
A la mort del seu pare (1105), el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa, i ell se n’anà al Líban per reclamar el comtat que havia creat el seu pare, que retenia Guillem Jordà, des del 1101. Els dos cosins pactaren el repartiment del comtat, acord que els permeté de conquerir Trípoli el 1109.
En una baralla entre llurs soldats Guillem Jordà fou mort, sembla, per instigació de Bertran, el qual es quedà amb Trípoli i fou succeït el 1112 per Alfons Jordà.
Així s’extingí el primer i efímer domini català al Pròxim Orient.
(Pallars, segle XI – abans 1112)
Comte de Pallars Jussà (1098). Fill de Ramon V i de Valença de Tost.
Succeí juntament amb el seu germà Pere Ramon I al seu pare. Morí abans que el seu germà.
Dades dels Països Catalans 