Arxiu d'etiquetes: França (nascuts a)

Berwick, duc de

28 Respostes

(Molins, França, 21 agost 1670 – Philippsburg, Alemanya, 12 juny 1734)

(James FitzJames Stuart)  Mariscal francès. Fill bastard de Jaume II d’Anglaterra, per a qui el rei creà el títol.

Establert a França (1691) i naturalitzat francès, Lluís XIV l’envià a la península ibèrica per ajudar Felip V de Borbó en la Guerra de Successió. Recuperà Madrid, obtingué la victòria d’Almansa i conquerí el País Valencià (1707); en agraïment, Felip V l’anomenà duc de Llíria i Xèrica amb grandesa d’Espanya.

Marxà a França per continuar les empreses militars de Lluís XIV, però el 1714 tornà de nou a la Península per posar-se al capdavant de les tropes que assetjaren i conqueriren Barcelona l’Onze de setembre.

Bertran -bisbe Barcelona, 1086/95-

1 Resposta

(Provença ?, França, segle XI – Barcelona, 1095)

Bisbe de Barcelona (1086-95).

Fou abat del monestir agustí de Sant Ruf, a Provença. Més tard fou nomenat bisbe de Barcelona, on succeí Umbert de Cervelló.

En 1093 convertí en monestir dels agustins l’església de Sant Adrià de Besòs, que pertanyia a la canonja de Barcelona. El primer prior del nou establiment fou Oleguer, futur prelat i sant.

Consta que Bertran es deixà arrossegar per les pràctiques simoníaques pròpies de l’època. Vengué l’ardiaconat de Barcelona a Berenguer de Montcada.

Fou succeït a la diòcesi per Folc de Cardona.

Bernat de Gòtia

4 Respostes

(França, segle IX – Catalunya, vers 880)

Marquès i comte de Narbona, Barcelona i Rosselló (865-878) i després comte de Girona, i darrer marquès franc a Catalunya. Fill i nét dels comtes de Poitiers.

El 872 el rei Carles el Calb el nomenà membre del consell que havia de governar Aquitània durant la minoritat del seu fill Lluís. El 876 rebé els comtats de Bourges i Autun, però l’any següent inicià una revolta (877-878) contra Carles i Lluís.

Fou destituït pel concili de Troyes (878) i, passaren Barcelona-Girona al comte de Cerdanya, Guifré I el Pelós; Rosselló, al germà d’aquest, Miró de Conflent, i Narbona, al comte de Tolosa i Alvèrnia, Bernat Plantapilosa.

Bernat -mestre d’obres, s. XIII-

Deixa un comentari

(Tolosa ?, França, segle XIII – Tarragona, 1256)

Mestre d’obres i religiós. Procedia de Tolosa o, almenys, fou influït per l’escola tolosana.

Fou, fins a la seva mort, director de les obres de la seu tarragonina; pertany a la seva època una bona part de la construcció de les naus laterals i dels claustre. Les obres continuarien avançant durant uns anys d’acord amb els seus projectes.

Bassecourt i du Pire, Lluís-Alexandre Procopi

Deixa un comentari

(Fontaine-lés-Boulans, França, 1 juliol 1769 – Saragossa, Aragó, 17 gener 1826 )

Militar. Fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Contes, segon marquès de Bassecourt i nebot del primer comte de Santa Clara.

Capità general interí de València (1810-11), reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona (1810) davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa. Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà una Junta-Congrés.

El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona.

Barca, Aspàreg de la

1 Resposta

(Montpeller, França, segle XII – Tarragona, 1233)

Arquebisbe de Tarragona (1215). Fou conseller de Jaume I el Conqueridor.

Dirigí la concòrdia de 1227 que posà fi a la revolta d’Aragó, i prestà suport a l’expedició a Mallorca (1229). L’any 1232, Jaume I li encomanà el seu primogènit, Alfons.

Intentà d’introduir la inquisició al regne.

Ataülf -bisbe Barcelona-

Deixa un comentari

(França ?, segle IX – Catalunya ?, segle IX)

Bisbe de Barcelona (vers 856 – vers 860). El primer d’aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa.

Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia.

Instituí canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat. El 860 assistí al concili de Tuzey (França).

Ascheri Fossatti, Tomás

1 Resposta

(Marsella, França, 1869 – Barcelona, 5 maig 1897)

Obrer anarquista. Resident a Barcelona. Milità a les files anarquistes (bé que fou acusat d’ésser confident del governador civil) i fou detingut després d’ésser llançada una bomba contra una processó al carrer de Canvis Nous de Barcelona (7 de juny de 1896).

Empresonat al castell de Montjuïc, fou un dels que sofriren més maltractaments i, tot i no ésser veritat, reconegué la seva culpabilitat i la d’altres anarquistes, fet que fou la base legal per a iniciar el Procés de Montjuïc.

Morí afusellat.

André, Marius

Deixa un comentari

(Santa Cecília de les Vinhas, França, 5 juny 1868 – París, França, 12 setembre 1927)

Escriptor i traductor. Va traduïr Santiago Rusiñol i Ramon Llull. Col·laborà a “La Veu de Catalunya”.

Escriví diversos assaigs: La Catalogne et les germanophiles, Le bienhereux Raymond Lulle (1900), La fin de l’empire espagnol d’Amèrica (1922).

Almodis de la Marca

17 Respostes

(Tolosa, França, 1020 – Barcelona, 16 octubre 1071)

Comtessa de Barcelona (1052-71). Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i tercera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona, que havia rebutjat la seva segona muller, Blanca, per la qual cosa foren excomunicats ambdós esposos, i les pretensions del comte de dotar Almodis trobaren una ferma oposició en la comtessa àvia Ermessenda de Carcassona, que els proporcionà dues noves excomunions.

Els drets d’Ermessenda foren comprats amb mil unces d’or. Els comtes van adquirir també els comtats de Carcassona i Rasès, per deixar-los a llurs fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, mentre l’hereu (i fillastre d’Almodís), Pere Ramon, heretaria Barcelona. Però aquest, ressentit i potser malalt, assassinà Almodis.