Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Deffontaines, Pierre

1 Resposta

(Llemotges, França, 21 febrer 1894 – París, França, 25 novembre 1978)

Geògraf. Cap al final del 1939 fixà el domicili a Barcelona, i fou director de l’Institut Francès d’aquesta ciutat fins al 1964. Des del 1966 fou professor de la Universitat de Barcelona, càrrec que compaginà amb el de director del Departament de Geografia del Col·legi Universitari de Perpinyà fins al 1972.

Les seves obres més importants són: L’homme et la forêt (1934), L’homme et l’hiver au Canada (1957) i Atlas Aérien de la France (1955-64, en col·laboració).

A més, va escriure nombrosos treballs d’investigació sobre el Brasil, el Canadà, el Mediterrani i les terres catalanes (estudis sobre les Balears, els deltes del Llobregat i de l’Ebre, els regadius de Lleida, entre d’altres).

En aquest sentit, cal esmentar La Meditérranée catalane (1975), traduït amb el títol de Geografia dels Països Catalans, primera obra de conjunt sobre la geografia de les terres catalanes, des del Rosselló fins a Oriola.

Crous i Vidal, Enric

Deixa un comentari

(Lleida, 6 agost 1908 – Boulogne-Villancour, França, 10 gener 1987)

Tipògraf i grafista. Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat.

Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” (1933), i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc. El 1939 s’exilià a França.

Defensà el grafisme llatí (Doctrine et action, Richesse de a graphie latine, Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques, etc) i caràcters i vinyetes tipogràfiques.

Els alfabets més importants que dibuixà són París, Flash, Ilerda i Crous Vidal.

Constança d’Aragó i d’Entença

9 Respostes

(Catalunya, 1318 – Montpeller, França, 1346)

Reina de Mallorca. Era filla d’Alfons III de Catalunya i de Teresa d’Entença.

Concertà el seu matrimoni (1325) amb Jaume III de Mallorca, aquest se celebrà el 1335.

En ésser desposseïts del regne per Pere III el Cerimoniós (1343), visqueren un temps a Catalunya, sota vigilància, i anaren a França (1346) en cerca d’ajut per recuperar el regne.

Durant el plet del seu germà, Pere el Cerimoniós, contra el seu marit, Jaume III, Constança sembla decantar-se a favor del germà.

Coma i Cros, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – París, França, 1937)

Fabricant. Continuà el negoci de compra-venda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell.

A partir del 1910 se’n féu càrrec totalment i n’amplià les activitats: instal·là una filatura a Rosselló de Segrià i una fàbrica de teixits a Salt (Gironès), per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó.

Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà. Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu.

El 1936 es refugià a París, on morí.

L’empresa perdurà en la mateixa família sota el nom de Successora de J. Coma-Cros.

Clarà i Ayats, Joan

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 1875 – París, França, 7 febrer 1958)

Escultor. Germà de Josep, amb el qual col·laborà a Tolosa de Llenguadoc i a París.

Va treballar especialment en bronze, amb obres, destinades a la indústria, d’infants alegres, d’una fina sensibilitat. Exposà a París, Madrid i Barcelona.

Fonamentalment es va dedicar a l’ensenyament artístic i posteriorment fou ajudant del seu germà.

Civil i Castellví, Josep

2 Respostes

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1876 – Étampes, Illa de França, 1956)

Músic. Germà d’Aleix Ildefons i de Francesc. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1904 anà a estudiar orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy, a París.

Fou mestre de capella (1912-17) a Saint-Quentin (Picardia), ensenyà harmonia a la Schola Cantorum, de París (1921), i fou organista de l’església de Saint-François-Xavier (París) fins al 1952.

És autor de Canigó, òpera inèdita amb text de Lluís Jou, d’obres per a cant, música de cambra i peces per a orgue.

Chomon, Segon de

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 17 octubre 1871 – París, França, 2 maig 1929)

Cineasta. Capdavanter del cinema a Barcelona on tingué un taller de trucatge.

Va fer grans aportacions tècniques: acoloriment manual dels films, pas de maneta, -que féu servir en Hotel Eléctrico (1905)-, transparència.

Se’l considera inventor de l’ús tècnico-dramàtic del travelling, que usà per primera vegada en La vie et la passion de Jésus-Christ, de Ferdinand Zecca, que perfeccionà en Cabiria, de Piero Fosco.

Va treballar als estudis Pathé i col·laborà amb Abel Gance.

Chantreau, Pierre

Deixa un comentari

(París, França, 1741 – Auch, Gascunya, França, 1808)

Historiador. El 1792 fou enviat a Barcelona com a agent revolucionari.

Publicà un llibre d’impressions personals sobre la Revolució Francesa, interessant per les dades que aporta referent a l’emigració francesa al Principat: Lettres écrites de Barcelone à un zélateur de la liberté qui voyage en Allemagne (1792).

Cavaillé i Coll, Domènec

2 Respostes

(Tolosa de Llenguadoc, França, 1771 – Choisy-le-Roi, França, 1862)

Orguener. Fill de Joan Pere.

Construí l’orgue de Puigcerdà (1788), el de la catedral de Vic i el de Santa Maria del Mar de Barcelona, entre d’altres.

El 1807 s’establí a Montpeller, i hi restaurà l’orgue de l’església de Sant Pere.

Fou el pare d’Arístides Cavaillé-Coll.

Castelucho i Vendrell, Antoni

3 Respostes

(Barcelona, 1835 – París, França, 1910)

Dibuixant i gravador. Iniciador de la dinastia.

A Barcelona fundà (1895) una acadèmia de dibuix i pintura; autor d’un important tractat de perspectiva teatral (1896), juntament amb el seu fill Claudi Castelucho i Diana, germà d’Emili.