(Palafrugell, Baix Empordà, 1864 – Reims, França, 1914)
Industrial. Continuà els negocis suro-tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d’indústries, a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers.
Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d’Espanya a París.
(Barcelona, 1902 – Néronde, França, 1968)
Dibuixant, pintor i teòric. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc, i amplià la seva formació artística a diverses ciutats estrangeres.
Es distingí especialment per la pintura de retrats, als quals donà una vida extraordinària (100 retrats dibuixats, 1933).
Defensor del classicisme, s’oposà a tota mena d’avantguardisme i d’art compromès (L’art i la revolució social, 1936).
El 1939 s’exilià a França, i més tard es traslladà a Brussel·les.
(Barcelona, 1625 – Deinze, Flandes, 1690)
Militar. Passà al servei de França durant la Guerra dels Segadors.
Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaren la ciutat (1652).
Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV: al Franc Comtat (1668) i a Holanda (1672), on fou governador d’Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament.
En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pontmajor, prop de Girona.
Els últims anys lluità novament a Flandes.
(Berga, Berguedà, 1900 – París, França, 26 març 1989)
Dibuixant i dissenyador de modes. L’any 1924 desertà del servei militar i s’exilià a França, on fou detingut el 4 de novembre de 1926 pels fets de Prats de Molló, i expulsat a Bèlgica.
L’octubre de 1929 tornà a Barcelona, on el 1932 ingressà com a arquitecte a la Generalitat. El mateix any fou membre d’Estat Català-Partit Proletari i el 1936 s’integrà al PSUC.
S’exilià a França, on a partir del 1950 va treballar per al brodador més famós d’alta costura i després va crear models de brodats per als millors modistes de París.
A la seva jubilació, l’any 1970, tornà amb la seva família a Berga, fins el 1980 en que retornaren a París.
Féu treballs d’aplicació industrial per a la indústria tèxtil i col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
(Barcelona, segle XIX – París, França, segle XIX)
Gravador. Excel·lí amb els seus treballs a l’acer.
Obtingué distincions a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Barcelona. És autor de bons treballs editorials.
Devers el 1880 s’establí a París, on dirigí la secció tipogràfica de la casa Hachette.
Fou germà seu, Manuel Buxó i Bes (Barcelona, segle XIX) Gravador. Col·laborà amb el seu germà en notables treballs per a llibres.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1895 – París, França, 1962)
Pintor. Residí a Cuba i a París, on vers el 1947 començà a pintar i esdevingué veritablement apreciat com a pintor naif.
(Berga, Berguedà, segle XIII – Occitània, segle XIII)
Ancià càtar. Detingut el 1244, després de la rendició de Montsegur.
En els interrogatoris a què el sotmeté l’inquisidor català Ferrer, acabà traint nombrosos adeptes del catarisme a Occitània i per tot el Principat. Entre d’altres, les seves declaracions serviren per a incriminar Arnau I de Castellbó i Ramon de Josa.
(Manlleu, Osona, 8 gener 1892 – París, França, 27 juliol 1961)
Gravador i lacador. Les primeres obres que hom li coneix són ex-libris.
A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior dels Bells Oficis.
L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi. Moltes de les seves obres (capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc) foren realitzades sobre dissenys de Francesc d’Assís Galí.
Al final de la dècada del 1920 es relacionà amb Suzanne Duplessis i, després d’una estada a Mallorca, s’establiren a París (1937), on dugueren a terme una important tasca com a gravadors.
El taller Bracons-Duplessis fou freqüentat per artistes com J. Cocteau, Foujita, Antoni Clavé, Salvador Dalí o Joan Barbarà.
(Barcelona, 26 maig 1826 – París, França, 3 març 1895)
Guitarrista i compositor. Actuà a París, com a guitarrista i professor de guitarra i hi publicà 10 Mélodies pour guitarre et chant i un Méthode de guitarre (1890), així com l’òpera Roger de Flor.
(París, França, octubre 1612 – Ais de Provença, França, 6 agost 1669)
Duc de Vendôme i de Penthièvre. Lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya (1649-50).
No entrà a Barcelona fins al febrer de 1650 per la dificultat d’obtenir tropa i diners, i hagué d’afrontar la tensa situació creada per la repressió de Pèire de Marca el 1649, augmentada per l’empitjorament de la situació militar dels francesos al Principat.
La població de la ribera de l’Ebre es revoltà: Flix, Miravet i Tortosa es rendiren a Felip IV malgrat que el lloctinent intentà personalment la defensa d’aquesta última plaça.
Pel desembre de 1650 renuncià al càrrec i retornà a França.
Dades dels Països Catalans 