Arxiu d'etiquetes: França (bio)

Bonnassie, Pierre

1 Resposta

(Rinhac, Llenguadoc, 24 novembre 1932 – Tolosa, Llenguadoc, 14 març 2005)

Historiador medievalista. Ha dedicat una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana.

En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu de Xème à la fin du XIème siècle. Croissance et mutations d’une société (1975-76) (versió catalana: Catalunya mil anys enrera, 1979-81) estudià el procés de feudalització de la societat catalana.

Altres treballs de consideració són: Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale (1981) i, amb P. Guichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien, IXème au XIVème siècle (1982).

Bernat d’Albí

Deixa un comentari

(Saverdun, País de Foix, segle XIV – França, 1350)

Cardenal. Era d’ascendència catalana. Representà el papa Benet XII en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339, on féu amistat amb el rei Pere III el Cerimoniós.

El 1343 fou enviat a la cort catalana, a fi d’evitar que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne, però només aconseguí que fos signada una curta treva.

Bernat I de Carcassona

Deixa un comentari

(Occitània, vers 980 – 1038)

Comte de Carcassona i Coserans/Bigorra. Fill de Roger I de Carcassona-Coserans.

Compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I; era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona.

Bach de Noguera, Lea

Deixa un comentari

(París, França, 1883 – segle XX)

Arpista de família catalana. Estudià al Conservatori del Liceu.

Obtingué el seu diploma professional als dotze anys. Amplià els seus estudis d’arpa a París, on guanyà el seu títol en 1907.

Oferí, amb bon èxit, nombrosos concerts.

Astrònom, l’ -cronista, s. IX-

Deixa un comentari

(França, segle VIII – segle IX)

Cronista anònim del regnat de Lluis el Piadós.

Escriví la Vita Ludovici que conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia.

Asfeld, marquès d’

4 Respostes

(França, vers 1665 – 1743)

(Claude-François Bidal)  Mariscal francès. En la guerra de Successió, participà en l’ocupació de València i en la de Barcelona.

Dirigí (1715) les operacions que permeteren eliminar el darrer reducte de resistència a Mallorca.

Ardó

Deixa un comentari

(França, segle VIII – Narbona ?, França, 720 ?)

Rei visigot (713-720). Successor d’Àkhila en el govern de la Septimània i la Tarraconense.

Després de l’ocupació per al-Hurr de València, Aragó i gran part de Catalunya (717-718), hagué de retirar-se a la Septimània, però l’ocupació del Rosselló i de Narbona per al-Samh, successor d’al-Hurr (720), posà fi al seu regnat i, probablement, li ocasionà la mort en combat.

Anjou -llinatge-

38 Respostes

(França, segle IX – 1481)

Llinatge nobiliari. Lluís IX de França donà (1246) el comtat d’Anjou al seu germà Carles d’Anjou, futur rei de Nàpols i Sicília (1266), els descendents del qual regnaren a Nàpols.

Aquest reialme enfrontà els Anjou amb la Corona catalano-aragonesa durant molts anys, fins que fou conquerit (1442) per Alfons IV el Magnànim.

Alfons Jordà

3 Respostes

(Tolosa, França, 1103 – Palestina, 1148)

Comte de Tolosa (1112-48).

Lluità amb Ramon Berenguer III de Barcelona (1123), però el 1125 hi pactà per repartir-se la Provença, i obtingué el marquesat de la Provença.

Foix-Castellbó, Margarida de

1 Resposta

(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Dama. Filla de Roger Bernat III, vescomte de Castellbó del llinatge de Foix, i de Constança de Luna.

En 1350 es casà amb Bernat III, des d’aleshores vescomte de Cabrera, fill del famós almirall i conseller Bernat II i de Timbor de Fenollet. El seu marit rebé com a mercè del rei Pere III el Cerimoniós el comtat d’Osona (1355), on s’integrava la part de la ciutat de Vic que Margarida havia dut de dot.

A partir de 1364, executat el seu sogre i perseguit el seu marit, Margarida es veié desposseïda per poc temps de tots els seus béns. El seu germà Roger Bernat III de Castellbó la protegí. Vengué la seva part de Vic al seu nebot Mateu de Foix.

Fills seus foren Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, Ponç, que morí jove, Constança, abadessa de Valldonzella, i Joana, que es casà amb Pere de Prades.