Arxiu d'etiquetes: França (bio)

Beatriu de Savoia i de Ginebra

2 Respostes

(Savoia, França, 1206 – Provença, França, desembre 1266)

Muller de Ramon Berenguer V de Provença. Filla del comte Tomàs I de Savoia i de Beatriu Margarida de Ginebra.

Tingueren quatre filles: Margarida (muller del rei Lluís IX de França), Elionor (muller del rei Enric III d’Anglaterra), Sança (muller de Ricard de Cornwall, futur rei anglès) i Beatriu (muller de Carles I d’Anjou, germà del rei francès).

El seu marit morí el 1245, i deixà hereva de Provença a la seva filla Beatriu, fet que comportà que aquest comtat restés des d’aleshores a mans dels Anjou.

Hom coneix una poesia amorosa original de Beatriu de Savoia.

Barberà, Jaspert de

Deixa un comentari

(les Corberes, Rosselló, segle XIII – França ?, segle XIII)

Militar i noble. Col·laborador de Nunyó Sanç, comte del Rosselló, l’ajudà en la defensa de Perpinyà contra els Montcada (1223), i l’acompanyà en l’expedició a Mallorca (1229). Professà el catarisme i fou condemnat per la Inquisició.

Lloctinent del vescomte Pere de Fenollet, en morir aquest (1243), exercí la sobirania de fet en el vescomtat. Mantingué l’últim reducte càtar contra l’ofensiva francesa, el castell de Querbús, fins que fou empresonat (1255); per tal de recuperar la llibertat, cedí la plaça als francesos.

Arnau I de Comenges

Deixa un comentari

(França, segle X – vers 957)

Comte de Comenges (942-957). Pel seu matrimoni amb Arsenda I comtessa de Carcassona i de Rasès (934-957), uní aquests extensos comtats i permeté que llur néta, la comtessa Ermessenda de Carcassona, en traspassés els drets al casal barceloní.

Armanyac, Bernat VII d’

1 Resposta

(França, segle XIV)

Nebot de Mata d’Armanyac. Féu algunes campanyes infructuoses per apoderar-se del Rosselló (1389).

Al·legà uns drets sobre el regne de Mallorca, que li havien estat tramesos des de Jaume IV de Mallorca a través dels Anjou i de Joana I de Nàpols.

Aragó, Alfred

2 Respostes

(París, França, 1816 – 1892)

Pintor. Fill del científic Francesc Aragó. Deixeble de Paul Delaroche i d’Ingres.

Cultivà la pintura d’història amb estil acadèmic. Fou cobert d’honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans.

Maille de Brézé, Urbain

Deixa un comentari

(França, 1597 – 1650)

Militar. Cunyat de Richelieu, el qual el nomenà lloctinent de Catalunya (1641-42).

Reorganitzà les institucions polítiques del país (vegueries i batllies, principalment) i reforçà el Rosselló.

Llop I de Bigorra

1 Resposta

(França, segle IX – vers 910)

Comte de Bigorra (865-vers 910). Possiblement fou pare del comte Ramon II de Pallars-Ribagorça.

Joan dels Òrguens

Deixa un comentari

(Flandes, França, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)

Instrumentista flamenc. Serví a la cort de Joan I de Catalunya, en la qual introduí l’instrument de tecla anomenat eixaquier.

Jacomí de Senlecques

1 Resposta

(Senlecques ?, França, segle XIV – Saint-Lug, França, segle XIV)

Joglar de Joan I de Catalunya. Se’n conserven quatre balades a tres veus, una balada-caça i un virolai.

Les seves composicions pertanyen a l’arx nova tardana.

Igualada, Antoni d’ -caputxí, s XVIII-

Deixa un comentari

(Carcassona, Llenguadoc, 1692 – França, segle XVIII)

Frare caputxí. Prengué l’hàbit al convent de Figueres el 1652. Destinat al Rosselló, passà a dependre de la província caputxina de Tolosa el 1663.

És autor del Psalterium romanum, imprès a Carcassona el 1686, en dos grans volums. Aquesta gran obra de cor fou usada pel seu orde fins a l’aparició del Psalterium chorale del pare Oriol de Barcelona el 1930.