(Montpeller, França, vers 1260 – Avinyó, França, 1320)
Predicador franciscà. L’any 1304 dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca. L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França.
Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat.
Es relacionà amb Arnau de Vilanova i amb Ramon Llull.
(Savoia, França, 1206 – Provença, França, desembre 1266)
Muller de Ramon Berenguer V de Provença. Filla del comte Tomàs I de Savoia i de Beatriu Margarida de Ginebra.
Tingueren quatre filles: Margarida (muller del rei Lluís IX de França), Elionor (muller del rei Enric III d’Anglaterra), Sança (muller de Ricard de Cornwall, futur rei anglès) i Beatriu (muller de Carles I d’Anjou, germà del rei francès).
El seu marit morí el 1245, i deixà hereva de Provença a la seva filla Beatriu, fet que comportà que aquest comtat restés des d’aleshores a mans dels Anjou.
Hom coneix una poesia amorosa original de Beatriu de Savoia.
(les Corberes, Rosselló, segle XIII – França ?, segle XIII)
Militar i noble. Col·laborador de Nunyó Sanç, comte del Rosselló, l’ajudà en la defensa de Perpinyà contra els Montcada (1223), i l’acompanyà en l’expedició a Mallorca (1229). Professà el catarisme i fou condemnat per la Inquisició.
Lloctinent del vescomte Pere de Fenollet, en morir aquest (1243), exercí la sobirania de fet en el vescomtat. Mantingué l’últim reducte càtar contra l’ofensiva francesa, el castell de Querbús, fins que fou empresonat (1255); per tal de recuperar la llibertat, cedí la plaça als francesos.
(França, segle X – vers 957)
Comte de Comenges (942-957). Pel seu matrimoni amb Arsenda I comtessa de Carcassona i de Rasès (934-957), uní aquests extensos comtats i permeté que llur néta, la comtessa Ermessenda de Carcassona, en traspassés els drets al casal barceloní.
(França, segle XIV)
Nebot de Mata d’Armanyac. Féu algunes campanyes infructuoses per apoderar-se del Rosselló (1389).
Al·legà uns drets sobre el regne de Mallorca, que li havien estat tramesos des de Jaume IV de Mallorca a través dels Anjou i de Joana I de Nàpols.
(París, França, 1816 – 1892)
Pintor. Fill del científic Francesc Aragó. Deixeble de Paul Delaroche i d’Ingres.
Cultivà la pintura d’història amb estil acadèmic. Fou cobert d’honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans.
(França, 924 – 969)
Vescomte de Narbona, pel seu casament amb la vescomtessa Adelaida, filla del vescomte Odó I i de Riquilda de Barcelona, filla única del comte Guifré II.
Fou succeït pel seu fill Ramon I.
(Foix, Occitània, 1376 – Bearn, Occitània, 5 agost 1398)
Vescomte de Castellbó. Fill de Roger Bernat IV de Castellbó i de Gueraua de Navailles. A la mort del seu pare (1381), n’heretà les possessions, sota la tutela de la seva mare.
El 1391, mort sense successió Gastó Febus de Foix, en rebé, com a parent més pròxim, el comtat de Foix, alhora que Bearn, Bigorra i altres territoris del patrimoni foixenc. L’herència obligà a un acord molt laboriós amb el rei Carles VI de França.
Es casà amb Joana d’Aragó, filla del rei Joan I de Catalunya. a la mort del qual sense fills barons, Mateu reclamà la corona catalano-aragonesa per a la seva muller, segurament per iniciativa francesa.
Ajudat per altres senyors pirinencs, com els Armanyac i el seu cunyat el captal de Buch, llançà una gran invasió coactiva, que arribà a assetjar Barbastre. Rebutjades les seves tropes, foren confiscades per la corona totes les terres catalanes dels Castellbó que en un temps foren dels Montcada de Bearn.
Mateu morí sense deixar fills. En fou hereva la seva germana gran Isabel de Foix.
(Provença, França, 1221 – París, França, 20 desembre 1295)
Reina de França. Muller de Lluís IX. Era filla del comte Ramon Berenguer V de Provença. En casar-se (1234), no fou feta hereva de Provença.
El 1258 Jaume I el Conqueridor li féu donació dels seus eventuals drets sobre el territori de Provença, llevat de Montpeller i la seva senyoria, en un apèndix al tractat de Corbeil.
(Bearn, França, vers 1245 – Foix, França, 1319)
Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.
Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn; el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema de Bearn, i, si aquesta moria sense descendència -com així fou-, aquests passarien a Margarida o a la germana Mata de Montcada.
Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern (1302). Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit (mort el 1303) i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare (1309), enfront dels Armanyac.
Dades dels Països Catalans 