Nom real del cantautor, polític i filòleg mallorquí Biel Majoral (1950- ).
Oliver i Oliver, Gabriel *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: filòlegs/gues
Majoral, Biel
(Algaida, Mallorca, 1950 – )
(Gabriel Oliver i Oliver) Cantautor, polític i filòleg. Es llicencià el 1975 en filologia romànica, especialitat de filologia catalana, a la Universitat de Barcelona. Des del 1977 fou professor de cultura popular i llengua catalana a l’Escola de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears. S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura popular i ha publicat articles en diverses revistes.
Com a polític milità en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) durant els anys 1970, i passà posteriorment al Partit Socialista de Mallorca (PSM), partit pel qual fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca i del Consell General Interinsular (1979-83).
Fou també regidor, pel mateix partit, de l’ajuntament d’Algaida entre el 1983 i el 1987. Posteriorment milità a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou candidat a les eleccions generals del 1993.
Com a cantant ha recuperat música i lletres populars mallorquines i ha escrit composicions pròpies que reflexionen sobre Mallorca i els Països Catalans.
Ha col·laborat amb Maria del Mar Bonet en el disc Cançons de festa (1975) i ha creat el Grup Biel Majoral, amb Antoni Artigues i Delfí Mulet, amb el qual ha actuat arreu dels Països Catalans, i també a França, Gal·les o Suècia.
Posteriorment ha publicat Vou veri vou (1997), que ha significat la represa de l’activitat de cantautor, Temps, temps, temps (2002), un treball amb textos escrits majoritàriament per autors d’Algaida i on la cançó que dóna títol al disc està dedicada a Salvador Puig i Antich i Cançons republicanes (2009), amb textos i poemes de diversos escriptors.
Hauf i Valls, Albert Guillem
(Palma de Mallorca, 8 gener 1938 – )
Filòleg i historiador de la literatura. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, exercí la docència durant més de vint anys al departament d’Estudis Hispànics de la Universitat de Gal·les. Des del 1987 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de València.
Autor de nombrosos treballs sobre literatura medieval catalana, entre els quals destaca una edició de Tirant lo Blanc (1992), premi Serra d’Or de la Crítica 1991.
Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de l’Institut de Filologia Valenciana.
Ferrando i Francès, Antoni
(Benicolet, Vall d’Albaida, 9 setembre 1947 – )
Filòleg. Doctor en filosofia i lletres (1976) per la Universitat de València, on fou catedràtic des del 1983, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica.
Director de l’Institut de Filologia Valenciana (1983-86 i a partir del 1992), membre de la secció filològica de l’IEC (1983) i de la Junta de govern de l’AILLC (1985), s’ha dedicat a l’edició de textos medievals, entre els quals el Llibre del Consolat de Mar (1977), la Vida de Santa Magdalena en cobles de Jaume Gassull (1986) i l’Homilia sobre el salm ‘De profundis’ de Jeroni Fuster (1992).
Pels llibres Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1993) i Els certàmens poètics valencians (1993) rebé, respectivament, el Premi de la Crítica del País Valencià i el premi Milà i Fontanals de l’IEC (1983).
Al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, del qual fou coordinador de l’Àrea d’Història de la Llengua, presentà la comunicació La formació històrica del valencià.
Altres aportacions seves són Un precedent del bilingüisme literari: la tertúlia d’Isabel Suaris a la València quatrecentista (1982); La gènesi del secessionisme idiomàtic valencià (1987) i Un poeta inèdit del Barroc: Pere Jacint Morlà (1992).
Fenollet -varis/es bio-
Ademar de Fenollet (Rosselló, segle XIV) Noble. Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, per passar-se a Pere III el Cerimoniós. Aquest el tenia incorporat al consell reial de la segona campanya del Rosselló (1344). Fou un dels consellers que estipularen les condicions de capitulació de Cotlliure.
Antoni Vicent Fenollet (Sogorb, Alt Palància, segle XVII – València, 1664) Frare dominicà. És autor d’un llibret sobre la devoció del rosari, titulat Guirnalda de quince rosas (1657).
Bernat de Fenollet (Catalunya Nord, segle XIV) Noble. Era conseller del rei Jaume II el Just. El 1320 fou encarregat de tractar amb el rei Sanç de Mallorca-Rosselló la debatuda qüestió de la successió de Sanç, mancat de fills barons, que Jaume II pretenia que li fos reconeguda. En aquesta missió, encara que no reeixida, mostrà una gran fermesa i una decisió coratjosa. El 1324, altra vegada com ambaixador del rei Jaume II, tornà a Perpinyà per insistir vanament sobre la qüestió, poc després d’haver mort el rei Sanç.
Constança de Fenollet (Rosselló, segle XIV) Dama. Segons alguns autors era filla de Pere de Fenollet, primer vescomte d’Illa, i d’Esclaramonda de Canet; d’acord amb les mateixes fonts, es casà amb Pere Galceran de Pinós.
Esclarmunda de Fenollet (Mallorca, segle XIV) Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Segona muller del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí.
Esclarmunda de Fenollet (Rosselló, segle XV – Catalunya ?, segle XV) Dama. Filla potser de Francesc de Fenollet, del llinatge de Perellós. Fou muller, sembla que la tercera, del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí. Els fills d’aquest no ho foren, segurament, d’aquest matrimoni.
Francesc Ponç de Fenollet (País Valencià, segle XIV) Lloctinent del governador de València enllà Xúquer, el 1378.
Guillem de Fenollet (Rosselló, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1405 fou ambaixador a Castella per compte del rei Martí I l’Humà.
Guillem Pere (I) de Fenollet (Catalunya Nord, segle XI – segle XII) Vescomte de Fenollet. Fill d’Amaltruda i segurament d’Arnau Guillem (I) de Fenollet, i germà d’Arnau Guillem (II), al qual succeí. Al seu torn, fou succeït pel seu fill Udalgar (II) de Fenollet.
Onofre Fenollet (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Filòleg. És autor d’unes Institutiones linguae hebraica (1605).
Pere Ponç de Fenollet (València, segle XIV) Draper i ciutadà (1334). És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Germà de Ramon Ponç.
Ramon Ponç de Fenollet (Xàtiva, Costera, segle XIV) Germà de Pere Ponç. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Habitant a Xàtiva i casat amb una Guillemona, els quals podrien ésser els pares de Francesca de Fenollet.
Violant de Fenollet (Rosselló, segle XIV) Muller de Francesc de Perellós. Era filla de Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i de Constança de Pròixita. El seu marit fou probablement el primer vescomte de Rueda.
català -ana
Relatiu o pertanyent a Catalunya o als Països Catalans.
Referent als seus habitants, a la seva llengua i, per extensió, a tot el que és propi dels països o les terres de llengua catalana.
Biblioteca Filològica
(Barcelona, 1913 – 1932)
Col·lecció especialitzada en filologia catalana. Editada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (16 volums).
Hom hi publicà, entre altres obres, el Diccionari Aguiló (1914-31), el Diccionari ortogràfic (1917) i la Gramàtica Catalana (1918) de Pompeu Fabra.
Blecua Teijeiro, José Manuel
(Alcolea de Cinca, Aragó, 10 gener 1913 – Barcelona, 8 març 2003)
Historiador de la literatura i filòleg. Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona.
Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
TERMCAT
(Catalunya, 1985 – )
(TERMinologia CATalana) Centre de terminologia. Creat en virtut d’un acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, per tal d’investigar, establir i difondre la normalització de la terminologia catalana en relació a d’altres llengües.
Dirigit per M. Teresa Cabré (1982-88) i per Isidor Marí, ha realitzat i promogut diversos treballs de recerca terminològica, i ha assessorat diverses entitats oficials, sobretot en temes de traducció.
Publica “Full de difusió de neologismes” (des del 1988) i diversos diccionaris terminològics especialitzats.
Enllaç web: TERMCAT
Societat d’Onomàstica
(Catalunya, 1973 – )
(SdO) Societat iniciada per l’impuls d’un grup d’investigadors de les comarques tarragonines, i constituïda oficialment com a societat el 1980, que té per objectius de fomentar l’inventari, l’estudi i la defensa dels noms propis de l’àrea lingüística catalana, dins un àmbit d’actuació estatal.
Organitza periòdicament col·loquis d’estudi a diverses localitats i publica un butlletí trimestral. Des dels inicis fou secretari general Enric Moreu-Rey.
Enllaç web: Societat d’Onomàstica
Dades dels Països Catalans 