(Figueres, Alt Empordà, 1885 – Barcelona, 12 setembre 1971)
Artista de varietats. Residí al Brasil del 1911 al 1928. Actuà a Barcelona i a París.
Es féu cèlebre, de gran, a la Bodega Bohèmia de Barcelona, amb el nom d’Oh Gran Gilbert!.
Intervingué en el film Juguetes rotos (1966).
(Figueres, Alt Empordà, 24 agost 1907 – el Masnou, Maresme, 1 març 1998)
Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1927), i es doctorà a Madrid (1931), amb un estudi sobre Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II (1943).
Ha publicat nombrosos articles sobre la història de la corona catalano-aragonesa a la baixa edat mitjana, a “Hispania”, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins”, “Anuario de Historia del Derecho Español”, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras” i “Analecta Sacra Tarraconensia”, entre altres.
Les seves obres més meritòries són La Corona de Aragón y los estados del norte de África (1951), en la qual estudia la política de Jaume II el Just i Alfons III el Benigne al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell (1956), feta en col·laboració amb Francesca Vendrell.
(Figueres, Alt Empordà, 1731 – Trujillo, Càceres, Extremadura, 29 juny 1801)
Metge. Es doctorà en medicina a Cervera. Anà a Madrid, on fou metge de cambra de Carles III de Borbó.
Nomenat inspector d’epidèmies del Principat de Catalunya, assolí una gran anomenada en la campanya empresa contra una epidèmia de febres pútrides esdevinguda a diverses comarques catalanes (1783) i a Barbastre (1784-85), combatuda amb un medicament, ideat per ell, compost d’opi, tàrtar emètic i quina, que fou conegut amb el nom d’opiata Masdevall.
Moltes de les seves obres foren traduïdes a l’italià, entre les quals cal destacar Dictamen dado de orden del rey, acerca de la salubridad o insalubridad de las fábricas de algodón y lana (Madrid, 1784) i l’opuscle Relación de las epidemias de calenturas pútridas… (1786).
Presidí l’Academia de Medicina de Cartagena i fou membre de la de Ciències i Arts de Barcelona i d’unes altres entitats científiques.
(Figueres, Alt Empordà, 15 octubre 1898 – 13 juny 1978)
Arquitecte, titulat el 1920. Acadèmic de l’Academia de San Fernando. Arquitecte municipal de la Bisbal d’Empordà i catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
És autor, entre altres obres, de l’edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (1967, en col·laboració), de la Caixa de Pensions de Figueres i, amb col·laboració, del palau de les Arts Gràfiques -avui Museu Arqueològic– de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.
També a construït obres a s’Agaró, el golf de Roses, etc.
(Figueres, Alt Empordà, 13 abril 1850 – Madrid, 30 gener 1926)
Militar. Participà en la Tercera Guerra Carlina i en la campanya de Filipines, i fou ascendit a general de brigada (1896).
Després va combatre a Cuba, i un cop tornat a la Península fou nomenat, successivament, governador civil de Barcelona, governador militar de València (1902) i sotssecretari del Ministeri de Guerra.
Enviat al Marroc com a governador militar de Melilla (1909), reprimí la insurrecció de les cabiles i fou nomenat alt comissari al Marroc.
Després fou capità general de Castella i Catalunya, i ministre de Guerra (1917).
(Figueres, Alt Empordà, 1 gener 1917 – Barcelona, 1970)
Enginyer de camins i geòleg. Professor de la Universitat de Madrid.
Treballà a les Illes Canàries i plantejà la modernització de l’estructura viària de Girona.
Obres principals: Evolución sedimentaria del delta del Ebro (1962) i Geología, viento y geometría (1966).
(Figueres, Alt Empordà, 1837 – 5 febrer 1922)
Organista i eclesiàstic. Guanyà la plaça d’organista a Santa Maria del Mar de Barcelona, però renuncià al càrrec.
Visqué sempre a Figueres. Gaudí de gran fama com a organista excel·lent.
Entre les seves composicions destaca Ave verum Corpus.
(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1875 – Saragossa, Aragó, 19 febrer 1952)
Músic. Fou director de diferents bandes militars i a partir del 1903 actuà com a músic major de l’exèrcit a tot l’estat espanyol.
Compongué música religiosa, més de cinquanta sardanes i harmonitzà ballets tradicionals.
(Figueres, Alt Empordà, 19 febrer 1883 – Pont de Molins, Alt Empordà, 4 setembre 1935)
Polític i enginyer industrial. Formà part activa dels agrupaments catalanistes juvenils sorgits entorn de Solidaritat Catalana.
Fou un dels fundadors i redactors de la revista “Catalunya”, dedicada a divulgar les realitzacions del catalanisme.
Afiliat a la Lliga Regionalista, fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona. Fou diputat provincial per Figueres. El 1922 s’adherí a Acció Catalana.
Des del seu càrrec de president de la Unió de Sindicats Agrícoles, contribuí a l’organització del règim cooperatiu de diverses institucions de l’Empordà.
Fou l’iniciador i impulsor de la construcció del pantà de Crespià que embassà les aigües del riu Fluvià.
(Figueres, Alt Empordà, 1951 – )
Arqueòleg i numismàtic. Des del 1984 fou professor numerari i des del 1989 catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona.
S’ha especialitzat en l’estudi del món romà i ha centrat la seva tasca de recerca en l’antiguitat tardana i en la numismàtica. Des del 1987, a més, inicià una línia de recerca sobre arqueometria amb la creació de l’Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona.
Ha dirigit i participat en diferents treballs d’excavació, sobretot a la ciutat romana de Clunia (Burgos).
Entre les seves publicacions destaca La romanización de la Meseta Norte a través de la circulación monetaria en la ciudad de Clunia (1985) i Le trésor d’Eauze. Bijoux et monnaies du IIIe s. Après J.-C. (1992, en col·laboració). Fou col·laborador de la Encyclopaedia of Early Christian Art.
Dades dels Països Catalans 