(Figueres, Alt Empordà, 1879 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)
Director d’orquestra i professor de violí.
Ha fundat, a Buenos Aires, una acadèmia de música i ha publicat Problemas de teoría musical.
Bonal, Agustí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Figueres (nascuts a)
Bordas i Salellas, Joan
(Figueres, Alt Empordà, 1888 – Barcelona, 7 juliol 1961)
Arquitecte. Fou pensionat a Roma en 1911. Autor d’edificis interessants a Sant Feliu de Guíxols, d’on fou arquitecte municipal.
Col·laborador de “Vell i Nou” i “Revista Nova”.
Bonaterra i Matas, Alexandre
(Figueres, Alt Empordà, 9 octubre 1916 – 31 desembre 2006)
Pintor i arquitecte. Fill de Josep Bonaterra i Gras. Com a arquitecte municipal, és autor d’una sèrie notable d’edificis i de projectes urbanístics a la seva ciutat natal.
Com a pintor ha conreat de preferència l’aquarel·la.
Bech i Sudrià, Pere
(Figueres, Alt Empordà, 5 gener 1920 – Martorell, Baix Llobregat, 14 agost 2012)
Escriptor i pintor. És autor de Ciutat creada (1951), sobre Girona, i d’algunes narracions curtes.
La seva pintura és d’un figurativisme constructiu i estilitzat.
Minobis i Puntonet, Gregori
(Figueres, Alt Empordà, 21 agost 1933 – Montserrat, Bages, octubre 1965)
Escriptor i monjo de Montserrat. Col·laborava a “Serra d’Or”.
Un recull pòstum dels seus escrits fou publicat amb el títol de Coses dels homes, coses de Déu.
Maurici i Soler, Jaume
(Figueres, Alt Empordà, 20 juny 1898 – 19 novembre 1981)
Poeta. Dirigí el setmanari “Alt Empordà” (1917-23).
Incorporat als corrents simbolistes del noucentisme, ha publicat Les cançons de l’instant (1921), Estrelles caigudes (1954), Poemes amb ocells (1965) i Un mateix fang (1972).
Mauné i Marimont, Florenci
(Figueres, Alt Empordà, 18 juliol 1925 – 13 juliol 1995)
Instrumentista, compositor i director.
Després d’haver dirigit la cobla-orquestra Caravana de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell (1956).
Algunes de les seves sardanes més conegudes són: Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L’aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres.
Matas i Hortal, Joan
(Figueres, Alt Empordà, 15 desembre 1826 – Buenos Aires, Argentina, 21 setembre 1894)
Polític. Unit a Abdó Terradas ja el 1840, s’afilià al partit republicà, el 1843 va ésser un dels defensors del castell de Sant Ferran, de Figueres, com a partidari de la junta suprema de Barcelona. Es distingí, a Figueres, en la revolució del 1854 i en la revolta arran del cop d’estat d’O’Donnell (1856).
Exiliat, entrà al Principat pel setembre de 1868, amb el general Pierrad per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell. Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 i prengué part activa en l’organització del partit federal.
President de la Diputació de Girona (1871). Va ésser, un cop proclamada la República, president de la diputació de Girona (1871) i governador civil d’aquesta ciutat (1873-74).
Un cop restaurada la monarquia, va organitzar el partit federal a l’Empordà i va ésser elegit membre del Consell Federal de Catalunya, fins que el 1889 va anar a Buenos Aires.
Massot i Guillamet, Bartomeu
(Figueres, Alt Empordà, 17 gener 1923 – Barcelona, 1974)
Pintor. Residí bona part de la seva vida a París i Estocolm.
Fundador del grup Indika. Obtingué el premi Tina.
Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament.
La seva obra, marcada fonamentalment per l’ús del color, passà del naturalisme a l’informalisme i finalment a l’unió d’ambdués tendències barrejades amb l’esoterisme.
Té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms (Suècia).
Massot i Balaguer, Lluís
(Figueres, Alt Empordà, 1890 – Roma, Itàlia, 22 març 1962)
Advocat i polític. Dirigí les revistes “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya”.
Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona. S’afilià a Acció Catalana, però se’n separà durant la II República i tornà a la Lliga.
Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, morí a Roma, on anà per veure promogut cardenal el pare Anselm Albareda.
Dades dels Països Catalans 