Arxiu d'etiquetes: Espanya (nascuts a)

Espoz y Mina, Francisco

5 Respostes

(Indocín, Navarra, 17 juny 1781 – Barcelona, 24 desembre 1836)

Militar. El 1822 eliminà la Regència d’Urgell, absolutista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós.

El 1823 fou nomenat capità general de Catalunya, combaté la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, però, assetjat durant quatre mesos a Barcelona, va haver de capitular i passà a França.

El 1835 fou nomenat novament capità general de Catalunya; en la lluita contra els carlins es destacà perquè féu executar la mare de Ramon Cabrera, fet que despertà la repulsa general.

Dulce y Garay, Domingo

Deixa un comentari

(Sotés, Rioja, 7 maig 1808 – els Banys d’Arles, Vallespir, 23 novembre 1869)

Militar. Lluità (1826-27) a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins (preses de Morella i Berga).

Fou governador militar de Lleida (1849-51) i dos cops capità general de Catalunya (1854 i 1858-62); el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita (1860) i capturà el pretendent Carles VI. L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite.

El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els anteriors: protegí Narcís Monturiol i afavorí la reconstrucció del Liceu incendiat (1861).

Díaz de Valdés y García Argüelles, Pedro

Deixa un comentari

(Gijón, Astúries, 8 setembre 1740 – Barcelona, 15 novembre 1807)

Bisbe de Barcelona (1798-1807). Fou rector d’Agramunt i canonge i provisor d’Urgell.

Partidari de la regeneració del clericat i de l’ensenyament, com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina il·lustrada que posa en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’Inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències (1788), i en el govern de la diòcesi, on es distingí, a més, pel seu regalisme.

Cerdà i Fernández, Àngel

Deixa un comentari

(Oviedo, Astúries, 1924 – Barcelona, 27 novembre 2010)

Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Cristòfor Taltabull. Membre del Cercle Manuel de Falla.

Les seves primeres obres són influïdes per Debussy i per Falla. La preocupació formal és constant en la seva obra, en la qual sobresurten una Suite per a orquestra (1950), dues Sonates per a piano (1951 i 1953), Platero y yo (1955), Divertimento (1957), Concert per a Violí (1984), Concert per a Piano (1985) i Música per a Cordes (1985).

Candel i Vila, Rafael

Deixa un comentari

(Pamplona, Navarra, 14 agost 1903 – Madrid, 9 febrer 1976)

Geoquímic. Fou un dels fundadors de l’Institut-Escola de Barcelona (1932), i dirigí l’Institut Ausiàs Marc (1933-39).

Exiliat a França, li fou concedit el títol d’enginyer geòleg de l’Escola Superior del Petroli i dels Combustibles Líquids de la Universitat d’Estrasburg.

De nou a Barcelona, guanyà el premi Enric de Larratea, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’obra Jaciments petrolífers dels Pirineus Orientals (1950).

Col·laborà amb Alfred Kastler, premi Nobel de Física (1966), del qual fou ajudant a Bordeus. Ocupà la càtedra de geoquímica a la Universitat de Barcelona.

És autor de nombrosos treballs d’investigació i de traduccions.

Cañardo i Lacasta, Marià

1 Resposta

(Olite, Navarra, 5 febrer 1906 – Barcelona, 20 juny 1987)

Corredor ciclista.

Establert a Barcelona el 1920, guanyà, entre altres competicions, entre el 1928 i el 1939, vuit vegades la Volta Ciclista a Catalunya, i fou quatre vegades (1930, 1931, 1933 i 1936) campió d’Espanya.

Ha estat seleccionador i ha dirigit l’equip espanyol en la Volta a França, i des del 1969 fou president de la Federació Catalana de Ciclisme.

Barriobero y Herrán, Eduardo

Deixa un comentari

(Torrecilla de Cameros, Logronyo, Rioja, 1880 – Barcelona, 1939)

Polític i escriptor, llicenciat en dret.

Durant la guerra civil dirigí a Barcelona durant uns mesos (1936) l’Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari. Fou afusellat després del gener de 1939.

Publicà Un tribunal revolucionario. Cuenta rendida por el que fue su presidente (1937).

Barado i Font, Francesc

1 Resposta

(Badajoz, Extremadura, 10 març 1853 – Tarragona, 1 gener 1922)

Militar i historiador. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1873).

Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874. Es retirà el 1913 amb el grau de comandant.

Col·laborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Il·lustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña (1881), Museo Militar. Historia del Ejercito Español (3 vols, 1883-87), La Vida militar en España (1887), il·lustrada per Josep Gausachs, Don Antonio Franch y Estalella, héroe del Bruch (1901) i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos (1906), que fou el seu discurs de recepció a l’Academia de la Historia de Madrid.

Balcells i Pinto, Joaquim

3 Respostes

(La Laguna, Tenerife, Canàries, 21 febrer 1890 – Ginebra, Suïssa, 25 octubre 1936)

Llatinista i professor. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, un dels promotors de la Universitat Autònoma i figura destacada de l’equip de la Fundació Bernat Metge.

Traduí Lucreci (1923-28) i els Sermons (1928) d’Aureli Agustí. Estudià, a mes, diversos autors llatins i fou un cap d’escola de llatinistes catalans.

S’exilià el 1936.

Alfaro Brieva, Nicolás

Deixa un comentari

(Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 29 desembre 1826 – Barcelona, 30 abril 1905)

Pintor. Deixeble de Carlos de Haes, que es distingí sobretot en els temes històrics i de paisatges.

Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda.

Hi ha quadres seus al Museu d’Art Modern de Barcelona, i d’altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife.