Arxiu d'etiquetes: Espanya (morts a)

Martín y Fernández de la Torre, Néstor

(Las Palmas de Gran Canaria, 7 febrer 1887 – 6 febrer 1938)

Pintor, conegut simplement com a Néstor. Autodidacte. Establert a Barcelona, fou alumne de Eliseu Meifrèn, i aviat s’obrí camí pel seu decorativisme -el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions-. Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra.

El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu. El 1914 exposà a Madrid, on s’instal·là. Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924.

Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme.

Conreà també l’aiguafort i la pintura mural (n’hi ha exemples representatius a Barcelona i a Santa Cruz de Tenerife). Té un museu dedicat a Las Palmas, al Pueblo Canario, que ell creà.

Marco i Seseras, Eugeni M.

(Barcelona, 4 octubre 1932 – Las Palmas, Canàries, 9 març 1984)

Músic i director. Germà de Dolors.

Es presentà com a director d’orquestra als setze anys. Ha dirigit el conjunt musical del teatre del Liceu.

Les seves actuacions a l’estranger han tingut un bon succés.

Llonch i Cañomeras, Francesc

(Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – Santisteban, Navarra, 8 setembre 1938)

Industrial. Fill de Joan Llonch i Sanmiquel.

Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, president de la junta administrativa de l’Escola d’Arts i Oficis, conseller-director del Banc de Sabadell (des del 1924) i un dels fundadors i primer president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i de Malalties (1917), així com de diverses empreses tèxtils.

En 1918-19 fou diputat a corts per Sabadell.

Lletget i Cailà, Tomàs

(Reus, Baix Camp, 9 juliol 1825 – Archena, Múrcia, 18 juliol 1889)

Metge. Presidí el Centre de Lectura de Reus i l’Ateneu Lliure de Barcelona. Es distingí al primer Congrés Catalanista, celebrat a Barcelona (1880).

Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina i a la de Ciències Mèdiques. Fou metge de diversos establiments d’aigües termals.

Publicà obres de medicina i de física, i d’altres escrits.

Jover, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Tenerife, Canàries, 1527)

Expedicionari. Llur cognom fou castellanitzat o adaptat en Jovel o Jovén.

Acompanyà Alonso de Lugo en la conquesta de Tenerife (1494-96) i hi obtingué moltes terres en el repartiment.

Fou jurat, majordom i alcalde mayor i hi deixà àmplia descendència, com el seu fill Bartomeu Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), escrivà, i el seu nebot Anton Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), eclesiàstic que fundà a Tenerife l’ermita de San Cristóbal, encara existent.

Guergué y Yáñiz, Juan Antonio

1 Resposta

(Aguilar de Codés, Navarra, 26 juny 1789 – Estella, Navarra, 18 febrer 1839)

Militar. Cap carlí, fou comandant general de Catalunya i Aragó el 1835, any en que dirigí (agost-novembre) l’anomenada expedició de Guergué, per tal d’organitzar militarment les partides catalanes i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de convents (juliol).

Amb una divisió de 2.500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça i marxà des de la conca de Tremp fins a Guissona. Davant les dificultats, intentà de tornar, però, en no poder travessar el Cinca, s’endinsà de nou a Catalunya per Sant Joan de l’Erm.

Victoriós a Calaf i a Guissona i en una incursió per l’Empordà, fracassà davant Solsona, Olot i Tàrrega.

Fou cap de l’estat major i general en cap de l’exèrcit carlí (1838). Moroto, el seu successor, el féu afusellar perquè havia desarticulat el sector del partit partidari de continuar la guerra.

Gastó IV de Foix

7 Respostes

(Foix, França, 26 febrer 1423 – Roncesvalls, Navarra, 21 juliol 1472)

Comte de Foix i de Bearn (Gastó XI) i vescomte de Castellbó (1436-72). Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret.

El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II de Catalunya, i aquest els declarà successors al tron de Navarra (1455), després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca.

Intervingué en la Guerra contra Joan II prop del rei i fou l’alliberador de la reina Joana Enríquez i del príncep Ferran, assetjats a Girona pel comte Hug Roger III de Pallars (1462).

A Navarra fou cap del partit beaumontès, que pretenia d’entronitzar la seva muller, enfront dels designis de Joan II.

Ferran, Jaume -escriptor, s. XVI-

Deixa un comentari

(Trípoli, Líbia, 1498 – Pamplona, Navarra, 1561)

Escriptor. De petit fou captivat, juntament amb la seva mare; portats a Barcelona, on els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi.

L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà. Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial (1550-59).

Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi.

Fernández i de Villasante, Juli Moisès

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 9 gener 1888 – Torrelavega, Cantàbria, 22 juliol 1968)

Pintor i acadèmic. Estudià a Cadis, on a més de dedicar-se a la pintura féu treballs de decoració.

Establert a Madrid i consagrat en diverses exposicions, excel·lí com a retratista.

Participà regularment en els Salons de Tardor de Barcelona, dels quals fou soci d’honor.

Ezpeleta y Galdeano, José de

3 Respostes

(Barcelona, 24 gener 1742 – Pamplona, Navarra, 23 novembre 1823)

Militar. Fou nomenat capità general de Catalunya el 1808.

En arribar-hi les tropes franceses manades per Duhesme, mancat d’instruccions de la cort, no pogué oposar-se a l’entrada dels francesos a Barcelona ni a llur ocupació de la Ciutadella i del castell de Montjuïc.

Romangué, però, en el càrrec fins que, pel setembre de 1808, es negà a sotmetre’s a l’autoritat directa de Duhesme. Fou empresonat per l’abril de 1809 i dut a França. Alliberat en finir la guerra del Francès (1814).

Fou el pare de Joaquín de Ezpeleta y Enrile.