(Cantonigròs, Osona, 1983 – )
Festival de música tradicional d’arreu del món que se celebra com a derivació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.
Cantonigròs, Festival Internacional de Música
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: esdeveniments
Cantonigròs, Concurs de Poesia de
(Cantonigròs, Osona, 1944 – 1968)
Festa literària anual (Concurs de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària de Collsacabra).
Se celebrà gràcies a l’empara del bisbe de Vic, Ramon Masnou, i de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, Joan Triadú en fou el principal promotor.
A més del premi de Poesia, se concediren d’altres: de narració, d’assaig, de teatre infantil. Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers.
Fou el precedent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.
Candela, festes decennals de la
(Valls, Alt Camp, 1791 – )
Festes solemnes de caràcter religiós i popular que se celebren a la ciutat el dia 2 de febrer de cada deu anys, des del 1791.
Fou instituïda per iniciativa de Pau Baldric, amb intenció votiva, a la fi d’una pesta, en honor de la Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, patrona de la ciutat (fou coronada canònicament el 1911).
Bullangues, les -1836/43-
(Barcelona, 1836 – 1843)
Conjunt de tumults. Provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social (temor a l’atur, problemes de les quintes i dels consums) i conduïts per elements republicants i exaltats, sovint afiliats a societats secretes.
La bullanga del 1837 acabà amb l’afusellament de Ramon Xaudaró i el desarmament de la Milícia Nacional, i la del 1842 amb el bombardeig de Barcelona per Espartero; la del 1843 és coneguda per la Jamància.
Bellcaire, fira de -Barcelona-
Fira de la ciutat, també anomenada dels Encants.
Hi ha roba de segona mà, mobles i tota mena d’utensilis, que es feia antigament a Barcelona, tots els dies al passeig de Sant Joan, i que posteriorment es féu determinats dies de la setmana.
Després passà a instal·lar-se a la Torrassa i al Clot, on encara subsisteix.
Banquet de la Victòria
(Barcelona, 19 novembre 1905)
Celebració de la Lliga Regionalista per la victòria a les eleccions municipals, que consistí en un gran àpat que tingué lloc en el Frontó Comtal.
A la sortida es formà una manifestació que baixà pel carrer de Balmes cantant Els Segadors. En arribar prop de la Fraternitat Republicana els membres d’aquest centre lerrouxista feriren a trets alguns manifestants.
Aquests fets suscitaren una caricatura al “Cu-cut” (23 novembre) que disgustà l’estament militar, el qual, amotinat (25 novembre), calaren foc a la redacción i impremta del setmanari i a la redacció de “La Veu de Catalunya”.
El govern Montero Ríos, no podent castigar aquesta insubordinació, caigué, i pujà Segismundo Moret, el qual promulga la llei de jurisdiccions, que afavoria els amotinats. Per tal d’oposar-se a aquesta llei es formà la Solidaritat Catalana.
Avenç, campanya lingüística de l’
(Barcelona, juliol 1890 – segle XX)
Campanya iniciada amb una sèrie d’articles d’Eudald Canivell (La rutina del català escrit) i de Joaquim Casas i Carbó (Estudis de llengua catalana), publicats a la revista “L’Avenç”, campanya encarrilada “a millorar d’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat“.
Tant la campanya de la revista com l’aparició de l’Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) foren rebudes més aviat amb fredor: gairebé no hi hagué controvèrsia.
Tot i això, la majoria de les reformes proposades foren adoptades després per l’Institut d’Estudis Catalans i incorporades, l’any 1913, a les seves Normes ortogràfiques.
Auditori de Barcelona
(Barcelona, 1999 – )
Sala de concerts i centre cultural. Situat a la plaça de les Arts, davant del Teatre Nacional de Catalunya, és obra de Rafael Moneo. Higini Arau en féu el disseny acústic.
Consta d’una gran sala simfònica amb una cabuda de 2.319 seients, una sala de cambra de 700 i una sala polivalent de 350.
És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, del Conservatori Superior de Música Catalana i del Museu de la Música.
El seu primer director artístic fou Josep Lloret i Collell, substituït en el càrrec a l’octubre 2000 per Nona Arola.
La titularitat i gestió del centre correspon al Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra, format a parts iguals per l’Ajuntament i la Generalitat.
Enllaç web: Auditori de Barcelona
Art Triangle Barcelona
(Barcelona, 1987)
Trobada internacional d’artistes. Organitzada per l’escultor anglès Anthony Caro a la Casa de Caritat de Barcelona.
Aquesta experiència es remunta a l’any 1982 a Pine Plains (EUA), on anualment es reuneixen artistes, majoritàriament dels Estats Units, la Gran Bretanya i el Canadà, per a treballar en les seves obres en un espai compartit i un temps limitat.
A Barcelona participaren vint-i-cinc artistes estrangers i quinze d’espanyols, i també crítics americans i europeus.
Tots els artistes participants feren donació al futur Museu d’Art Contemporani de Catalunya d’almenys una de les obres realitzades.
Volta Ciclista a Catalunya
(Catalunya, 1911 – )
Competició esportiva per etapes. Se celebra anualment (excepte els períodes 1914-22 i 1937-38) la segona setmana de setembre, fet que la convertia en la competició que tancava oficialment la temporada ciclista internacional, fins al 1995, que va passar a celebrar-se el mes de juny per no coincidir amb la Vuelta a Espanya.
Organitzada per la Unió Esportiva de Sants, inclou sempre un gran nombre de participants estrangers. L’han assolit, entre d’altres, ciclistes com ara Marià Cañardo (en vuit ocasions), Miquel Poblet, Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Sean Kelly i Miguel Indurain.
Des del 1941 inclou un premi de la Muntanya.
Enllaç web: Volta Catalunya
Dades dels Països Catalans 