Arxiu d'etiquetes: esdeveniments

Auditori de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1999 – )

Sala de concerts i centre cultural. Situat a la plaça de les Arts, davant del Teatre Nacional de Catalunya, és obra de Rafael Moneo. Higini Arau en féu el disseny acústic.

Consta d’una gran sala simfònica amb una cabuda de 2.319 seients, una sala de cambra de 700 i una sala polivalent de 350.

És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, del Conservatori Superior de Música Catalana i del Museu de la Música.

El seu primer director artístic fou Josep Lloret i Collell, substituït en el càrrec a l’octubre 2000 per Nona Arola.

La titularitat i gestió del centre correspon al Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra, format a parts iguals per l’Ajuntament i la Generalitat.

Enllaç web:  Auditori de Barcelona

Art Triangle Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1987)

Trobada internacional d’artistes. Organitzada per l’escultor anglès Anthony Caro a la Casa de Caritat de Barcelona.

Aquesta experiència es remunta a l’any 1982 a Pine Plains (EUA), on anualment es reuneixen artistes, majoritàriament dels Estats Units, la Gran Bretanya i el Canadà, per a treballar en les seves obres en un espai compartit i un temps limitat.

A Barcelona participaren vint-i-cinc artistes estrangers i quinze d’espanyols, i també crítics americans i europeus.

Tots els artistes participants feren donació al futur Museu d’Art Contemporani de Catalunya d’almenys una de les obres realitzades.

Volta Ciclista a Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1911 – )

Competició esportiva per etapes. Se celebra anualment (excepte els períodes 1914-22 i 1937-38) la segona setmana de setembre, fet que la convertia en la competició que tancava oficialment la temporada ciclista internacional, fins al 1995, que va passar a celebrar-se el mes de juny per no coincidir amb la Vuelta a Espanya.

Organitzada per la Unió Esportiva de Sants, inclou sempre un gran nombre de participants estrangers. L’han assolit, entre d’altres, ciclistes com ara Marià Cañardo (en vuit ocasions), Miquel Poblet, Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Sean Kelly i Miguel Indurain.

Des del 1941 inclou un premi de la Muntanya.

Enllaç web:  Volta Catalunya

República Catalana de 1641

3 Respostes

(Catalunya, 16 gener 1641 – 23 gener 1641)

Efímer estat català, creat per la Junta de Braços del Principat, a proposta de Pau Claris, com a definitiva separació de l’obediència a Felip IV de Castella, que havia envaït el Principat (Guerra dels Segadors). Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada.

La creació d’una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, B. Du Plessis-Besançon, féu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23 de gener, amb l’exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s’avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França.

Pi de les Tres Branques, el -Berguedà-

3 Respostes

(Castellar del Riu, Berguedà)

Gran pi de tres besses que s’aixeca al mig del pla de Campllong. Es tracta d’un exemplar de pi roig (Pinus sylvestris), de 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres. Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat.

Amb el desenvolupament de l’excursionisme científic al Principat a la fi del segle XIX hom el prengué sovint com a centre d’aplecs i cantades, i aviat fou considerat un símbol de la pàtria i cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer.

El 1901 el seu propietari, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista d’Excursions. Abans del 1915 morí. Entorn de l’arbre mort hom hi celebra anualment, des del 1980, una diada d’afirmació nacionalista, el tercer diumenge de juliol. A causa del seu caràcter simbòlic, el 1987 fou declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya i objecte, per tant, d’especial protecció.

A uns 500 m del Pi, n’hi ha un de més petit, que s’anomena el Pi Jove, usat com a símbol d’una pàtria que reneix des de 1921; s’hi apleguen principalment els joves independentistes.

Pedrera, la -Barcelona-

10 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(o Casa Milà)  Conjunt de dues cases de veïns. Edificades per Antoni Gaudí en 1906-10, per encàrrec de Pere Milà i Pi.

pedrera2És una de les construccions més interessants de Gaudí, per les innovacions d’ordre plàstic i de distribució d’espai intern que suposa.

Les línies, tant de la façana com dels murs interiors o del plafons, són ondulades. Els ferros presenten una riquesa ornamental d’excepció i figuren entre els treballs més excel·lents de l’art de la forja del segle XX. Les xemeneies del terrat són úniques en el gènere; tenen forma helicoïdal i són revestides de trossos de ceràmica i de vidre. A la decoració dels interiors participaren l’arquitecte Jujol i el pintor Iu Pascual.

Enllaç web:  la Pedrera

Pedralbes, palau de

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Finca de la ciutat, situada al barri de Pedralbes. Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer, que passà a dir-se torre Güell. El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi, encarregà a Antoni Gaudí la construcció de la reixa i la porteria. Jacint Verdaguer li donà el nom de Satalia.

pedralbes_palau2Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de P. Nebot i Eusebi Bona (1920-25), esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII de Borbó per a la seva residència barcelonina. Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou Museu d’Arts Decoratives, destí que se li ha tornat a donar el 1995.

Els jardins, planejats per Rubió i Tudurí, foren convertits en parc públic durant la República. Fou residència del cap d’estat en l’etapa franquista. S’hi han celebrat importants exposicions artístiques. És seu del Gabinet de les Arts Gràfiques, del Museu Tèxtil i d’Indumentària (des del 2008) i de la Unió per a la Mediterrània (des del 2010).

Pedralbes, monestir de

28 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Monestir de monges clarisses (Santa Maria de Pedralbes). Fundat pel rei Jaume II el Just i la seva tercera esposa Elisenda de Montcada l’any 1326 i consagrat el 1327. L’església revela la directiu estètica del gòtic oficial del segle XIV, reial i franciscà, i evidència una certa unitat estilística amb l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. És atribuïda a Berenguer de Montagut.

pedralbes_monestir2És d’una sola nau, amb capelles laterals entre els contraforts. El claustre, d’arcuacions sostingudes per capitells uniformes derivats del corinti, amb els escuts reials i de Montcada, respon al tipus clàssic català del segle XIV; de forma quadrada, té actualment tres pisos (l’últim ja del segle XVI). A l’angle sud hi ha una cisterna amb una notable bocana plateresca. La sala capitular és del segle XV i és decorada amb pintures murals de l’època.

En una de les capelles del claustre, la dedicada a sant Miquel, Ferrer Bassa deixà el conjunt més important de pintura catalana del segle XIV. Cal esmentar també el doble monument funerari de la reina Elisenda, una de les millors mostres de l’escultura gòtica del segle XIV.

Dins el conjunt del recinte del monestir, el 1993 s’inaugurà un espai dedicat a l’exposició de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, important mostra d’art medieval i renaixentista.

Enllaç web:  monestir de Pedralbes

Patum, La

4 Respostes

(Berga, Berguedà)

Festa popular de la ciutat del dia de Corpus i diumenge següent. Sembla que cal situat el seu origen cap a la darreria del segle XIV i que commemorava, inicialment, l’alliberament de Berga del senyoriu feudal, encara que el seu nom actual, al qual s’atribueix origen onomatopeic -provinent del so insistent del timbal-, no data sinó del segle XVIII.

Consisteix a presentar en forma mimètica un seguit de quadres escènics al·lusius a diferents tradicions cristianes, especialment la lluita entre el Bé i el Mal, representats pels cristians i els moros i per l’arcàngel sant Miquel i els diables i monstres infernals.

En són els principals personatges: el Xamberg (timbaler), els cavallets, la Mulassa o Guita, els diables, anomenats els plens, que són homes farcits de palla i coberts d’efectes pirotècnics, i l’arcàngel sant Miquel.

L’any 2005 fou declarada per la UNESCO Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Enllaç web:  la Patum

Olimpíada Popular

2 Respostes

(Barcelona, juliol 1936)

Competició atlètica que hom pretengué de celebrar com a protesta contra els jocs olímpics de Berlín del mateix any, utilitzada propagandísticament per Hitler.

Funcionaren dos comitès esportius, organitzats el maig de 1936, a Madrid i Barcelona; aquest fou presidit per Josep Antoni Trabal i en foren secretaris Jaume Miravitlles i Pere Aznar.

A més del caràcter antifeixista de la manifestació, hom pretenia de portar a terme una popularització de l’esport, allunyant-lo de la simple competitivitat medallística. Lluís Companys en fou nomenat president d’honor i en el seu finançament intervingueren, juntament amb la Generalitat de Catalunya, el govern de Madrid i el de París.

S’hi inscriviren com a participants atletes de França, EUA, Algèria, Anglaterra, Bèlgica, Canadà, Suïssa, Marroc, Grècia, Suècia, Noruega, etc, amb un total d’uns 5.000 (a més d’unes 3.000 més que havien de participar en diferents manifestacions folklòriques). Hom féu un gran esforç propagandístic (segells preolimpíada, himne -escrit per Josep M. de Sagarra-, etc).

Programada per als dies del 19 al 26 de juliol, hagué d’ésser suspesa arran de l’aixecament militar del dia 19. Uns 200 atletes s’incorporaren a la lluita el mateix dia 19, però el gros dels participants s’acomiadà el 23 de juliol.

La partida de Mallorca el dia 18 d’un vaixell amb els participants mallorquins, permeté a molts frontpopulistes illencs de no quedar sota el domini militar imperant a l’illa.