Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Font i Moreso, Eusebi

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1816 – Barcelona, 25 gener 1900)

Escriptor, pedagog i músic. Residí molt de temps a París i a Lucerna (Suïssa), en es va casar.

L’any 1864 va fundar a Sant Gervasi (Barcelona) una escola de noies, on es feien classes de diversos idiomes, així com de dibuix, pintura, piano i gimnàstica.

Fou divulgador actiu de la bona música a Barcelona. Col·laborà a la “Crónica de Cataluña”.

És autor de dues novel·les en castellà; la titulada Cuatro millones li fou premiada per la Real Academia Española.

Font i Martí, Miquel dels Sants

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 18 setembre 1862 – Barcelona, 1 abril 1929)

Escriptor i metge. Exercí la carrera de medicina a l’Aleixar des del 1893 i a Barcelona des del 1909.

De jove col·laborà a la premsa reusenca i fundà la revista “Reus artístic” (1887). Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.

Edità unes Crónicas barcelonesas i també uns Recuerdos de viaje que evoquen estades seves a França, Bèlgica i Alemanya.

Fou germà seu Josep Font i Martí  (Reus, Baix Camp, 1847 – Madrid, 19 febrer 1897)  Farmacèutic. Fou fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i dirigí l’Academia de Farmacia de Madrid.

Font i Fargas, Josep

2 Respostes

(Prats de Lluçanès, Osona, 1872 – Barcelona, 1944)

Periodista i escriptor. Germà de Joaquim. Fundà “Lo Teatre Catòlic” (1899-1901), on publicà algunes peces seves.

D’ideologia carlina, dirigí “El Norte”, de Girona (1910), i “El Correo Leridano”, de Lleida (1910-13).

Expulsat de la Comunión Tradicionalista, entrà en el grup jaumista, del qual dirigí la segona època del setmanari “El Radical”. Més endavant col·laborà a la revista “Gerunda”.

Font i Fargas, Joaquim

2 Respostes

(Prats de Lluçanès, Osona, 13 agost 1879 – Girona, 30 octubre 1936)

Escriptor. Germà de Josep. Era mestre. Fou catedràtic de les Escoles Normals de Cadis i Girona. En aquesta ciutat fou diverses vegades regidor municipal.

Fundà i dirigí la revista gironina “El Tradicionalista” (1908), transformada després en el diari “El Norte”.

És autor del recull poètic Rebrolls, d’unes Nociones de Aritmética de caràcter docent, i d’unes Notas pedagógicas.

Morí afusellat al començament de la guerra civil.

Font i de Boter, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1857 – 1916)

Farmacèutic i escriptor. Fou membre del partit tradicionalista. Exercí la crítica musical a “El Correo Catalán”. És autor d’obres diverses de divulgació i pedagogia. Destacà també com a recitador.

El seu germà, Antoni Maria Font i de Boter (Barcelona, 1860 – 1894), també escriptor, es llicencià en dret i en filosofia i lletres. Fou autor de diversos escrits de divulgació cultural i traduí els lírics grecs i llatins  .

Folch i Torres, Manuel

12 Respostes

(Barcelona, 25 desembre 1876 – 11 desembre 1928)

Advocat i escriptor. Fill de Lluís Folch i Brossa, i germà de Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. S’inicià en les lletres col·laborant en “L’Aureneta” i “L’Atlàntida”.

Milità a la Lliga Regionalista, dirigí el “Cu-cut!” i fou secretari de la Societat d’Atracció de Forasters, de Barcelona.

Rebé el mestratge en gai saber (1914) i li publicaren els poemes Encens i mirra (sd), la novel·la L’apòstol, les comèdies De bon tremp (1905), La cogula (1906), L’oncle rector (1911), La germaneta (1912) i Reixes enfora (sd), a més de les faules per a infants De quan les bèsties parlaven i Encara parlen les bèsties.

Folch i Torres, Ignasi

10 Respostes

(Barcelona, 30 juliol 1884 – 11 novembre 1927)

Escriptor. Fill de Lluís Folch i Brossa i germà de Manuel, Lluís, Josep Maria i Joaquim.

Un dels fundadors de les revistes “Futurisme” i “Actualitats” i de l’Associació d’Amics de la Música. Fou director de “D’Ací i d’Allà” (1919-24).

Publicà diverses novel·les, d’un valor desigual, entre les quals, Els adéus, Ídol vivent (sd), Vides humils i Les dues germanes (1923), i algunes comèdies, com Mal d’amor, Per damunt les boires, etc.

Folch i Capdevila, Rafael

4 Respostes

(Barcelona, 25 novembre 1881 – 15 octubre 1961)

Polític i escriptor. Es llicencià en dret, pertangué a la Unió Socialista de Catalunya i col·laborà a “Justícia Social-Octubre”. Dirigí la revista “Vida Nova” (1902-03).

Publicà poesia (Visions meves, 1910; Poemes de la Guerra Gran, 1921) i també el Vocabulari jurídic català (1934) i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana (1931), sovint reeditat, Tots els verbs catalans (1953) i Gramàtica popular de la llengua catalana (1953).

Fou el pare d’Albert i de Jordi Folch i Pi.

Folch i Brossa, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, segle XIX – 1880)

Mestre d’obres titulat el 1855. Fill de Bernat Folch i Franquès.

Exercí a Gràcia, a Sant Gervasi de Cassoles i a Barcelona. A Sant Andreu de Palomar construí el convent de Jesús i Maria.

Escriví el Diccionario de Arquitectura, La arquitectura del siglo XIX i Álbum de arquitectura o Vignola de los arquitectos (1864).

Col·laborà amb el seu germà Lluís en l’escola per a la formació de menestrals que havia establert el seu pare a Barcelona.

Foixà, Jofre de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Eclesiàstic i escriptor (o Guifré). Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu.

Ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona. En sortí el 1275 i es féu benedictí de Sant Feliu de Guíxols. El rei li donà el castell de Montagut.

Amic de Pere II el Gran i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma (1289). Obtingué favors de Jaume II el Just i de Frederic II de Sicília, així com del papa Bonifaci VIII. Assistí a la reunió d’Anagni (1295). Fou abat de San Giovanni degli Eremiti, a Palerm.

L’obra més destacada que va escriure, per encàrrec de Jaume de Sicília, és el tractat gramatical Regles de trobar (1289-91), com a ampliació de Las rasós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú, i en què diferencià, per primer cop, les llengües catalana i occitana i assenyala alhora les similituds i les diferències entre totes dues.

La seva obra poètica es redueix a quatre composicions, una copla i tres cançons en la línia de l’amor cortès.