(Barcelona, segle XIX)
Escriptor. Fou un dels redactors del Diccionario biográfico universal publicat el 1831 a Barcelona.
El 1840 féu un compendi de la Crònica de Jeroni Pujades i inicià, amb Joaquim Rubió i Ors, la “Col·lecció d’obres antigues catalanes”.
(Reus, Baix Camp, 1 desembre 1850 – Barcelona, 12 octubre 1912)
Escriptor. Fill de Pere Gras i Bellvé. Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i Madrid.
En castellà va escriure diverses obres sobre la història de Reus: Hijos ilustres de Reus (1899), El periodismo en Reus (1899), Historia de la ciudad de Reus (1906), a més d’El general Prim. Records de sa vida política i militar (1907), Bartrina, records íntims (1911), Tarragona en 1811 (1894), una biografia del general Manso (1894), etc.
El seu recull de biografies Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX (1909-10) són d’interès històric.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Autor d’una novel·leta cavalleresca, Tragèdia de Lançelot, publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d’Ischia Joan de Torrelles, adaptació d’estil retòric, dels primers episodis de la novel·la francesa La mort Artu (segle XIII).
Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d’Alfons IV el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445.
(Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1954)
Escriptor, periodista i advocat. Col·laborador de la premsa badalonina (“Gent Nova” i “Cultura”), i en “L’Avenir”, d’Arenys de Mar, “D’Ací i d’Allà”, de Barcelona, etc.
Publicà diversos reculls de poesia: En inquietud (1907), Salabror (1908), Nous versos del mar (1910) i Una vela que pasa (1922), i l’estudi Jacinto Verdaguer (1917).
(Girona, 26 agost 1850 – 10 març 1912)
Historiador, advocat i polític liberal. Estudià dret a Barcelona i col·laborà en català a “La Renaixença”.
Fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya. Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Va publicar Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de Gerona desde los primeros tiempos de la Reconquista hasta la promulgación de los Usajes (1879), Historia de los sitios de Gerona en 1808 y 1809 (1896) i biografies de gironins.
Deixà inèdits altres treballs d’història local.
Era germà seu Enric Grahit i Papell (Girona, segle XIX – segle XX) Escriptor. Féu notables treballs estadístics. És autor d’un Diccionario de la vigente legislación sobre reemplazos i d’un Nomenclátor de la provincia de Gerona.
(Girona, 8 abril 1883 – Barcelona, 18 juliol 1960)
Advocat, escriptor i periodista. Fill d’Emili Grahit i Papell.
Jutge municipal a Barcelona, fou president de l’Associació de Periodistes i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, publicà La última guerra carlista en Gerona y su provincia (1956) i el recull jurídic Anomalías de la ley y corruptelas judiciales.
(Olot, Garrotxa, 28 juny 1921 – Santa Pau, Garrotxa, 1 octubre 1977)
Escriptor. Amb els seus treballs ha contribuït a fer conèixer més bé la història i el present de la Garrotxa.
És autor de Besalú, un país aspre i antic (1968), Olot: els homes i la ciutat (1969), Santa Pau i la seva baronia (1971), Carlins i liberals (1972) i Olot i les seves valls (1975).
(Barcelona, 1905 – segle XX)
Escriptor. A partir del 1955 ha anat publicant comèdies còmiques, com les titulades Tres cartes de París (1957) i L’amor quan és amor… (1958).
També és autor de la rondalla escènica per a infants La besada de la reina.
(Terrassa, Vallès Occidental, 2 juliol 1888 – 4 juny 1983)
Arqueòleg i escriptor. Ha participat a diversos congressos d’estudis arqueològics.
És autor de Las Iglesias de San Pedro de Terrassa (1954) i de diverses monografies esparses sobre temes històrico-arqueològics de Terrassa i d’altres poblacions del Vallès.
(Borriana, Plana Baixa, 14 febrer 1917 – Barcelona, 14 desembre 2003)
Autora teatral. Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants.
Ha publicat i estrenat obres com De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set… mort! (1972), El crit del cel (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), etc.
Com a poetessa ha conreat una poesia intimista: Engrunes del cor (1973) i Records que parlen (1984).
Fou germana de Josep M. González.
Dades dels Països Catalans 