Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

González i Casanova, Josep Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 2 desembre 1935 – 29 octubre 2021)

Polític, advocat i escriptor. El 1965 ocupà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostela, on residí fins que, el 1971, obtingué la càtedra de teoria de l’estat a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona.

És autor de Federalisme i autonomia a Catalunya, estudi juridico-històric sobre el corrent federalista de Catalunya durant el període 1868-1938, i de El cambio inacabable, 1975-1985 (1986).

Col·laborà als diaris “Tele/Exprés”, “Diario de Barcelona”, “La Vanguardia” i “La Voz de Galicia”. En alguns treballs periodístics utilitzà el pseudònim de Martí Rizal.

Fou membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya.

González de la Pezuela y Ceballos, Juan

Deixa un comentari

(Lima, Perú, 16 maig 1809 – Segòvia, Castella, 1 novembre 1906)

Militar i escriptor. Comte de Xest (1864).

Es distingí a la Primera Guerra Carlina i com a home de confiança d’Isabel II de Borbó, fou capità general de Catalunya (1867-69).

En iniciar-se la Revolució de Setembre (1868), publicà un ban en castellà i català (traduït per Frederic Soler) per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria.

Gomis i Sentís, Manuel

Deixa un comentari

(Cornudella de Montsant, Priorat, 1881 – Igualada, Anoia, 1963)

Escriptor. S’establí a Igualada.

Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals com La cançó trista (1912), La serp de foc, drama líric amb música d’A. Porredon (1926), Lluita de cors (1927), Marcel (1932), El sacrifici (1933), etc.

Gomis i Sanahuja, Llorenç

3 Respostes

(Barcelona, 4 març 1924 – 31 desembre 2005)

Escriptor i periodista. Germà de Joan i de Joaquim. Llicenciat en dret i en ciències de la informació, fou director fundador d’“El Ciervo” i membre del consell directiu de “La Vanguardia”.

Els seus assaigs d’inspiració cristiana oberta ja d’abans del concili (La ciudad a medio hacer, 1956, i Sermón del laico, 1959) tenen també un to planer, narratiu, com la seva poesia, de vegades irònica, compilada tota a Poesía (1984).

Ha publicat la seva tesi doctoral El medio media (función política de la prensa) (1974) i l’assaig Teoría del periodismo, cómo se forma el presente (1997).

Gomis i Sanahuja, Joaquim

4 Respostes

(Barcelona, 20 abril 1931 – Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 21 desembre 2013)

Escriptor i eclesiàstic. Germà de Llorenç i de Joan. Es llicencià en teologia a Roma. Fou un dels promotors del Centre de Pastoral Litúrgica.

Assagista incisiu i de vegades paradoxal, ha publicat El sentit del Concili (1962), Cartes a set joves (1964), molt reeditat, ¿Qué pasa en la Iglesia? (1970) i, en col·laboració, Sobre Déu, Crist i altres coses (1973) i Lluita-Festa (Quarema-Pasqua) (1974).

Gomis i Mestre, Cels

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 5 gener 1841 – Barcelona, 13 juny 1915)

Escriptor. Cosí de Frederic Gomis i Mestre. Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid i l’exercí fins el 1909, bé que mai no n’obtingué el títol.

Republicà, amic de Valentí Almirall -del qual traduí al castellà Lo catalanisme (1902)-, participà en la Revolució de Setembre (1868) i col·laborà als periòdics republicans. Després d’un accident on va perdre el braç esquerre (1909), es dedicà només a activitats de tipus editorial.

És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants -en castellà-, de treballs de geografia i d’història, de dos volums de Cantares en castellà (1890-1906) i d’Aubades i capvespres (1913), imitació de la poesia popular.

Però la seva tasca més perdurable és la de folklorista, afavorida per la mobilitat constant a que l’obligaven les tasques d’enginyer.

Membre de l’Associació Catalana d’Excursions i més endavant del Centre Excursionista de Catalunya, publicà llibres remarcables, com Lo llamp i els temporals (1884), Meteorologia i agricultura popular (1888), Botànica popular (1891), Zoologia popular catalana (1910) i La lluna segons lo poble (tercera edició: 1912).

Gomila i Llupià, Sebastià

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 desembre 1861 – 1934)

Escriptor i periodista. De formació autodidàctica.

Fou director de l’editorial Seguí i d’“El Liberal”, de Barcelona, i fundador d'”El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre”.

Escriptor prolífic en castellà: Anarquías (1896), La huelga (1901), El escándalo europeo (1915) i Los herederos de la gran tragedia (1917).

En català publicà les obres teatrals Càstig de Déu (1879) i Els vençuts (1903).

Gómez i Muntané, Maria Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 juliol 1949 – )

Musicòloga. Formada amb Josep M. Llorens, s’ha especialitzat en el domini de la polifonia medieval catalana.

El 1977 obtingué el Premio Nacional de Musicología per la seva tesi doctoral, La música en la Casa Real catalano-aragonesa, 1336-1442, publicada el 1979.

El seu treball L’Ars Antiqua a Catalunya meresqué el Premi Higini Anglès de la Societat Catalana de Musicologia, l’any 1978. Ha publicat també La música medieval (1980).

Gómez i Ibars, Josep

Deixa un comentari

(Aitona, Segrià, 21 juny 1920 – Barcelona, 21 maig 1997)

Escriptor. Cec de naixença, s’ha dedicat a estudiar la situació dels qui no hi veuen.

Ha publicat En el món dels invidents (Introducció a la psicologia i a la problemàtica dels cecs) (1963).

Gómez Arias, Federico

Deixa un comentari

(Salamanca, Castella, 14 febrer 1828 – Barcelona, 19 febrer 1900)

Catedràtic i director de l’Escola Provincial de Nàutica de Barcelona.

Publicà obres didàctiques i de divulgació sobre invents, com ara Memoria sobre la Propulsión Aéro-Dinámica (1876), on descriu el projecte d’un vehicle volador propulsat amb motor de coet. També proposà l’ús de propulsors altres que la pólvora, fins i tot líquids.

A Seis inventos notables con los detalles para su ejecución (1880) proposà un escafandre espacial destinat a l’ascens a altes regions de l’atmòsfera.

També publicà llibres de poemes (La flor de las auras, etc) i estudis de filosofia i literatura.