Veïnat, al sud-oest de la vila.
(o de la costa de Sacot) Antic volcà.
(o Font) Veïnat, al vessant septentrional de la serra de Finestres.
Muntanya (500 m alt) i antic volcà.
Bosc de faigs, a prop d’Olot i al nord del volcà del puig Jordà (607 m alt).
La seva singularitat radica en la localització, molt per sota del pis altitudinal al qual correspondria un bosc d’aquestes característiques.
Les condicions atmosfèriques (microclima) i el substrat basàltic n’han permès el desenvolupament i posterior conservació.
Fou popularitzada per Joan Maragall.
(Olot, Garrotxa, 28 juny 1921 – Santa Pau, Garrotxa, 1 octubre 1977)
Escriptor. Amb els seus treballs ha contribuït a fer conèixer més bé la història i el present de la Garrotxa.
És autor de Besalú, un país aspre i antic (1968), Olot: els homes i la ciutat (1969), Santa Pau i la seva baronia (1971), Carlins i liberals (1972) i Olot i les seves valls (1975).
(Santa Pau / Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Depressió (875 m alt) de l’extrem occidental de la serra de Finestres, al límit dels dos termes, entre les valls del Ser i d’Hostoles.
A ponent continua la serra de Fontpobra, que enllaça al coll Tort amb la serra del Corb.
Són a prop els cràters de Cantià i d’Aiats i la font Pobra, capçalera del Ser.
Antic volcà, al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica d’Olot, de 185 m d’alçària (678 m alt) i 800 m de diàmetre de base. Té el cràter en un dels vessants.
Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa, quadrada, voltada d’una vall.
(o Sacot, o Sant Miquel Sacot) Poble (643 m alt), a l’extrem occidental del terme, entre les serres del Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d’Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s’alcen, entre altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot (o turó de la Cot, on hi ha capella d’aquest nom) i el de la Roureda de l’Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel (o de la Costa de la Cot).
L’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú.
El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau.
Muntanya i antic volcà (560 m alt), situat al sud d’Olot.
L’antic cràter és anomenat el clot de l’Olla.
Dades dels Països Catalans 