Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Güell i López, Eusebi

4 Respostes

(Barcelona, 31 desembre 1877 – 3 juliol 1955)

Escriptor i artista. Segon comte de Güell. Fill d’Eusebi Güell i Bacigalupi. President de Conferentia Club i del Cercle Artístic de Barcelona.

Practicà el dibuix, viatjà per tot el món. És més conegut com a autor d’articles i assaigs, molts dels quals de caràcter científic, que com a artista.

Entre les seves obres cal citar New Basis for the Foundation of Geometry (1900), Considérations sur le concepte de la mode dans l’art (1903), Espacio, relación y posición; ensayo sobre los fundamentos de la geometría (1924), D’Alphonse XII à Tut-Ank-Ammon (1931), el poema dramàtic Cassius i Helena (1903) i una biografia del pintor Francesc Miralles.

Güell i Güell, Hortensi

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 11 maig 1876 – Salou, Tarragonès, 15 agost 1899)

Pintor i escriptor. Residí força temps a Madrid, on exposà diverses vegades.

Les seves pintures i els seus dibuixos es mouen dins el corrent impressionista.

Col·laborà com a dibuixant a “La Renaixensa” i a “L’Esquella de la Torratxa”, de Barcelona, i en algunes revistes de Reus.

El 1902 li fou publicat l’assaig Florència.

Gubern i Garriga-Nogués, Romà

1 Resposta

(Barcelona, 8 agost 1934 – )

Escriptor, historiador i crític cinematogràfic. Catedràtic a la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’estudi dels mitjans de comunicació audiovisuals i la moderna cultura de masses.

És autor d’una ja clàssica Historia del cine (1969, revisada el 1988) i dels opuscles Godard polémico (1969), McCarthy contra Hollywood: la caza de brujas (1970) i Homenaje a King Kong (1974).

Entre d’altres obres, ha publicat: Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974), El cine español en el exilio: 1936-1939 (1976), Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1976, amb D. Font), Raza. Un ensueño del general Franco (1977), Comunicación y cultura de masas (1977), Las raíces del miedo. Antropología del cine de terror (1979, amb Jordi Prat), Carlos Saura (1979), La censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo. 1936-1975 (1981), 100 años de cine (1982) i Benito Perojo: pionerismo y supervivencia (1994).

Guasch i Ribera, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 1848 – 1923)

Arqueòleg i escriptor. Col·laborà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i a l’Àlbum monumental pintoresc de Catalunya (1879).

Publicà les monografies Les Valls d’Andorra (1891) i Montserrat pintoresc (1892).

Fou el pare del poeta Joan Maria Guasch i Miró.

Guarner i Alonso, Josep Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 1937 – 3 novembre 1993)

Escriptor cinematogràfic i guionista. Fill del militar Josep Guarner i Vivancos. Va ésser un destacat cine-clubista i va exercir de crític durant tota la seva vida a nombroses publicacions, com “Fotogramas”, “El Periódico” o “La Vanguardia”.

Va publicar llibres sobre Rossellini, Pasolini, Visconti, Marilyn Monroe i King Vidor. És autor també de 30 años de cine en España (1971) i de l’obra pòstuma Autorretrato del cronista (1994).

A partir del 1979, va dirigir la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona, després Festival Internacional de Cinema (fins al 1990). Entre el 1988 i el 1991 va presidir l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.

Gual i Villalbí, Pere

1 Resposta

(Tarragona, 21 novembre 1885 – Barcelona, 11 gener 1968)

Expert en política econòmica. Es formà a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds (Anglaterra).

Fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera (1915). Fins el 1924 col·laborà amb l’Escola d’Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou nomenat secretari del Foment del Treball Nacional, com a successor de Guillem Graell.

Políticament es distingí per un tímid regionalisme. Després del 1939 fou ministre sense cartera (1957-65) i president del Consejo de Economía Nacional. Amb tot, no representà cap paper important en el canvi de signe de la política econòmica dels anys 1957-59.

Publicà un Curso de política económica contemporánea (1941-61), La educación comercial de nuestro pueblo (1917), Tratado de derecho mercantil internacional (1940), Teoría y técnica de la política aduanera y de los tratados de comercio (1943), etc.

Cal destacar el document testimonial Memorias de un industrial de nuestro tiempo (1922).

Gual i Masoller, Julià

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 1905 – Perpinyà, 1964)

Escriptor. Director dels periòdics “Diari de Mataró” i “Llibertat”.

El 1939 s’exilià a Perpinyà, on hi comprà una llibreria (1951) i hi esdevingué un dels promotors de la cultura catalana.

Amb la seva muller, Rita Casals, inicià l’emissió radiofònica Aires del Canigó i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló.

Amb el pseudònim de Galdric de Prada col·laborà, en català, al diari “La Dépêche”. Publicà l’opuscle El segle XIX. Capítol d’un llibre inèdit (1963).

Fou el pare de Ramon Gual i Casals.

Gual i de Sojo, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1905 – 1987)

Pintor i esmaltador. Fill d’Adrià Gual i Queralt. Es formà sota el mestratge artístic del seu pare i estudià també a l’Escola Superior dels Bells Oficis.

Féu la seva primera exposició individual a Barcelona, el 1929, on presentà vidres esmaltats i ceràmica. Obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del mateix any.

La seva primera exposició de pintura fou el 1947. És molt notable la seva sèrie d’obres sobre temes bíblics, concebudes per a il·lustració. Ha publicat alguns treballs de crítica.

El seu germà fou Adrià Gual i de Sojo  (Barcelona, 1912 – segle XX)  Escriptor i advocat. Ha donat moltes conferències sobre temes teatrals. És autor de dues comèdies i una farsa escènica. Ha publicat nombrosos escrits de caràcter jurídic.

Gual i Casals, Ramon

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 1936 – )

Promotor cultural. Fill de Julià Gual i Masoller i de Rita Casals, als qual seguí a l’exili i es dedicà posteriorment a l’ensenyament, en particular del català, a Prada.

Fundà a Illa la revista escolar “Terra Nostra” (1965) que es transformà en una publicació trimestral de divulgació de temàtica rossellonesa.

Amb el mateix nom creà una editorial que ha contribuït poderosament al redreçament cultural de la Catalunya Nord.

Fou un dels principals organitzadors de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada.

Greus i Roig, Vicent

Deixa un comentari

(Alginet, Ribera Alta, novembre 1837 – Barcelona, 1907)

Escriptor. Fou magistrat a Albacete, Tarragona i Barcelona. Era gran amic de Teodor Llorente i Vicent Venceslau Querol.

Té una producció poètica abundant, en majoria esparsa. Escriví més en castellà que no pas en català.

Les obres més destacades són el poema Iolanda i el llibre Idealisme.