(Lleida, 1880 – 1951)
Advocat i escriptor d’art.
Autor de diversos treballs sobre la catedral vella de Lleida: La porta dels Fillols de l’antiga seu de Lleida (1912), Les mènsules de la nau major de l’antiga seu de Lleida (1913), una guia per visitar la seu, etc.
(Rafal, Baix Segura, 1859 – Barcelona, gener 1936)
Escriptor. Fou actiu publicista catòlic. Des del 1901 s’establí a Barcelona.
Publicà en castellà algunes novel·les i diversos estudis de l’actualitat política com La revolución de Julio en Barcelona.
Nom real de l’escriptor català, conegut per Carles Hac Mor (1940-2016).
(Lleida, 26 novembre 1940 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 27 gener 2016)
(Carles Hernández i Mor) Escriptor. Innovador en poesia i narrativa, ha conreat fins i tot gèneres d’invenció pròpia, com l’escalaborn o la reparèmia.
Ha estat també fundador de diverses revistes d’art i de poesia, sempre dins una línia conceptual.
Entre les seves obres cal esmentar Agoc (1981), S’ha rebentat l’hospici (1992), La fi del món (1994) i Un desvari de la raó (1995).
(Barcelona, 18 octubre 1911 – 1 març 1984)
Escriptor. Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona. Fou un dels fundadors de la revista barcelonina “Entregas de Poesía”.
Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza (1945), Los ángeles diarios (1947), Anteo e Isolda (1951), etc.
Exercí de crític d’art a “La Vanguardia”, i publicà una antologia de poesia catalana (1947).
Pseudònim de l’escriptor català Juli Francesc Guibernau i Planas (1856-1927).
(Barcelona, 10 setembre 1850 – Madrid, 30 juliol 1940)
Militar i escriptor. Lluità contra l’alçament republicà de Sarrià (1874) i contra els carlins, a Navarra i a Catalunya. A Cuba (1876-79) organitzà les defenses de diversos castells.
De retorn a la Península, fou destinat a la Junta Facultativa del cos d’artilleria i publicà un Prontuario de Artillería que assolí un veritable èxit internacional.
Ascendit a capità l’any 1882, va ésser nomenat professor de l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia i ajudant del mateix cos. L’èxit del llibre li valgué l’ascens a comandant i, en retirar-se (1907), era coronel.
També és autor de la Historia militar de España dispuesta en forma de efemérides (1887-92).
(Barcelona, 17 setembre 1856 – 21 abril 1927)
Escriptor, conegut amb el pseudònim de C. Gumà. Col·laborà a “La Campana de Gràcia” i a “L’Esquella de la Torratxa”.
Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat, com Del bressol al cementiri (reeditada el 1967), Ni la teva ni la meva, Gos i gat, El Marquès del Carquinyoli, L’amor és cego i d’altres.
Publicà una Guia còmica de l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i Barcelona a la vista (1900).
(Girona, 1640 – Barcelona, 1701)
Escriptor i jesuïta (1655). Fou rector dels col·legis jesuítics de Barcelona, Urgell, Mallorca i Saragossa. Censor del Sant Ofici i predicador.
Escriví una sèrie d’obres, molt divulgades. És especialment remarcable La fe triunfante en cuatro actos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición (1691), descripció minuciosa de quatre actes de fe contra judaïtzants.
Dades dels Països Catalans 