Arxiu d'etiquetes: Alginet

Quincaller, venta del

(Alginet, Ribera Alta)

Hostal i caseria, a l’est del terme, vora el límit amb els de Benifaió, Almussafes i Sollana, aquests darrers de la Ribera Baixa, a la carretera de València a Alzira.

Hom hi ha instal·lat indústries de mobles.

Lozano i Lerma, Josep

(Alginet, Ribera Alta, 24 novembre 1948 – )

Escriptor. Llicenciat en lletres modernes a la Universitat de París VIII-Vincennes. És un dels escriptors més destacats de la literatura recent del País Valencià.

Ha publicat poesia –Poemes Homes-Terra (1971)-, conte –Històries marginals (1982), Cavallet de cartró (1984) i Laodamia i altres contes (1986)- i novel·la –Crim de Germania (1980, premi de la Crítica “Serra d’Or”), Ofidi (1991) i Ribera (1995)-.

Alginet (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 24,09 km2, 150 m alt, 13.060 hab (2014)

Situat al nord de la comarca, a la zona de transició cap a l’Horta.

La principal font de riquesa del municipi és el regadiu (cereals, arròs, llegums, cacauets, oli, vi, tomàquets i taronges), que aprofita aigua de la sèquia reial del Xúquer i ha donat peu a la creació d’una important cooperativa agrícola. El secà i la indústria, derivada bàsicament de l’agricultura, complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València.

La població ha crescut notablement des de mitjan segle XIX.

La vila, una antiga alqueria islàmica, conserva part l’antic castell d’Alginet (centre del marquesat d’Alginet).

Dins el terme es troben els antics hostals anomenats la venta del Quincaller i la venta dels Algadins i l’ermita de Sant Josep.

Enllaç web: Ajuntament

Algadins, els

(Alginet, Ribera Alta)

Partida. Al voltant de l’antiga venta dels Algadins.

El barranc dels Algadins serví de tema a una de les poesies més conegudes de Teodor Llorente (Vora el barranc dels Algadins).

Greus i Roig, Vicent

(Alginet, Ribera Alta, novembre 1837 – Barcelona, 1907)

Escriptor. Fou magistrat a Albacete, Tarragona i Barcelona. Era gran amic de Teodor Llorente i Vicent Venceslau Querol.

Té una producció poètica abundant, en majoria esparsa. Escriví més en castellà que no pas en català.

Les obres més destacades són el poema Iolanda i el llibre Idealisme.