Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Llobera i Ramon, Josep

(Barcelona, 22 novembre 1922 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 15 desembre 2011)

Escriptor i professor. El 1963 obtingué el diploma superior d’estudis francesos. El mateix any li fou atorgat el títol de professor de català, per bé que ja professava de temps i exercia com a corrector.

El 1956 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia pel seu treball de toponímia Els noms de lloc de les terres catalanes: Cornellà de Llobregat. Té també altres treballs de toponímia per a Onomasticon Cataloniae.

El 1967 li fou concedit el premi Fundació Gaietà Huguet pel seu treball El català bàsic, publicat el 1968. Ha editat també Prácticas del catalán básico (1969), aplicació de l’anterior, acompanyat d’una Clave de ejercicios, publicat el mateix any.

Fou col·laborador del Seminari de Didàctica de la Comissió Delegada d’Ensenyament d’Òmnium Cultural.

Llivi, Francesc de Paula

(Catalunya, segle XIX)

Escriptor. Afiliat al partit progressista, escriví Situación política de España a vista de pájaro o un sueño de González Bravo (1868), que publicà anònimament.

Adherit a l’ideari de Sagasta, propugnà el nomenament d’Alfons XII de Borbó com a rei en Don Alfonso de Borbón ante los partidos (1872).

Lliset i Borrell, Francesc

(Figuerola d’Orcau, Pallars Jussà, 14 maig 1932 – Barcelona, 16 juny 2010)

Economista i escriptor. Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret, és autor d’una àmplia obra sobre temes de gestió municipal i dret administratiu.

Ha conreat també la poesia i el conte.

Llimona i Barret, Jordi

(Barcelona, 20 maig 1924 – 11 setembre 1999)

Escriptor i religiós caputxí. Va obtenir la llicència en teologia a Roma (1959).

La seva línia eclesial progressista es reflecteix a L’església i l’Estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe sense fronteres (1973), Humans, tanmateix (1973), Els nostres àngels (1981), Per una mort més humana (1991), L’hora dels pobles (1993), Temes de cada dia (1994), Viure (1996) i La tolerància (1997).

També ha publicat La noia de Cadaqués i altres històries (1970), un recull de narracions.

Lleonart i Maragall, Josep

(Barcelona, 5 maig 1880 – 26 gener 1951)

Escriptor. Es formà sobretot a Alemanya i fou deixeble del seu oncle Joan Maragall.

Poeta narratiu, goethià i maragallà, publicà Elegies germàniques (1910), La merla i altres cants (1914), Tres poemes (1920), Odes i ciutats de visió (1930), Un tragipoema i Tizianella (1934) i Les elegies i els jardins (1938).

Novel·lista d’arrel germànica a Dues conversions i una mort (1927), El camí errat (1927), Vida estreta (1927) i El sobrevingut (1932). En prosa escriví també Rondant la nit (1931), Manual d’història de la cultura (1928), etc.

Traduí Torcuato Tasso (1905) i, en vers català, Faust (1938).

Després de la guerra civil escriví algunes obres de divulgació en castellà.

Lleget i Colomer, Màrius

(Granollers, Vallès Oriental, 22 octubre 1917 – Barcelona, 31 juliol 1988)

Escriptor. Ha estat fundador de la Secció Interplanetària de la Societat Astronòmica Aster. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. La majoria dels seus articles fan referència a exploracions espacials i submarines.

És autor de l’opuscle La conquista del espacio (1955) i del llibre La conquista del aire y del espacio (1958). En col·laboració amb Antoni Ribera ha publicat La conquista de las profundidades (1955), obra traduïda al francès, i La conquista del mundo submarino (1957).

Lleal i Galceran, Coloma

(Ceuta, 1 abril 1944 – )

Escriptora. Residí a Badalona (Barcelonès). Llicenciada en filosofia i lletres i ciències humanes de Tolosa de Llenguadoc.

El seu remarcable poema Plany a quatre veus obtingué l’Englantina dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1965, celebrats a París, ciutat on, el 1967, fou editat un recull de les seves poesies, animades de ressons reivindicatius que han estat assenyalats amb elogi.

Llausàs i Mata, Josep

(Barcelona, 1817 – 1885)

Literat i filòleg. Fou professor de francès i d’italià a les Escoles Pies. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Traduí novel·les i poemes, i dues obres didàctiques per a l’ensenyament del francès.

Llauradó i Rodon, Francesc

(Reus, Baix Camp, 8 agost 1864 – 2 febrer 1932)

Polític, escriptor i pintor. President del Centre Carlista, fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries.

Escriví obres menors per al teatre.

Llates i Serrat, Rossend

(Barcelona, 1899 – 15 abril 1973)

Escriptor, compositor i crític musical. Llicenciat en dret, fou un dels capdavanters de l’esperit bohemi de les penyes i les tertúlies en cases benestants.

Col·laborà, entre altres publicacions, a “El Be Negre” i “Mirador”. Se n’anà el 1936 i, empresonat i depurat a l’Espanya de Franco, retornà el 1939.

Poeta postsimbolista, publicà Poemes lírics (1924) i Sentiment i paisatge (1946). Publicà també Resum de poètica catalana (1932), juntament amb A. Serra i Baldó; Francesca Bonnemaison de Verdaguer (1972), juntament amb Maria Cinta Balagué; Beethoven. Vida i obra. Visió actual (1970), juntament amb Maria Remei Canals, la seva muller, a més de dos llibres de memòries que destaquen, sobretot, per les dades i anècdotes: Trenta anys de vida catalana (1969) i Ésser català no és fàcil (1971).

Com a compositor escriví cançons i obres per a piano i orquestra.