Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Llança i d’Esquivel, Benet de

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1822 – Madrid, 1863)

Escriptor. Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera.

Llicenciat en dret; fou, pel seu matrimoni (1849) anb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fontova i comte del Castell de Centelles.

Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la diputació de Barcelona.

En col·laboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas (1850), així com altres drames que no publicà.

Mantingué una llarga i significativa correspondència (1846-65) amb Francesc Pi i Margall, conservada, així com també amb Joan Mañé i Flaquer, Manuel Tamayo y Baus i Francesc Puig i Esteve.

Llanas i Rabassa, Salvador

(Mataró, Maresme, 1854 – 1928)

Escriptor. Dirigí durant més de vint anys el “Diari de Mataró”.

Escriví bon nombre d’obres de teatre, les primeres en castellà i les restants en català. Entre les primeres sobresortí el drama històric Carlos de Viana. De les segones destacaren: Lo mas maleït, El Naixement del Messias, Misericòrdia, L’anell de la morta, La mala ànima, Ramon Llull i El secret.

Fou també poeta. La major part de la seva producció lírica és recollida al llibre Visions i parlaments de la mia musa, publicat en 1912.

Llagostera i Sala, Francesc

(Barcelona, 7 juliol 1831 – 3 febrer 1885)

Metge, escriptor i folklorista. Assolí gran fama professional.

És autor de Las constituciones médicas (1870), Breves consideraciones sobre la vacuna y la vacunación (1879) i el compendi Aforística catalana (1883), col·lecció de refranys populars, al periòdic “Lo Gay Saber”.

Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, en fou arxiver, bibliotecari i vicepresident.

Lladós i Rius, Magí

(Tarragona, 26 desembre 1829 – Barcelona, 5 desembre 1886)

Enginyer industrial i escriptor.

Professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Creà i dirigí el periòdic “El Porvenir de la Industria”.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona (1872). Es retirà de la política activa el 1878.

Conreà la literatura dramàtica i va escriure la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selenomanía (1876). També publicà Nociones de gimnasia higiénica (1876) i Aritmética (1885).

Lladó i Pino, Francesc de Borja

(Barcelona, 23 gener 1902 – 25 desembre 1962)

Escriptor i propagandista catòlic. Publicà els contes La guerra tal com és, Egoismes, L’home que no sabia estimar (1931), l’assaig Els dos poders (1929) i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol (1950) i En tot lloc i en tot moment (1952).

Lladó i Miquel, Miquel

(Castelldans, Garrigues, 22 maig 1919 – Andorra la Vella, Andorra, 16 agost 1999)

Escriptor. Líric i imaginatiu, ha publicat Els anys, els dies i les hores (1952), Els camins de la por (1971), Els dies sense demà (1977) i Terres altes (1979), i, entre altres, en castellà, Yo y mi perro (1947) i Hacia la vida (1953).

Llach i Soliva, Joan

(Girona, 1816 – 1860)

Frenòleg. Secundà l’ideari de Marià Cubí a propòsit de la frenologia.

Col·laborà a “La Antorcha” i fou redactor del “Eco de la Frenología”, així com de la revista “La Madre de Família”.

És autor de diversos llibres de caràcter moral, d’una obra de química i d’algunes traduccions.

Liost, Guerau de *

Pseudònim literari de l’escriptor català Jaume Bofill i Mates  (1878-1933).

Lienas i Massot, Gemma

(Barcelona, 16 gener 1951 – )

Escriptora. Després d’estar vinculada al món editorial i de l’ensenyament, es dedicà a escriure.

La seva obra va destinada al públic infantil, com La lluna en un cove (1987), El gust del cafè (premi Francesc Puig i Llensa 1987), etc; i al juvenil: Dos cavalls (2 CV) (premi Ramon Muntaner 1987), Vol nocturn (premi Andròmina 1987), Bitllet d’anada i tornada (premi l’Odissea 1998), etc.

Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes.

Lete i Triay, Manuel de

(Palma de Mallorca, 10 octubre 1889 – Barcelona, 9 juny 1963)

Escriptor caputxí, conegut per Andreu de Palma de Mallorca. Es llicencià en dret a Barcelona, i hi prengué l’hàbit el 1915.

Fou una de les figures intel·lectuals de l’orde, escriví a “Estudis Franciscans”, fundà l’anomenada Escola Lul·liana i s’especialitzà en història local i religiosa.

Entre altres obres, publicà Iconografia Caputxina de Catalunya i Mallorca (1923), Els sistemes i les idees jurídiques de Ramon Llull (1936), Historia de la villa de Sant Feliu de Codines (1946), Las calles antiguas de Tarragona (1956-58) i l’assaig històric Prat de Llobregat (1958).