Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Freixa i Pedrals, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 abril 1911 – 14 març 2002)

Enginyer industrial. Ingressà com a professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona l’any 1934; professor adjunt el 1942, obtingué la càtedra de càlcul el 1947 i la de motors tèrmics el 1952.

El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima SA, de la qual arribà a ésser director comercial. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1967.

És autor de nombrosos treballs, molts d’ells sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors.

Francesch i Serret, Joan

Deixa un comentari

(Lleida, 1833 – Reus, Baix Camp, 1 juliol 1872)

Enginyer militar. Participà el 1859 en la guerra d’Àfrica, on fou ferit. En la revolta de 1866 defensà Isabel II de Borbó i fou ascendit a tinent coronel.

El 1869 secundà la revolta carlina, i amb 500 homes ocupà Tivissa (1872).

A l’Hospitalet de l’Infant segrestà un ferrocarril, amb el qual traslladà la tropa a Salou i atacà Reus per sorpresa, on morí a resultes de les ferides que hi rebé per un contraatac liberal.

Forrellad i Solà, Antoni

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juliol 1912 – 5 desembre 1983)

Industrial. Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona. Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell (1936-39).

L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics i de la qual fou director fins al 1972. L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics.

Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més importants de Catalunya.

Simultàniament desenvolupa una gran activitat en la creació o la promoció d’entitats culturals, benèfiques, d’estudis industrials o empresarials, etc, de caràcter i significació netament catalanes.

Forest de Belidor, Bernat

2 Respostes

(Catalunya, 1698 – París, França, 8 setembre 1761)

Enginyer militar. Estudià a l’estat francès sota la protecció de Cayot de Blanzy, cap d’enginyers a Montreuil.

Ajudà els astrònoms La-Hire i Cassiri en la mesura del meridià terrestre i fou professor d’artilleria a l’Escola de la Fère.

Participà en la guerra de Successió d’Àustria i fou inspector de l’arsenal de París (1858). Féu importants estudis sobre mecànica aplicada a construccions hidràuliques.

D’entre les seves obres cal esmentar Science des ingénieurs (1729), Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision (1731) i Architectura hydraulique (1737-53), obra en quatre volums on tracta de la mecànica aplicada a les màquines i estudia la construcció de rescloses, dics, etc.

Folguera i Duran, Manuel

2 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 2 maig 1867 – Barcelona, 6 setembre 1951)

Enginyer i polític. Pare de Joaquim Folguera i Poal.

President de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Presidí la comissió que exposà a la reina regent les reivindicacions catalanes (1900).

Redactà un primer projecte de Mancomunitat (1909), essencial en l’aprovació final de la institució.

Col·laborà en diverses publicacions, en les quals plasmà el seu radicalisme catalanista.

Folch i Rusiñol, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 14 abril 1922 – 12 novembre 1988)

Químic i industrial. Fill de Joaquim Folch i Girona. Enginyer tècnic químic, amplià els estudis als EUA i, més tard, es graduà com a professor mercantil.

Gran afeccionat a l’etnologia, desenvolupà una gran tasca com a promotor d’expedicions científiques arreu del món. Amb aquest objecte creà la Fundació Folch (1976) i col·laborà activament amb el Museu Etnològic de Barcelona al qual cedí part del material recollit.

El seu esforç en aquest camp de la cultura, reconegut per diverses institucions i organismes catalans i estrangers, li valgué la medalla d’or de l’ajuntament de Barcelona al Mèrit Científic i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, entre moltes altres condecoracions.

Folch i Girona, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 2 maig 1892 – 19 febrer 1984)

Geòleg i enginyer. Fou l’impulsor de la mineria i de la metal·lúrgia del plom a Catalunya i un dels membres principals de la societat Mines del Priorat.

Cooperà en la Institució Catalana d’Història Natural. Membre del Centre Excursionista de Catalunya, impulsà l’esquí a la Molina. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Escriví, entre altres obres, L’anatasa cristal·litzada (1912), Suposta troballa de la smithsonita i la hidrocincita a Catalunya (1912), Les sals potàssiques de Súria (1914), L’hal·loïsita a Santa Creu d’Olorda (1914), Los minerales de uranio en España.

Fou el pare de l’industrial i químic Albert Folch i Rusiñol.

Ferrús i Estopà, Jaume

1 Resposta

(Flix, Ribera d’Ebre, 24 octubre 1943 – )

Enginyer industrial. Es dedicà a la realització de projectes d’implantació industrial i transferència de tecnologia a països en procés de desenvolupament fins el 1982, que es féu càrrec de l’estudi de viabilitat d’un canal de televisió per a la Generalitat de Catalunya.

En el procés de creació de Televisió de Catalunya, ocupà els càrrecs de director tècnic, subdirector i, des del 1989 fins al 1995, de director.

Col·laborà en l’estudi de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 i formà part del Consell assessor de la Ràdio i la Televisió Olímpica; participà en la creació de la Torre de telecomunicacions de Collserola i del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya.

El 1996 fou nomenat director general de Canal Satélite Digital, primera operadora de televisió digital via satèl·lit de l’estat.

Ferrer i Palaus, Josep

Deixa un comentari

(Lleida, 1900 – Barcelona, 1981)

Veterinari i enginyer agrícola.

Fou professor de zootècnia a l’Escola d’Agricultura de Barcelona i cap del servei de ramaderia de la diputació de Barcelona.

Ha estat un dels zootècnics catalans més destacats del segon terç del segle XX, atès que donà un gran impuls a la millora de la ramaderia catalana.

Ferrer i Dalmau, Eugeni

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 4 desembre 1871 – Terrassa, Vallès Occidental, 11 agost 1934)

Naturalista i enginyer químic. Feu estudis sobre entomologia i botànica i col·laborà amb Joan Cadevall i Diars en l’estudi de la flora de la part oriental del Pirineu català.

Fou soci fundador i president (1904) de la Institució Catalana d’Història Natural.

Publicà Assaig monogràfic sobre les cicendeles catalanes (1911).