Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Gomis i Mestre, Cels

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 5 gener 1841 – Barcelona, 13 juny 1915)

Escriptor. Cosí de Frederic Gomis i Mestre. Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid i l’exercí fins el 1909, bé que mai no n’obtingué el títol.

Republicà, amic de Valentí Almirall -del qual traduí al castellà Lo catalanisme (1902)-, participà en la Revolució de Setembre (1868) i col·laborà als periòdics republicans. Després d’un accident on va perdre el braç esquerre (1909), es dedicà només a activitats de tipus editorial.

És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants -en castellà-, de treballs de geografia i d’història, de dos volums de Cantares en castellà (1890-1906) i d’Aubades i capvespres (1913), imitació de la poesia popular.

Però la seva tasca més perdurable és la de folklorista, afavorida per la mobilitat constant a que l’obligaven les tasques d’enginyer.

Membre de l’Associació Catalana d’Excursions i més endavant del Centre Excursionista de Catalunya, publicà llibres remarcables, com Lo llamp i els temporals (1884), Meteorologia i agricultura popular (1888), Botànica popular (1891), Zoologia popular catalana (1910) i La lluna segons lo poble (tercera edició: 1912).

Golferichs i Losada, Macari

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 maig 1866 – febrer 1938)

Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista. Inicià els estudis a Madrid i els acabà a París. Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i col·laborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll.

Preocupat pel desenvolupament agrícola, es traslladà a Andalusia per tal d’implantar-hi el sistema català d’emfiteusi, però fracassà. Posteriorment viatjà per Amèrica i Síria, interessat per l’arqueologia, escriví El Islam i Cartago-Hispania, encara inèdits, i col·laborà a diverses publicacions. També escriví una obra sobre l’Alhambra de Granada (1929).

Col·leccionista d’art, el 1904, la Junta de Museus de Barcelona li comprà una col·lecció de teixits coptes (Museu Tèxtil).

Obra d’ell és la creació, el 1915, del repertori iconogràfic d’Espanya de la Biblioteca de Catalunya.

Joan Rubió i Bellver li construí el 1901 la seva casa (el Xalet o casa Golferichs).

Girona i Vilanova, Ignasi

2 Respostes

(Barcelona, 1857 – 1923)

Enginyer. Fill de Ignasi Girona i Agrafel. Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i s’especialitzà en agronomia a París. Fou membre destacat de diverses societats agrícoles. President de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1902-07 i 1915-17).

Publicà diversos articles d’economia, sobretot al “Calendari del Pagès”.

Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts l’any 1905. Representà el districte de Granollers per la Solidaritat Catalana, i el 1909 fou senador per la província de Lleida.

Enllestí un projecte de banc agrari català i un pla general de ferrocarrils secundaris a Catalunya.

Giró i Aranols, Andreu

Deixa un comentari

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1 desembre 1812 – Barcelona, 10 agost 1884)

Enginyer. Pertanyia a doctes corporacions i escriví obres pedagògiques de geometria i dibuix lineal.

Genescà i Rovira, Llorenç

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1874)

Mecànic. Pare d’Antoni Genescà i Coromines.

Fou el primer encarregat de la Maquinista Terrestre i Marítima. Conduí la màquina de tren al viatge inaugural de la línia Barcelona-Mataró (1848), la primera de l’estat.

Morí assassinat per un obrer dels seus tallers, per qüestions laborals.

Genescà i Coromines, Antoni

1 Resposta

(Ripoll, Ripollès, 9 juny 1849 – Sabadell, Vallès Occidental, 1927)

Mecànic. Fill de Llorenç Genescà i Rovira.

Obtingué el primer títol de maquinista naval atorgat per l’estat espanyol. Traduí obres tècniques de l’anglès i de l’italià.

Fou director de muntatge, durant trenta anys, de la secció naval de La Maquinista Terrestre i Marítima.

Considerat com el primer especialista del país, realitzà gran nombre de construccions i muntatges especials. Dirigí una revista tècnica mensual.

Gelpí i Blanco, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1881 – 1971)

Enginyer. Fill de Joan Gelpí i Jofre.

Publicà Pluviometría y aforos (1933) i Lecciones de termicodinámica (1953) i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.

Gassull i Duro, Eugeni

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1936 – Barcelona, 29 gener 2013)

Músic i enginyer químic. Visqué un temps a Lleida i a Barcelona.

De 1946 a 1950 cantà a l’Escolania de Montserrat, on estudià també violí i piano. De tornada a Barcelona, continuà els estudis de violí amb Josep Munné i féu harmonia i composició amb el mestre Cristòfor Taltabull.

El 1959 es llicencià en ciències químiques. Fou professor de l’Institut Químic de Sarrià (1959-66). Des de 1964 dirigí un departament d’investigació química en una indústria, especialitzat en espectroscòpia.

De 1958 a 1961 dirigí la coral Antics Escolans de Montserrat. Fundà el Cor de Cambra de Barcelona (1960), que dirigí, i el grup Ars Musicae (1961). Ha dirigit també diversos discs de polifonia i ha publicat alguns articles a “La Vanguardia” i “Diario de Barcelona”.

També ha col·laborat a la revista de química “Afinidad”.

Garriga i Roca, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 agost 1896 – 6 octubre 1969)

Enginyer industrial. S’especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica.

Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1926-63) i fou catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1942).

El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional S.A. “Infonel”. Ha estat relacionat amb nombroses societats estrangeres.

Publicà diversos tractats i articles, edità “El Progreso Fotográfico” i és autor d’un Curs de Fotografía (1921) editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques (1922), inclòs dins la Col·lecció Minerva.

García-Ramal y Cellalbo, Enrique

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 juliol 1914 – Madrid, 30 novembre 1987)

Polític. Es doctorà en enginyeria industrial a Barcelona.

El 1936 participà en l’alçament contra la República i fou detingut. Fou un dels fundadors, el 1940, dels sindicats verticals de Barcelona.

Presidí el Sindicato Nacional del Metal (1948-51) i fou director gerent d’Altos Hornos de Vizcaya. En 1969-71 fou ministre-delegat de sindicats i en 1971-73 ministre de relacions sindicals.