Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Girona i Vilanova, Ignasi

2 Respostes

(Barcelona, 1857 – 1923)

Enginyer. Fill de Ignasi Girona i Agrafel. Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i s’especialitzà en agronomia a París. Fou membre destacat de diverses societats agrícoles. President de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1902-07 i 1915-17).

Publicà diversos articles d’economia, sobretot al “Calendari del Pagès”.

Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts l’any 1905. Representà el districte de Granollers per la Solidaritat Catalana, i el 1909 fou senador per la província de Lleida.

Enllestí un projecte de banc agrari català i un pla general de ferrocarrils secundaris a Catalunya.

Giró i Aranols, Andreu

Deixa un comentari

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1 desembre 1812 – Barcelona, 10 agost 1884)

Enginyer. Pertanyia a doctes corporacions i escriví obres pedagògiques de geometria i dibuix lineal.

Genescà i Rovira, Llorenç

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1874)

Mecànic. Pare d’Antoni Genescà i Coromines.

Fou el primer encarregat de la Maquinista Terrestre i Marítima. Conduí la màquina de tren al viatge inaugural de la línia Barcelona-Mataró (1848), la primera de l’estat.

Morí assassinat per un obrer dels seus tallers, per qüestions laborals.

Genescà i Coromines, Antoni

1 Resposta

(Ripoll, Ripollès, 9 juny 1849 – Sabadell, Vallès Occidental, 1927)

Mecànic. Fill de Llorenç Genescà i Rovira.

Obtingué el primer títol de maquinista naval atorgat per l’estat espanyol. Traduí obres tècniques de l’anglès i de l’italià.

Fou director de muntatge, durant trenta anys, de la secció naval de La Maquinista Terrestre i Marítima.

Considerat com el primer especialista del país, realitzà gran nombre de construccions i muntatges especials. Dirigí una revista tècnica mensual.

Gelpí i Blanco, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1881 – 1971)

Enginyer. Fill de Joan Gelpí i Jofre.

Publicà Pluviometría y aforos (1933) i Lecciones de termicodinámica (1953) i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.

Gassull i Duro, Eugeni

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1936 – Barcelona, 29 gener 2013)

Músic i enginyer químic. Visqué un temps a Lleida i a Barcelona.

De 1946 a 1950 cantà a l’Escolania de Montserrat, on estudià també violí i piano. De tornada a Barcelona, continuà els estudis de violí amb Josep Munné i féu harmonia i composició amb el mestre Cristòfor Taltabull.

El 1959 es llicencià en ciències químiques. Fou professor de l’Institut Químic de Sarrià (1959-66). Des de 1964 dirigí un departament d’investigació química en una indústria, especialitzat en espectroscòpia.

De 1958 a 1961 dirigí la coral Antics Escolans de Montserrat. Fundà el Cor de Cambra de Barcelona (1960), que dirigí, i el grup Ars Musicae (1961). Ha dirigit també diversos discs de polifonia i ha publicat alguns articles a “La Vanguardia” i “Diario de Barcelona”.

També ha col·laborat a la revista de química “Afinidad”.

Garriga i Roca, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 agost 1896 – 6 octubre 1969)

Enginyer industrial. S’especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica.

Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1926-63) i fou catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1942).

El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional S.A. “Infonel”. Ha estat relacionat amb nombroses societats estrangeres.

Publicà diversos tractats i articles, edità “El Progreso Fotográfico” i és autor d’un Curs de Fotografía (1921) editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques (1922), inclòs dins la Col·lecció Minerva.

García-Ramal y Cellalbo, Enrique

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 juliol 1914 – Madrid, 30 novembre 1987)

Polític. Es doctorà en enginyeria industrial a Barcelona.

El 1936 participà en l’alçament contra la República i fou detingut. Fou un dels fundadors, el 1940, dels sindicats verticals de Barcelona.

Presidí el Sindicato Nacional del Metal (1948-51) i fou director gerent d’Altos Hornos de Vizcaya. En 1969-71 fou ministre-delegat de sindicats i en 1971-73 ministre de relacions sindicals.

Garcia i Fària, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 abril 1858 – 19 setembre 1927)

Enginyer de camins i arquitecte. Juntament amb Pere Pascual, presentà un projecte de clavegueres per a la vila de Gràcia. Fou arquitecte del Govern Civil de la província i cap del servei municipal de clavegueres de Barcelona, entre altres càrrecs.

Continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà, és l’autor de nombrosos projectes de sanejament i de plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, entre els quals cal destacar el Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona (1893, en 3 volums).

S’anà a Madrid quan el nomenaren inspector general d’Obres Públiques. Féu nombrosos projectes (ferrocarrils, pantans, canalitzacions) dins l’estat espanyol.

Publicà, entre altres fullets, Insalubridad de las viviendas de Barcelona (1890), Medios de aminorar las enfermedades y mortalidad en Barcelona (1893) i Anarquía o caciquismo (1902).

Gabarró i Freixas, Manuel

Deixa un comentari

(Piera, Anoia, 1905 – Barcelona, 1979)

Enginyer. Director d’Indústries Elèctriques (1927) i enginyer industrial (1954).

S’especialitzà en electrotècnia i sobretot en luminotècnia, camp sobre el qual publicà diverses obres i manuals, algunes de les quals en català abans del 1939.

Participà en les tasques del Comitè Català de Luminotècnia (1933) i fou vocal de l’Asociación Electrotécnica Española.