(Versalles, França, 1805 – castell de La Chênaie, França, 1894)
Diplomàtic i enginyer. Cònsol a Barcelona (1842-48), intervingué com a mitjancer en el bombardeig de la ciutat per Espartero (1842), a favor dels estrangers i dels mateixos barcelonins.
(Versalles, França, 1805 – castell de La Chênaie, França, 1894)
Diplomàtic i enginyer. Cònsol a Barcelona (1842-48), intervingué com a mitjancer en el bombardeig de la ciutat per Espartero (1842), a favor dels estrangers i dels mateixos barcelonins.
(Barcelona, 1 agost 1892 – 6 gener 1960)
Enginyer. Fill de Josep Maria Lasarte i de Carme Karr .
Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials, a la Universitat Nova de la Mancomunitat de Catalunya, a l’Escola del Treball i a la Superior d’Agricultura. Perdé els seus càrrecs el 1923, amb l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera.
S’especialitzà en electricitat i luminotècnia. Dirigí els serveis elèctrics de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
(Girona, 16 juny 1862 – 25 abril 1932)
Enginyer industrial. Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima (1881), on fou un dels tres directors el 1894, i el 1917 director general.
Impulsor i director d’Electrometal·lúrgica de l’Ebre (EMESA) (1904), concebé la central de Sástago, a l’Ebre.
Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1897-99) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.
Fou el pare de Manuel Junoy i Cornet.
(Barcelona, 1908 – 30 octubre 1993)
Enginyer elèctric. Fill de Josep Maria Juncadella i Robert i d’Àngela Burés i Regordosa.
Fou administrador únic d’Indústries Burés SA, president d’Editorial Labor SA, de La Catalana, Companyia d’Assegurances i del consell regional del Banco Central a Catalunya.
Es casà amb l’escriptora Mercè Salisachs.
(Cervera, Segarra, 18 octubre 1839 – Madrid, 15 març 1900)
Enginyer forestal, germà de Josep.
Ocupà elevats càrrecs en l’administració de l’estat, entre d’altres el d’inspector a les Filipines. Col·laborà a la “Revista Forestal Económica y Agrícola” i a la “Revista de Montes”.
Publicà nombroses memòries sobre la producció dels monts públics a les Filipines entre els anys 1871 i 1875. És autor de Guía del viajero de Barcelona a Manila por el canal de Suez (1886), La immigración china en Filipinas (1888) i un Estudio forestal de la India inglesa (1891).
(Cervera, Segarra, 27 febrer 1836 – 11 agost 1906)
Enginyer forestal, germà de Ramon.
Fou comissari reial de l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i vocal del Consell Superior d’Agricultura, Indústria i Comerç.
Publicà un gran nombre d’obres sobre l’agricultura a diversos països, a més d’Apuntes sobre los montes y la agricultura (1877) i Notas sobre los alcornocales y la industria corchera (1885).
(Figueres, Alt Empordà, 19 febrer 1883 – Pont de Molins, Alt Empordà, 4 setembre 1935)
Polític i enginyer industrial. Formà part activa dels agrupaments catalanistes juvenils sorgits entorn de Solidaritat Catalana.
Fou un dels fundadors i redactors de la revista “Catalunya”, dedicada a divulgar les realitzacions del catalanisme.
Afiliat a la Lliga Regionalista, fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona. Fou diputat provincial per Figueres. El 1922 s’adherí a Acció Catalana.
Des del seu càrrec de president de la Unió de Sindicats Agrícoles, contribuí a l’organització del règim cooperatiu de diverses institucions de l’Empordà.
Fou l’iniciador i impulsor de la construcció del pantà de Crespià que embassà les aigües del riu Fluvià.
(Barcelona, 20 març 1935 – )
Editor. Germà de Gonçal. Enginyer industrial.
El 1969 fundà l’editorial Anagrama, que ha jugat un paper important en la difusió de la narrativa contemporània (especialment amb les col·leccions Panorama de narrativas i Narrativas hispánicas i el premi Herralde de Novel·la) i de l’assaig (principalment amb la col·lecció Argumentos i el premi Anagrama de Ensayo).
(Barcelona, 1885 – 1972)
Enginyer. Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914. Director de “Radiosola” (1923-24), promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona (1923).
Creà l’Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona (1923).
Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l’estat espanyol, els Orphea Films (1932).
Dirigí la “Revista Electrotécnica” de Barcelona (1931-71).
(Barcelona, 8 maig 1845 – 20 febrer 1918)
Enginyer industrial. Dirigí revistes especialitzades.
Publicà bon nombre d’obres de divulgació científica com: La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos… (1886), Productos obtenidos de la naranja (1871), El olivo, la aceituna y el aceite (1902), etc.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.