(el Vendrell, Baix Penedès, 1894 – Catalunya, segle XX)
Escriptor i advocat. Ha col·laborat a la “Revista Jurídica de Catalunya”.
És autor del recull Volatines (1962).
Euras, Salvador
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: el Vendrell (bio)
Bassa i Virgili, Josep
(el Vendrell, Baix Penedès, 1754 – Santes Creus, Alt Camp, 1825)
Eclesiàstic i escriptor. Vicari general de la congregació cistercenca d’Aragó i Navarra i definidor de l’orde per Catalunya.
Fou catedràtic a Osca i abat de Santes Creus.
És autor de diversos escrits anti-liberals.
Nin i Tudó, Josep
(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)
Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.
Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.
Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.
Germà de Joaquim Nin i Tudó (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919) Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).
Garriga i Martín, Maria Àngels
(Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 11 octubre 1898 – Barcelona, 5 febrer 1967)
Escriptora i pedagoga. Mestra de les escoles de l’ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar.
Col·laboradora de “Cavall Fort” i autora de Beceroles (1966) i Estels (1967), llibres per a l’ensenyament del català als infants.
Frias i Fontanilles, Isidor
(el Vendrell, Baix Penedès, 8 abril 1847 – Reus, Baix Camp, 3 gener 1890)
Escriptor. Era perit agrònom, llicenciat en filosofia i lletres i en dret civil i canònic. Es dedicà a l’ensenyament.
Publicà assaig en castellà i poesia en català, a més d’algunes obres per al teatre. Els seus poemes foren reunits en el volum titulat Poesies sèries, festives, humorístiques i satíriques (1889).
Dini i Facci, Bonaventura
(el Vendrell, Baix Penedès, 22 novembre 1876 – Barcelona, 21 abril 1936)
Violoncel·lista. El 1898 ingressà com a primer violoncel de l’orquestra del Liceu.
Conreà la música de cambra, entre altres, amb Enric Granados, Joaquim Malats i Crickboom. Fou concertino de violoncel a l’Orquestra Pau Casals (1920-36).
A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà.
Cohí i Grau, Agustí
(el Vendrell, Baix Penedès, 10 juny 1921 – 9 març 2012)
Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i ha dirigit diferents agrupacions corals i instrumentals.
Autor de l’òpera Nausica (1965), de sarsueles, d’obres simfòniques i corals. Ha compost unes 60 sardanes, ha instrumentat nombroses danses populars i ha creat el ballet El celler (1968).
Casals i Freixes, Josep
(el Vendrell, Baix Penedès, 1872 – Barcelona, 1939)
Polític. Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d’Estat Català durant la Dictadura de Primo de Rivera.
Seguí Francesc Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s’afilià al Partit Nacionalista Català.
En col·laboració amb Ramon Arrufat publicà Catalunya, poble dissortat (1933).
Bo i Singla, Ignasi
(el Vendrell, Baix Penedès, 1872 – Barcelona, 1923)
Periodista. Treballà de tipògraf i col·laborà a “Idea Nova” i “El Igualadino”.
Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat (1896), considerat autor de fulls subversius.
Dirigí més tard “La Autonomía”, de Reus, i “El Campesino”, òrgan de la federació de rabassaires. Col·laborà a “El Poble Català” (1916) i després a “La Veu de Catalunya” amb el pseudònim de Roc Guinart.
Entre les seves obres figuren Montjuich: notas y recuerdos históricos (1917) i Marina catalana medieval (1922).
Casals i Defilló, Pau
(el Vendrell, Baix Penedès, 29 desembre 1876 – San Juan de Puerto Rico, 22 octubre 1973)
Violoncel·lista, compositor i director d’orquestra. Alumne del famós violoncel·lista Josep Garcia i Jacot a Barcelona, durant la seva època d’estudiant va fundar un tercet que feia concerts “vetllades clàssiques” en un cafè de la ciutat, en el qual va conèixer Albéniz, que fou amic i conseller seu. Va estudiar a Madrid i a Brussel·les, i va acceptar un contracte per actuar en l’orquestra d’un teatre de París.
Després de passar angúnies econòmiques, va tornar a Barcelona, on substituí Garcia a l’Escola Superior de Música. Va fundar després un quartet de corda, i, després de dos anys de treballar intensament, començà la seva carrera de virtuós. El 1899 va debutar als Concerts Lamoureux de París, amb un èxit extraordinari.
“Sigueu fidels a la terra i a la llengua, no per tancar-vos i recloure-us, sinó per a tenir veu pròpia en el gran concert dels sentiments i les esperances dels homes.”
Fundà a Barcelona l’Orquestra Pau Casals (1920-39) i l’Associació Obrera de Concerts (1926-39). Formà un trio que va recórrer tot el món amb el violinista J. Thibaud i el pianista A. Cortot.
Durant la guerra civil espanyola féu diverses tournées, i més tard s’instal·là a Prada (Conflent), on organitzà uns Festivals de Música (1950), i el 1956 anà a residir a Puerto Rico.
Entre les seves obres sobresurten els oratoris El pessebre, sobre textos de Joan Alavedra (1960) i La visió de Fra Martí, la sardana Sant Martí del Canigó i L’himne de les Nacions Unides (1971).
Divulgà mundialment el Cant dels Ocells i fou un divulgador de la realitat i la història de Catalunya, que recordà i proclamà davant l’assemblea general de les Nacions Unides.
Després de la seva mort i restablerta l’autonomia, les seves despulles foren retornades i enterrades a la seva ciutat natal.
Ha estat considerat com el millor violoncel·lista del món i destacà especialment com a intèrpret de Bach.
Enllaç web: Fundació i Museu Pau Casals
Dades dels Països Catalans 