Arxiu d'etiquetes: el Masnou

Farreras i Sampera, Pere

1 Resposta

(el Masnou, Maresme, 11 agost 1876 – Barcelona, 5 juny 1955)

Veterinari i metge. Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa.

Ingressà al Cos de Sanitat Militar (1900) i, juntament amb el seu germà Josep, fundà (1906) la “Revista Pasteur”, anomenada un any després “Revista Veterinaria de España”.

Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del segle XX a la Biblioteca Veterinaria de España (fundada el 1912).

Fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1928-30), ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol (1929) i acadèmic corresponsal de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

És autor de nombrosos treballs doctrinals de ciència veterinària.

Farreras i Sampera, Josep

1 Resposta

(el Masnou, Maresme, 16 setembre 1880 – 21 novembre 1914)

Veterinari municipal de Barcelona. Estudia bacteriologia amb Ramon Turró, al Laboratori Municipal.

Fundà, junt amb el seu germà Pere, la “Revista Pasteur” (1906), que el 1907 transformà en “Revista Veterinaria de España”.

Publicà el Manual del veterinario inspector de mataderos, mercados y vaquerías, llibre important dins la veterinària del seu temps.

Estapé i Pagès, Jaume

Deixa un comentari

(el Masnou, Maresme, 1842 – 15 gener 1904)

Escriptor i tenor d’òpera. Marí de jove, publicà obres teatrals de caire popular i festiu: Lo més tonto de la pega (1875), Lo capità Manaia (1876), Un matrimoni gelós (1887), Efectes d’una Exposició (1889), etc.

També fou fabricant.

Cuairan i Blas, Florenci

Deixa un comentari

(el Masnou, Maresme, 1895 – Barcelona, 1972)

Escultor. De jove fou picapedrer.

Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, s’especialitzà en escultures d’animals (Bisons, Foques, 1936; Museu d’Art Modern de Barcelona).

Treballà la pedra, el marbre, la fusta, el bronze i el coure.

S’exilià el 1937, després d’un sojorn a Anglaterra, residí i treballà a la República de Sud-àfrica fins el 1967, que tornà a Barcelona.

Comellas i Maristany, Joan

Deixa un comentari

(el Masnou, Maresme, 25 novembre 1913 – 19 juliol 2000)

Músic. Autodidacte, reaccionà contra la complicació de la música contemporània posterior a Schönberg.

S’inicià en un diatonisme radical sense voler-se apartar de l’evolució de la música contemporània (ampliació de l’àmbit sonor de l’orquestra), amb l’adopció de les troballes tímbriques i rítmiques de Webern.

Formà part del Cercle Manuel de Falla, a Barcelona (1947), i del Grup de Música (1958).

Les seves obres més importants són: dos Llibres de sons (1956, 1966), un per a instruments d’arc i l’altre per a instruments de tecla, una Sonata per a piano (1956), una altra Sonata, per a piano i violí (1967), i Homenatge cantat, cicle de cançons amb text d’Antonio Machado (1969).

Alemany i Borràs, Josep

1 Resposta

(Blanes, Selva, 26 gener 1868 – el Masnou, Maresme, 28 novembre 1943)

Escriptor. Començà per publicar poemes al periòdic de Palma de Mallorca “L’Ignorància” i guanyà un primer premi amb El jovent català als Jocs Florals d’Olot.

Defensà l’autonomia de Catalunya a “La Costa de Llevant” i a “Las Provincias” de València.

Fou director de “La Ilustració Llevantina”, i escriví dues peces curtes per al teatre.

Alella de Mar -el Masnou-

1 Resposta

(el Masnou, Maresme)

Antic barri marítim d’Alella, situat a la desembocadura de la riera d’Alella, agregat a mitjan segle XIX a la contigua vila del Masnou.

Era anomenat també les Cases de Mar.

Agell i Agell, Josep

1 Resposta

(el Masnou, Maresme, 30 setembre 1882 – Barcelona, 15 maig 1973)

Farmacèutic i científic. Llicenciat en ciències físico-químiques, fou l’impulsor de l’Escola de Directors d’Indústries Químiques de l’Escola Industrial de la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, fou destituït de tots els càrrecs.

Fundà les revistes “El Mundo Farmacéutico” (1902) i “Farmàcia Catalana” (1907) i escriví un Tratado de Análisis Químico (1910).

President de diverses societats i institucions, fou un dels responsables del desenvolupament de la química industrial a Espanya.

Trias i Fargas, Ramon

4 Respostes

(Barcelona, 27 desembre 1922 – el Masnou, Maresme, 22 octubre 1989)

Economista i polític. Fill d’Antoni Trias i Pujol. Es doctorà en dret a Bogotà (1947) i amplià estudis a Chicago, on obtingué el Master of Arts in Economics. El 1950 tornà a Catalunya, on exercí d’advocat i es vinculà a la universitat.

Llicenciat en ciències econòmiques (1960), guanyà (1962) per oposició la càtedra d’economia política i finances a la Facultat de Dret de València, i el 1972 passà a ocupar la càtedra de finances i sistemes fiscals a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona.

Publicà diversos treballs, entre els quals cal destacar Introducció a l’economia de Catalunya (1972), Nacionalisme i llibertat (1979) i Narració d’una asfixia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya (1985).

Principal representant, des del 1975, d’Esquerra Democràtica de Catalunya, en fusionar-se aquesta amb Convergència Democràtica de Catalunya (juny 1978), n’esdevingué el president. Elegit diputat al congrés (1977, 1979 i 1982) i senador (1986), fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 1982 i novament durant els anys 1988-89.

Sensat i Vila, Rosa

5 Respostes

(el Masnou, Maresme, 17 juny 1873 – Barcelona, 1 octubre 1961)

Mestra. Després d’estudiar a l’Institut Rousseau de Ginebra i de conèixer nombroses escoles noves europees, desenvolupà a Catalunya una important tasca, tant a nivell de divulgació dels nous corrents i experiències, com, i molt especialment, per la seva capacitat d’organització de centres escolars.

Pel que fa a la seva actuació com a mestra, cal assenyalar la direcció de l’Escola del Bosc de l’ajuntament de Barcelona (1914-30) i la del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar (1930-39); féu cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat i a les escoles d’estiu i a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.

Participà en diversos congressos: I Congrés Nacional d’Ensenyament Primari (1909), a Barcelona, III Congrès International d’Enseignement Menager (París, 1922) i al Congrès des Écoles Nouvelles (Niça, 1932).

Les seves publicacions, fonamentalment relacionades amb l’ensenyament domèstic, són: Rapport presenté au III Congrès International d’Enseignement Menager (1922), Les ciències en la vida de la llar (1923), Cómo se enseña la economía doméstica (1927) i Hacia la nueva escuela (1934).

El 1965 hom donà el seu nom a l’Escola de Mestres Rosa Sensat.