Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joan Tomàs de

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 abril 1703 – Roma, Itàlia, 16 desembre 1780)

Eclesiàstic i escriptor. General de l’orde dominicà (1756-77) i cardenal. Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729). Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria.

Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, l’any 1734 entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial (1746) i mestre general (1756), i Pius VI l’elevà al cardenalat (1775).

Tomista convençut, la seva carta De renovanda et defendendadoctrina sancti Thomae (1757) tingué una gran repercussió en els estudis dominicans.

Com a poeta en català és autor d’un Soliloqui, de tècniques barroques i d’influència calderoniana.

Boïl, Bernat de

1 Resposta

(Tarassona, Aragó, vers 1445 – Cuixà, Conflent, 1505/07)

Diplomàtic i eclesiàstic. Secretari de Ferran II de Catalunya, es va fer eremita de Montserrat i fou superior dels ermitans montserratins (1482); traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione (1489).

Interessat pel lul·lisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Daguí. En un viatge diplomàtic a França, enviat per Ferran II per gestionar la devolució dels comtats de Rosselló i Cerdanya, conegué Francesc de Paula, es féu mínim (1491) i introduí l’orde a la Península.

Nomenat pel papa Alexandre VI vicari apostòlic de les Índies Occidentals (1493), acompanyà Colom en el segon viatge. Morí essent abat comendatari de Cuixà.

Indegudament li ha estat atribuïda la paternitat del Llibre d’amoretes, versió catalana d’un opuscle anònim francès de sabor franciscà.

Blaquiers, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1748 – Nueva Segovia, Filipines, 1803)

Religiós augustinià i bisbe de Nueva Segovia (1803).

El 1779 passà a les Filipines, on es dedicà a l’evangelització de l’illa d’Ilocos i fou comissari de la inquisició.

És autor d’in Índice de las cosas más notables que contienen las pastorales de Benedicto XIV i d’una Epistola ad litterariam Societatem Vulgo Sociedad económica de amigos del País.

Blanquet, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1877)

Eclesiàstic. Es doctorà en ambdós drets i en teologia.

Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres i a d’altres corporacions doctes. A l’esmentada llegí algunes memòries sobre història del dret.

El 1854 fou nomenat prior de l’Hospital i Casa de Convalescència, càrrec que ocupà fins a la seva mort. Publicà (1869) una història d’aquell establiment assistencial.

Blanes i de Palau, Jofré de

5 Respostes

(Barcelona, segle XIV – 11 novembre 1414)

Eclesiàstic. Fill de Ramon de Blanes, germà de Francesc i de Ramon. Dominicà de Santa Caterina de Barcelona.

Intervingué, juntament amb Vicent Ferrer i a petició del rei Martí I l’Humà, en l’apaivagament de les lluites entre Martí d’Orís i Pere de Centelles, com també entre les dels Malla i els Sancitorra de Vic.

És autor d’una obra sobre el rosari. És considerat beat per l’Església catòlica.

Berardo i de Morera, Ramon de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Eclesiàstic. Fill de Francesc de Berardo i d’Espuny. El 1714 era ardiaca de Vic, per bé que encara no tenia ordres sagrades.

Restà a Barcelona durant la defensa de la ciutat contra les tropes de Felip V de Borbó. Durant la batalla final, es barreja a les tropes que resistien al barri de la Ribera i trobà la mort en aquella lluita.

Berard, Serapi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Cronista i eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Girona.

En 1677 escriví una relació de les festes celebrades a Barcelona amb motiu del nomenament de Joan d’Àustria com a primer ministre del rei Carles II, i més tard una altra dels serveis de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1697.

Batlles i Alerm, Joan

2 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental, 23 juliol 1917 – Barcelona, 24 setembre 2017)

Eclesiàstic. Inicià els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona, que es veieren interromputs per la guerra civil, i els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià en teologia. Ordenat de prevere a Roma (1943), retornà a Barcelona, on ocupà diversos càrrecs parroquials fins que fou nomenat professor del seminari (1949).

El 1953 fou designat consiliari diocesà dels Joves d’Acció Catòlica, càrrec des del qual impulsà l’orientació cap als moviments especialitzats. El 1966 visqué intensament la crisi d’Acció Catòlica i el 1968 aconseguí la creació del Centre d’Estudis Pastorals, al servei de totes les diòcesis catalanes, institució que dirigí fins que fou destituït el 1993.

Fou vicari episcopal de Barcelona-sud (1970-81) i del Vallès Oriental i el Maresme (1981-90).

Partidari convençut de l’arrelament de l’Església en la realitat catalana, ha dut a terme una activitat incessant com a conferenciant, predicador i animador de moviments apostòlics. Els seus mèrits foren reconeguts amb la concessió de la Creu de Sant Jordi (1994) i la publicació del llibre homenatge Església i país. Tres testimonis (1995).

Batlle i Huguet, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 15 gener 1907 – Tarragona, 14 juliol 1990)

Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art.

Canonge del capítol tarragoní, professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona (des del 1933), s’especialitzà en l’estudi de temes arqueològics, epigràfics, històrics i artístics de Tarragona.

Obres seves són: La col·lecció de pintures gòtiques del Museu Diocesà de Tarragona… (1936), El pintor Ramón de Mur (1936), Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946), Epigrafia latina (1946), Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona (1952) i La Catedral de Tarragona (1979).

President de la Societat Arqueològica Tarraconense i director (1985) del “Butlletí Arqueològic” que edita.

Batlle, Martí

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Eclesiàstic. Canonge de la seu de Tarragona.

Catalogà la biblioteca d’Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari; el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 (Bibliotecae graeca ms. latina ms.).

Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo, forma represa per Gregori Maians.