Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Guillem -varis bio-

Guillem  (Catalunya, segle III)  Prelat. És assenyalat com a bisbe de Barcelona, successor de Gondemar, de l’any 210 al 222.

Guillem  (Catalunya, segle V – Barcelona, 438)  Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l’heretgia arriana.

Guillem  (Catalunya, segle X)  Fill d’Ermengol I d’Urgell. Morí jove.

Guillem  (Catalunya, segle XI)  Noble. Era fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. Morí jove.

Guillem  (Catalunya, segle XII)  Prelat. El 1198, essent bisbe d’Elna, assistí a Girona a la famosa constitució promulgada contra els valdesos i altres heretges.

Guillem  (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1230)  Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat.

Guillem  (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1240)  Abat de Besalú. El seu abadiat s’estengué del 1233 al 1240.

Guillem  (Catalunya, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1266)  Abat del monestir de Besalú (1252-66). El tercer dels homònims que ocuparen l’abadiat al segle XIII.

Guifré de Besalú

(Catalunya, segle XI – Carcassona, França, 1054)

Eclesiàstic. Fill del comte Bernat I Tallaferro, primer comte de Besalú.

Fou el primer bisbe del bisbat efímer de Besalú, creat pel seu pare i que desaparegué quan aquest morí, i abat de Sant Joan de les Abadesses, on es retirà a la mort del seu pare (1020) i hi estigué fins que li fou atorgat el bisbat de Carcassona, on morí.

Guifre -bisbe Girona-

(Catalunya, segle XII – Girona ?, segle XII)

Prelat. Era bisbe de Girona. El 1198, precisament per a la seva seu, fou celebrada l’assemblea que proclamà la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges.

Gualba, Guerau de

(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 7 febrer 1285)

Prelat. Fou bisbe de Barcelona, on succeí a Arnau de Gurb el 1284. El seu pas per la diòcesi fou fugaç, ja que morí el 1285. El seu successor fou Bernat Pelegrí.

Era oncle de Ponç de Gualba, també bisbe de Barcelona uns anys després.

Guadall d’Empúries-Rosselló

(Catalunya, segle X)

Bisbe d’Elna (920-47). Era fill de comte Sunyer II d’Empúries i de Rosselló.

Havia succeït en la diòcesi el seu germà Elmerad.

Girvés, Francesc

(Catalunya, segle VII)

Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Lleida.

És autor d’un estudi episcopològic de la seva diòcesi.

Gigó, Jaume *

Forma com a vegades figura escrit el cognom de l’eclesiàstic i escriptor català Jaume Sitjó i Carbonell (segle XIII-1351).

Fornells -varis bio-

Jaume Fornells  (Catalunya, segle XVI – Montserrat, Bages, 1608)  Músic i monjo benedictí de Montserrat.

Joan de Fornells  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou arquebisbe de Sàsser. Col·laborà al domini català a l’illa de Sardenya. Apareix a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398), d’Anselm Turmeda.

Josep Fornells  (Mataró, Maresme, 1838 – 1902)  Historiador. Deixà escrites diverses obres d’història local.

Font -varis bio-

Aliot de la Font  (Catalunya, segle XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Dídac Font  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.

Esteve Font  (Illes Balears, segle XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.

Francesc d’A. Font  (Catalunya, segle XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.

Guillem Font  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

Ignasi Font  (Barcelona, segle XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

Jaume Font  (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

Joan Pau Font  (Barcelona, segle XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.

Josep Font  (Ripoll, Ripollès, segle XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

Ramon Font  (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

Font, Pere -varis-

Pere Font  (Bescanó, Gironès, segle XVI – Catalunya, 1614)  Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. És autor de treballs ascètics.

Pere Font  (Catalunya, segle XVIII – Pedralbes, Barcelona, 1805)  Frare franciscà. És autor d’algunes obres piadoses.