Arxiu d'etiquetes: dominics/ques

Bruguera, Romeu

1 Resposta

(Catalunya o Balears, vers 1261 – Barcelona, 1313)

Teòleg dominicà. Mestre en teologia a París (1306), fou, successivament professor de teologia al convent de Lleida (1294), definidor del capítol general (1302) i provincial d’Aragó (1309).

És autor d’una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha un còpia incompleta (salms 1 a 113) al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Biblia rimada, i que també li ha estat atrbuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París (a partir del salm 39).

Bou, Tomàs

Deixa un comentari

(Solsona, Solsonès, 1785 – vers 1840)

Escriptor i dominicà. Lector de teologia a la universitat de Cervera i a Solsona.

Per la seva intervenció en les lluites ideològiques del Trienni Constitucional s’hagué d’exiliar a Tolosa de Llenguadoc (1821). Després de l’exclaustració s’establí a Solsona.

Fou poeta i orador sagrat, popular pels seus escrits polèmics en català contra el liberalisme: Conversa entre Albert i Pasqual, en dècimes catalanes (1821), Jesucrist crucificat, capità dels servils (1824) i Quatre converses entre dos personatges dits Albert i Pasqual (1830).

Bòria i de Llinars, Domènec Ignasi de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1715 – 1796)

Dominicà (1734) i professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona.

S’enfrontà polèmicament amb Jaume Caresmar sobre la vida de santa Eulàlia amb Nuestra paisana, patrona y titular Eulalia vindicada… (1779), i novament sota el pseudònim de S. Padrós y Riera (1787).

Fou de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1737).

Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joan Tomàs de

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 abril 1703 – Roma, Itàlia, 16 desembre 1780)

Eclesiàstic i escriptor. General de l’orde dominicà (1756-77) i cardenal. Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729). Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria.

Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, l’any 1734 entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial (1746) i mestre general (1756), i Pius VI l’elevà al cardenalat (1775).

Tomista convençut, la seva carta De renovanda et defendendadoctrina sancti Thomae (1757) tingué una gran repercussió en els estudis dominicans.

Com a poeta en català és autor d’un Soliloqui, de tècniques barroques i d’influència calderoniana.

Blanes i de Palau, Jofré de

5 Respostes

(Barcelona, segle XIV – 11 novembre 1414)

Eclesiàstic. Fill de Ramon de Blanes, germà de Francesc i de Ramon. Dominicà de Santa Caterina de Barcelona.

Intervingué, juntament amb Vicent Ferrer i a petició del rei Martí I l’Humà, en l’apaivagament de les lluites entre Martí d’Orís i Pere de Centelles, com també entre les dels Malla i els Sancitorra de Vic.

És autor d’una obra sobre el rosari. És considerat beat per l’Església catòlica.

Berard, Ramon

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1647 – Madrid, 1713)

Missioner dominicà. Doctor en dret canònic a la Universitat de Lleida (1671), ingressà posteriorment al convent de Predicadors de Barcelona.

El 1678 es traslladà, com a missioner, a Filipines, on fou consultor de l’arquebisbe Pardo de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa. Restà a Barcelona com a predicador i més tard passà a Madrid.

Va escriure memorials i apologies.

Barberà, Guillem de -bisbe Lleida-

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, segle XIII – Barcelona, 1255)

Bisbe de Lleida (1248-55). Religiós dominicà; fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona (1235), nomenat per Gregori IX.

Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel de Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat -compromissaris delegats per Innocenci IV-, puix que els caputxins de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord.

Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís (1250). Donà constitucions al capítol catedralici de Lleida i celebrà un sínode diocesà per a la reforma del clericat.

Auter, Sever Tomàs

2 Respostes

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 24 desembre 1700)

Bisbe de Girona (1679-85) i de Tortosa (1685-1700). Dominicà. Entrà al noviciat de València el 1656, després d’haver estudiat a Salamanca.

Fou catedràtic de teologia a la universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l’orde. A Tortosa celebrà dos sínodes.

Té inèdit un Tractatus de Praedestinations.

Arenys, Pere d’ *

Deixa un comentari

Veure> Pere d’Arenys  (cronista dominic català, 1349-1419).

Anglès, Pere Màrtir

Deixa un comentari

(Tarragona, 1681 – Barcelona, 1754)

Gramàtic i historiador dominicà. Publicà un Prontuario ortologigráfico trilingüe (1742; ortografia comparativa del llatí, el castellà i el català), una biografia de Fra Tomàs de Vidal i Nin (1744).

També escriví diversos manuscrits, un diccionari català-llatí, el Lumen Domus… (continuació dels annals del convent de Santa Caterina de Barcelona) i unes Noticias pertenecientes a los condados de Cataluña (continuació de l’obra de Francesc Diego).