(Vic, Osona, 1853 – Santa Maria la Real de Nieva, Segovia, Castella, 1938)
Dominicà. Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins al 1900. Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila. Col·laborador al diari “Libertas” sota el pseudònim de Laercio.
Retornat a la península, encara seguí ensenyant a Àvila.
Al congrés balmesià de Vic, l’any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única, que no arribà a ésser publicat.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Dominicà del convent de Girona. El 1411 fou professor a Santa Caterina de Barcelona, on anys després ocupà la regència dels estudis.
El 1437 retornà a Girona com a prior, on es distingí per la seva obra de predicador.
(Sant Feliu Sasserra, Bages, 1 novembre 1830 – Haidu’o’ng, Tonquin, Vietnam, 1 novembre 1861)
Missioner i sant. Germà de Salvi. Ingressà a l’orde dominicà (1847) per consell d’Antoni Maria Claret; passà després a Filipines (1852) i a Tonkin (1856), on morí en la persecució decretada per Tu-Duc.
Fou beatificat el 1906 per l’Església Catòlica, que celebra la seva festa el 3 de novembre.
(Vic, Osona, 3 juliol 1814 – València, 14 abril 1888)
Eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic (1824-28) i professà a l’orde dominicà de la mateixa ciutat (1831).
Destinat a les missions dominicanes d’Amèrica, fou nomenat rector de Memphis (1845), on fundà un convent dominicà, superior provincial de la província dominicana de Sant Josep i bisbe de Monterrey (1850).
En crear-se l’arquebisbat de Califòrnia, esdevingué el primer arquebisbe de San Francisco, on realitzà una important tasca pastoral.
Es retirà a València.
(Lleida, segle XVI – Aranda de Duero, Castella, 1580)
Frare dominicà. El 1559 fou professor de la universitat de Barcelona, on entrà en relacions amb el lloctinent García de Toledo, de qui fou confessor i després marmessor; elegit prior del convent de Santa Caterina de Barcelona el 1577, es preocupà d’acabar les obres d’aquest convent.
Hom li atribueix un comentari a l’epístola als hebreus.
(Barcelona, 1 juny 1586 – segle XVIII)
Institució. El 1711 foren aprovats els seus estatuts. Tenia la seu al convent de Santa Caterina.
Era un cercle tancat, mantenidor de la puresa del tomisme i format exclusivament per religiosos dominicans i per universitaris.
(Catalunya, segle XIII – l’Arboç, Baix Penedès, 1344)
Eclesiàstic dominicà. El 1323 fou nomenat bisbe de Neopàtria (Grècia catalana) per Joan XXII, on no hi arribà a anar.
Del 1330 a 1335 fou bisbe de Mazzara (Sicília) i des del 1335 fins a la seva mort, fou bisbe de Barcelona, on a partir del 1337 impulsà les obres i consagrà l’altar major de la catedral. El 1339 celebrà un sínode.
Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral. Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina.
Morí tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis begards.
Dades dels Països Catalans 