Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Bellafila, Josep de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Cavaller. L’any 1602 fou conseller segon de Barcelona i anà com a ambaixador a Valladolid per reconèixer el dret de Barcelona a batre la moneda del Principat.

Passà dos anys a la presó sota el virregnat del marquès d’Almazán. Després fou elegit Protector del braç militar. Des d’aquest càrrec s’oposà a les pretensions econòmiques dels virreis i de Felip IV.

Ambaixador a Madrid el 1635, tingué un conflicte amb el comte d’Olivares a causa de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i de l’allotjament de les tropes reials al Principat.

Barutell i Puigmarí, Llorenç de

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1595 – Perpinyà, 1658)

Polític i eclesiàstic. Col·laborador de Pau Claris. Ambaixador de la Generalitat a París (1640). Contribuí a la intervenció francesa a Catalunya.

President de l’Audiència de Barcelona a partir del 1641, mantingué una estreta fidelitat a les autoritats franceses, en caure Barcelona (1652), serví d’assessor polític als francesos del Rosselló.

Badia i Malagrida, Carles

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1890 – Madrid, febrer 1937)

Diplomàtic i polític. Ocupà diversos consolats a Europa i Amèrica.

Participà a moltes conferències internacionals sobre qüestions de comerç. Ha publicat treballs de caràcter econòmic i de dret internacional.

Ocupà la Direcció General de Comerç i la sots-secretaria d’Hisenda del govern espanyol.

Fou diputat a Corts per Girona.

Quer i Boule, Lluís

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 28 desembre 1883 – Madrid, 26 agost 1968)

Diplomàtic i escriptor. Fill de Lluís Quer i Cugat.

Fou agregat d’ambaixada al Vaticà i secretari d’ambaixada a Bèlgica durant la I Guerra Mundial, on portà a terme una tasca humanitària prop dels presoners de guerra.

Col·laborador de “Lo Somatent” de Reus (1886-1903), és autor de Notas de Sociología (1910) i Estudio general sobre Suiza (1919).

Aunós i Pérez, Eduard

Deixa un comentari

(Lleida, 8 setembre 1894 – Lausana, Suïssa, 25 setembre 1967)

Polític i escriptor. Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d’Urgell per la Lliga Regionalista i fou secretari particular de Francesc Cambó.

Però l’any 1925 deixà aquestes activitats per entrar en el govern de Primo de Rivera com a ministre de Treball (fins al 1930).

Després de la guerra civil del 1936-39, fou ambaixador a Bèlgica (1939) i a Argentina (1942), ministre de Justícia (1943-44) i president del Tribunal de Cuentas, de Madrid.

És autor d’assaigs polítics: España en crisis (1932), El estado corporativo: Cartas al príncipe (1942), de llibres de viatges i de novel·les.

Artés, Pere d’ -mecenes-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Mecenes de les lletres i cortesà. Serví a l’infant Joan (futur Joan I el Caçador) com a ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar (1379).

Conseller de Joan I i Martí I l’Humà, que el nomenà marmessor en el seu testament (1407), exercí diversos càrrecs a la cort de tots dos reis.

Mecenes i protector de Francesc Eiximenis, el qual li dedicà el Llibre dels àngels (1392) i redactà en català, a precs d’ell, La vida de Jesucrist, i d’Antoni Canals, que li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (1406), tingué cura de les obres fetes al Real de València.

Arnau Roger de Pallars -bisbe d’Urgell-

5 Respostes

(Pallars, 1408 – la Seu d’Urgell ?, Alt Urgell, 16 agost 1461)

Prelat. Era fill del comte Hug Roger II i de Blanca de Foix-Castellbó, i germà, per tant, del comte Roger Bernat.

En 1420 era ardiaca d’Empúries, doctor en ambdós drets i canceller del rei Alfons IV el Magnànim. Fou bisbe d’Urgell del 19 de juliol de 1436 fins a la seva mort. Participà activament a les Corts de 1446-48. En 1454 era a Itàlia amb Alfons IV.

Assistí als convenis de pau que foren signats amb els ambaixadors de Castella. En 1455 fou nomenat ambaixador a Roma, per visitar-hi al nou papa Alfons de Borja. Assolí l’alta dignitat de patriarca d’Alexandria.

En 1458 fou missatger de Ferran I de Nàpols, prop de Carles de Viana, per tal d’aclarir la posició d’aquest davant els projectes de destronar Ferran. L’any següent fou membre de l’ambaixada tramesa al concili de Màntua. En 1460 intervingué a la concòrdia entre el príncep Carles i el pare d’aquest, el rei Joan II el Sense Fe.

Jaume d'Alaric

Alarig, Jaume d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

(o Alarich, Alaric, Alerig)  Diplomàtic. Havent rebut a la primeria de 1267 una ambaixada d’Abacà, ca dels tàrtars de Pèrsia, Jaume I el Conqueridor  hi correspongué amb la tramesa d’Alarig com a ambaixador extraordinari, amb la missió de guanyar l’auxili dels tàrtars per a la croada a Terra Santa que projectava aleshores el monarca català.

Jaume d'AlarigPel desembre de 1268, trobant-se Jaume I de visita a Toledo, el rei rebé noves de la propera tornada del seu ambaixador en companyia de dos emissaris tàrtars, notícia que causa gran impressió al rei castellà Alfons X, perquè palesava l’abast molt llunyà de la projecció política del rei Conqueridor.

Alarig es presentà davant el rei Jaume a València, amb els dos enviats que l’acompanyaven, el 18 de gener de 1269. Havia aconseguit l’aliança del ca per a la croada, aprofitant la seva rivalitat amb els turcs selèucides, aleshores ocupants de Terra Santa.

La suspensió de la croada deixaria l’aliança sense efecte pràctic.

Alegre i de Llobera, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, vers 1449 – 1508)

Humanista. Fou tresorer a Palerm (1460), cònsol dels catalans a Sicília (1479); va ocupar càrrecs al Consell de Cent de Barcelona (1480-86).

La seva importància radica en les traduccions dels clàssics com Comentaria tria primo bello punico (1472), d’Aretino, sobre la versió italiana de Leonardo Bruni, i la dels quinze llibres de la Metamorfosi (1494), d’Ovidi, dedicada a la infanta Joana d’Aragó, filla dels Reis Catòlics.

Obres originals seves són Rahonament entre Francesc Alegre y Esperança, retòrica elucubració amorosa en forma epistolar. Del mateix estil són Sermó d’amor i Requesta d’amor recitant una alteració entre la voluntat i la Raó. Més interessant és el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada, obra de caràcter al·legòric d’influència italiana que és una breu divulgació amb cites d’autors clàssics i humanistes.

La seva prosa d’estil retòric i retorçat, plena d’inversions de tipus llatinitzant, representa la crisi de l’humanisme a Catalunya.

Albió, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – ?, 1497)

Ambaixador de Ferran II el Catòlic a França. Per tal de negociar la recuperació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1491-92).

L’èxit de la seva gestió li valgué el nomenament de castellà del castell de Perpinyà (1493), càrrec que heretà, a la seva mort, el seu fill Joan Albió.

El 1496 fou també ambaixador reial prop del rei de Romans.