(Sarral / les Piles, Conca de Barberà)
Depressió (743 m alt) de la serra que separa l’alta vall del Gaià de la del Francolí, entre els dos municipis.
Hi passa la carretera de Montblanc a Santa Coloma de Queralt.
(Sarral / les Piles, Conca de Barberà)
Depressió (743 m alt) de la serra que separa l’alta vall del Gaià de la del Francolí, entre els dos municipis.
Hi passa la carretera de Montblanc a Santa Coloma de Queralt.
Serra, al nord de la plana de Vic, al límit amb el Ripollès. Forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus. Situada entre el Puigsacalm i la serra de Bellmunt, forma part del gran plec anticlinal de direcció est-oest.
Constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el seu afluent per l’esquerra, la riera de Sant Bartomeu, i el riu Fornés. Esventrat l’anticlinal al sector occidental d’aquesta serra, s’ha format el torrent de Salgueda, el qual aflueix al congost del Ges.
Els cims culminants són els de Barral (1.364 i 1.352 m alt) i el puig de les Àligues (1.341 m alt).
Al vessant septentrional (la baga de Curull) és ocupat per un compacte bosc (fagedes); a la solana, per alzinars i per rouredes. Al nord-oest de la serra destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull.
(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Depressió (1.120 m alt) de la Serralada Transversal, entre les rieres de Vallfogona i de Ridaura, entre el puig Estela i el pla de Falgars. Hi passa la carretera d’Olot a Ripoll.
Una llegenda originada al segle XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall (la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida). Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al segle XIX.
Depressió d’uns 15 km de longitud, transversal a la Serralada Pre-litoral, entre les serres de Cardó i del Boix, a l’oest, i les muntanyes de Tivissa, a l’est, oberta per la riera del Comte, afluent de l’Ebre per l’esquerra, el qual hi ha disposat diverses terrasses.
La part meridional pertany al municipi del Perelló i la resta és entre els de Rasquera i de Tivissa.
(o dels Brucs) Depressió (627 m alt), a la Serralada Prelitoral Catalana, a l’oest del massís de Montserrat, que enllaça la conca d’Òdena amb la conca baixa del Llobregat.
Des del començament del segle XIX hi passa la carretera de Barcelona a Lleida i és travessat pel túnel del Bruc, de 1.200 m de llargària, inaugurat l’any 1974.
(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)
Depressió (2.519 m alt), entre el pic Negre d’Envalira i la serra de l’Esquella, de la línia de crestes que separa la vall de Querol de la vall de la Llosa.
És un dels alts passos de muntanya d’accés a Andorra més freqüentats.
Depressió de la serra que separa la vall de Murcurols (tributària del Bastareny) de la vall de Gisclareny (tributària del riu de Saldes).
Al vessant meridional hi ha el veïnat del Coll de la Bena.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló / Rabós d’Empordà, Alt Empordà)
Àmplia depressió (357 m alt) de la serra de l’Albera, entre el puig de la Calma i el pic de l’Estela, al límit dels dos termes, per on passa el camí de Banyuls a Espolla.
El 15 de desembre de 1793, durant la Guerra Gran, hi tingué lloc el combat del coll de Banyuls, en la qual les tropes del general Ricardos, sota el comandament de Courten, derrotaren les forces republicanes franceses, que abandonaren nombrosos morts, 300 presoners i 23 canons.
Els habitants de Banyuls, però, amb les autoritats republicanes al capdavant, es feren forts al veí puig de la Calma i no l’abandonaren sinó quan les forces de Ricardos davallaven ja cap a Banyuls.
(Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)
Depressió (1.527 m alt), pas natural, fronterer entre els estats espanyol i francès; situat al Pirineu Oriental, al nord-oest de Camprodon, aigües amunt del Ritort, afluent del Ter.
És un pas històric en les comunicacions entre les dues comarques.
(Àger, Noguera / Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Depressió (1.497 m alt) de la serra del Montsec d’Ares, per on passa l’antic camí i la carrerada de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
Al vessant meridional, prop del coll (dins el terme d’Àger), hi havia, els segles XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares (o de Sant Joan de Jerusalem).