Arxiu d'etiquetes: Vallfogona de Ripollès

Milany, castell de

(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Antic castell (1.533 m alt), situat a la serra de Milany, al límit amb el terme de Vidrà.

Esmentat el 962, pertangué als vescomtes de Besalú i després als vescomtes de Bas.

Era el centre de la baronia de Milany, que comprenia la parròquia de Vidrà (amb les sufragànies de Cabagès i Covildases) i la de Vallfogona i drets, en discussió, sobre part del terme de Llaés. En foren castlans la família Milany.

El castell fou abandonat el segle XIV i els senyors s’instal·laren a Vallfogona; a partir del segle XVI s’anomenà, per això, baronia de Vallfogona.

Pertangué als Milany i als Pinós.

Estela, puig -Garrotxa-

(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

(o Estella)  Cim (1.359 m alt) de la serra de puig Estela, alineació muntanyosa dels dos termes, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes (1.006 m) i de Fosses (1.086 m) i el puig de Sant Miquel.

Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont.

Canes, coll de

(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Depressió (1.120 m alt) de la Serralada Transversal, entre les rieres de Vallfogona i de Ridaura, entre el puig Estela i el pla de Falgars. Hi passa la carretera d’Olot a Ripoll.

Una llegenda originada al segle XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall (la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida). Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al segle XIX.