(País Valencià, segle XIV)
Noble. El 1375 fou un dels juradors de la pau d’Almazan. El 1383 assistí a les Corts generals de Montsó. Fou de la ponència elegida per determinar qui eren els prohoms reials que havien de ser expulsats en aquella ocasió.
El 1387 substituí Bernat III Senesterra com a governador de Sardenya. En 1388 tornà a Catalunya per concloure una pau amb els rebels sards.
Fou servidor del rei Joan I el Caçador, on figurà a vegades al seguici i consell del monarca.
(País Valencià, segle XIII)
Jurista, possiblement doctor per Bolonya. Conseller de Jaume I el Conqueridor (1268), primer comentarista dels Furs de València i defensor del dret indígena contra els partidaris de l’aplicació dels drets canònic i romà.
Autor de Notae super foris regni Valentiae i de Tractatus de contractu comandae, conservats en manuscrits.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Noble i conseller de la comtessa Ermessenda de Carcassona, quan aquesta regentava Barcelona durant la minoritat de Berenguer Ramon I el Corbat.
Amorós de Ribelles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1323 anà a la campanya per sotmetré Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Arnau de Ribelles (Urgell, segle XII) Noble. Es destacà en temps del comte Ermengol VII d’Urgell. El 1174 fou un dels signants de la carta de població de Castellblanc.
Berenguer Arnau de Ribelles (Urgell, segle XIII) Noble. Serví el comte Àlvar d’Urgell. El 1256 era un dels qui juraren que aquest podia casar-se amb Cecília de Foix, per no ser consumat el matrimoni anterior del comte amb Constança de Montcada.
Bernat Ramon de Ribelles (Catalunya, segle XIII) Conseller i magnat de Ponç I d’Urgell, amb el qual signà (1238-59) una carta de franquícia als habitants d’Agramunt.
Elvira de Ribelles (País Valencià, segle XV) Primera baronessa d’Alcàntera. Es casà, en segones noces, amb Joan de Montagut. Pertanyia a una línia del llinatge establerta al regne de València.
Margarida de Ribelles (Catalunya, segle XV – després 1458) Muller de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, baró d’Aitona.
Violant de Ribelles (País Valencià, segle XV) Primera muller de Joan de Pròixida i de Centelles, baró de Llutxent.
Guillem de Ponts (Urgell, segle XII) Noble. Era un dels consellers més influents del comte Ermengol VI d’Urgell.
Guillem de Ponts (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions reials.
(Rosselló, segle XIV – 1388)
Conseller reial. Cavaller. Senyor de la casa d’Oms i de Montescot. Fill de Berenguer II d’Oms i de Vila-rasa. En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya.
En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial. El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Mentet, Cauders, Pi (els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon), Aituà (de Grimau d’Avellanet), la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1.500 florins d’or, i el 1385 la baronia de Montesquiu.
La seva primera muller Beatriu de Saga li aportà la baronia de Mosset, i foren pares de Berenguer IV d’Oms i de Saga.
(Rosselló, segle XIV)
Noble. Tingué una gran influència en la cort de Jaume III de Mallorca. Fou lloctinent reial a Cerdanya i rebé les senyories de Montesquiu, la Roca, el Voló i Mosset (1330); posteriorment, Jaume III el nomenà majordom seu, però, acusat d’ésser partidari de Pere III el Cerimoniós, el féu empresonar.
Alliberat el 1344, esdevingué un fervent partidari del partit del Cerimoniós, el qual el recompensà fent-lo del seu consell reial, i després el designà governador de Vilafranca de Conflent.
(Catalunya, segle XVI – 1628)
Jurista. Tingué un paper important als rebomboris del pa de 1604. Fou Conseller en Cap de Barcelona el 1605.
Era doctor en drets.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Probablement germà de Ramon. Des del 1153 tingué entrada al consell de govern de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Hi actuà molt el 1160.
Fou el pare del bisbe de Tortosa, Ponç de Monells.
(Catalunya ?, segle XVI)
Jurista i conseller de Felip II de Catalunya. És autor de diverses obres sobre dret successori.
