Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Llull i Marquet, Joan

3 Respostes

(Barcelona, segle XV – després 1466)

Fill de Romeu Llull i de Gualbes. Fou conseller en cap de la ciutat de Barcelona el 1442.

Foren fills seus Pere Llull i Grau i:

Joana Llull i Savall  (Barcelona, segle XV)  Fou muller de Pere Llull i Tàrrega, al qual no li donà fills.

Romeu Joan Llull i Savall  (Barcelona, segle XV – 1484)  (o Joan Romeu)  Posseïdor de la Verneda. Fou conseller en cap de Barcelona el 1483 (hom l’havia identificat amb el poeta Romeu Llull). Fou pare de:

Romeu Joan Llull i Llull (Barcelona, segle XV – 1520)  Per una herència també es cognomenà Llull i Miralles. El 1510 rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona.

Llull i Grau, Pere

3 Respostes

(Barcelona, segle XV – 1530)

Dit també Pere Grau. Fill de Joan Llull i Marquet. El 1510 rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1521.

El seu nét fou Joan Lluís Llull.

Llull -varis bio-

3 Respostes

Bernat Llull  (Barcelona, segle XIV – 1348)  Fill de Berenguera. Fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar (on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist), canonge i vicari general de Barcelona.

Guillem Llull  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller en cap (1306 i 1320) de la ciutat de Barcelona.

Joan Lluís Llull  (Barcelona, segle XVI – després 1574)  Nét de Pere Llull i Grau. Es casà (1523) amb la seva cosina segona Dionísia Joana de Sentmenat i Llull. Fou conseller en cap de Barcelona el 1551. El seu nét fou Joan Llull i Soler.

Pere Llull  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Projectà el campanar de la capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona. En dirigí la construcció amb Guillem de Gallifa.

Ramon Llull  (Catalunya, segle XIII)  Marit d’Elisabet de Malla, amb la qual es casà el 1248.

Llull, Joan -varis-

2 Respostes

Joan Llull  (Catalunya, segle XIV – 1388/89)  Fill de Romeu Llull. Es casà amb Agnès de Gualbes, i foren pares de dos fills, que iniciaren les dues línies del llinatge: Joan i Romeu Llull i de Gualbes.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV)  Conseller en cap (1467) de la ciutat de Barcelona.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV)  Conseller en cap (1489) de la ciutat de Barcelona.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1492, als començaments de la guerra contra Joan II. Pel novembre de 1492 era elegit membre del consell de la Generalitat que actuava aleshores amb caràcter extraordinari. Figurà entre els qui juraren l’efímera sobirania oferta al rei de Castella.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Conseller en cap (1508) de la ciutat de Barcelona.

Lluçà -varis/es bio-

3 Respostes

Elisenda de Lluçà  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Bernat V de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.

Guisald de Lluçà  (Catalunya, segle XI)  Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.

Pere de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pledejà amb el rei Pere I el Catòlic la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei.

Ramon de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.

Lloris, García de

1 Resposta

(Aragó, segle XIV)

Noble i conseller d’Alfons III de Catalunya. Caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l’infant Pere, contrari a aquesta divisió (1332).

Rei aquest (Pere III el Cerimoniós), li confià delicades missions de govern, com fer d’ambaixador de Mallorca a l’inici de la lluita contra Jaume III de Mallorca (1336).

Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc (1347). Del 1351 al 1360 fou procurador general de València.

Lloria, Nicolau de -Sicília-

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Cavaller. Potser nebot de l’amirall Roger de Lloria o possiblement nét. Fill de Margarida de Lloria i de Nicolau de Janvilla, que potser prengué el cognom matern per qüestions d’heretatge.

Fou conseller i diplomàtic de prestigi. El 1338 fou enviat a Catalunya per demanar l’enviament d’auxilis a Sicília. Idèntica missió havia de realitzar el 1349, però caigué malalt i fou substituït per Bonanat Jafer.

Llers, Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Figura algunes vegades com a conseller de Ramon Berenguer IV de Barcelona del 1132 al 1138.

En aquesta darrera data fou un dels negociadors de la concòrdia entre el comte barceloní i el d’Empúries.

Juli, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – després 1694)

Arquitecte, actiu a Barcelona. Fou director de les obres de la Casa de Convalescència (1675) i hom creu que féu els plans de l’església de Betlem (edificada del 1681 al 1732).

Fou conseller de la ciutat (1688-89).

Jonquer, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Secretari del rei Joan I el Caçador. La seva activitats fou molt intensa, prop del monarca, durant tot el regnat d’aquest (1387-96).