Arxiu d'etiquetes: comunicacions

Ràdio Barcelona -emissora-

12 Respostes

(Barcelona, 14 novembre 1924 – )

Emissora de ràdio. Va ser la primera emissora de l’estat espanyol, com indica el seu distintiu EAJ-1. El 1926 es va integrar a Unión Radio de Madrid i més tard s’incorporà a la Sociedad Española de Radiodifusión (SER).

Des del 1924 al 1938 publicà la revista “Ràdio Barcelona”. El 1939 s’anomenava Radio Española 1 i emetia en castellà.

Als anys 1960 tornà a fer programes en català. El 1954 va instituir els premis Ondas de ràdio, televisió, cinema i música, que concedeix la SER.

Enllaç web:  Ràdio Barcelona

Autopistes Concessionària Espanyola SA

1 Resposta

(Barcelona, 1967 – 2003)

(ACESA)  Societat constituïda per un grup financer en obtenir la concessió per 37 anys de les autopistes de Montgat a Mataró (17 km) i de Barcelona a la Jonquera (146 km). Posteriorment obtingué també la concessió de la de Barcelona a Tarragona (97 km).

El 1984 absorbí Autopistes de Catalunya i Aragó Concessionària Espanyola, que explotava l’autopista que uneix la Mediterrània amb Saragossa, i enllaça amb la seva pròpia autopista.

L’any 2003 formà part d’Abertis.

Enllaç web:  Autopistes

Servei Català de Trànsit

Deixa un comentari

(Catalunya, gener 1998 – )

Organisme dependent de la Generalitat. Anteriorment anomenat Institut Català de la Seguretat Viària, adoptà el seu nom actual quan començà el traspàs de competències en matèria viària del govern espanyol al de la Generalitat.

En un primer moment el traspàs afectà només les comarques gironines, però al maig del 1999 s’hi incorporaren les de Lleida, i des de l’1 de desembre de 2000 el traspàs quedà completat amb la resta de comarques catalanes.

Les tasques bàsiques del Servei són l’elaboració i aplicació del pla català de seguretat viària, el foment de l’educació viària i la informació permanent sobre la situació de les vies catalanes.

Enllaç web:  Servei Català de Trànsit

Ona Catalana

Deixa un comentari

(Catalunya, 1998 – 2015)

Grup radiofònic. Nascut com a suma de cinc emissores de ràdio privades que operen a les comarques gironines: Ràdio Olot, Ona Girona, Ràdio Costa Brava, Ràdio Pirineus i Ràdio Ripoll. Josep Puigbó en fou el conseller director general.

El grup s’amplià amb l’entrada de Grupo Z i Radio Ambiente Musical, que aportaren les freqüències obtingudes a través de concessió de la Generalitat. La configuració original del grup incloïa dos canals, Ona Catalana i Ona Música.

En el model generalista, que s’estrenà l’11 de setembre de 2000, tenien programa propi professionals com ara Josep Cuní i Pere Escobar. Les emissions dels dos canals del grup cobriren, a través de freqüències diferents i vint-i-tres emissores, el territori de Catalunya i d’Andorra.

El 2005 fou adquirit pel grup PRISA, que en canvià l’estructura i el nom. L’emissora reconvertida inicià les retransmissions l’any 2007 amb el nom de Ona FM. Amb una programació íntegrament en català, comprenia tretze freqüències en FM, dotze de les quals emetien a diversos punts de Catalunya i una a Andorra.

El 2015 les seves freqüències passaren a Cadena SER Catalunya . L’any 2001 rebé el premi Nacional de cultura de foment de l’ús de la llengua catalana.

Grupo Zeta

3 Respostes

(Barcelona, 1976 – )

Grup empresarial dedicat a la comunicació, creat pel barceloní Antonio Asensio. Originalment el grup es formà a partir de l’èxit del llançament de la revista “Interviú”.

Al principi del 1997, entre les seves publicacions diàries, setmanals i mensuals destacaven “El Periódico de Catalunya”, “Mediterráneo”, “El Periòdic d’Andorra”, “Sport”, “El Dominical”, “Interviú”, “Tiempo”, “Muy Interesante”, “Viajar”, “Conocer”, “Primera Línea”, “Penthouse”, “Man”, “Woman”, “PC Plus”, “CNR”, “You”, etc. El grup també edita revistes d’encàrrec, activitat en que és capdavantera al mercat espanyol.

Les seves activitats també afecten el món editorial a través d’Ediciones B, Z Multimedia i de l’àrea de serveis, on té les empreses Promoción y Desarrollo Editorial SA, Distribuciones Periódicas SA, Immobiliaria Aspesa SA i Vox Pública SA. La divisió internacional de l’empresa té presència a Mèxic, Argentina i Xile.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

6 Respostes

(Catalunya, 1979 – )

(FGC)  Empresa pública. Creada per la Generalitat de Catalunya per tal de gestionar les línies de ferrocarril transferides per l’administració central de l’estat, no integrades a la companyia estatal Renfe i que discorren íntegrament per territori català.

L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents al Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA. El 1984 tenia una plantilla de 1.529 persones, transportà 39 milions de passatgers i 832.000 t de mercaderies.

El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA.

Enllaç web: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Diagonal, la

15 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Avinguda que travessa la ciutat de llevant a ponent. Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l’Eixample. Conserva popularment el nom que Cerdà li donà.

El 1924 fou oberta i urbanitzada fins al Palau Reial, i el 1958 hom hi inicià, a banda i banda, la Ciutat Universitària. Vers el 1968 hom començà a edificar-hi habitatges de luxe. És també zona d’esplai de l’alta burgesia (Club de Polo, Tennis del Turó) i d’universitaris.

Del passeig de Sant Joan fins a la plaça Calvo Sotelo és una artèria comercial i de negocis. Del passeig de Sant Joan a la plaça de les Glòries té una població més popular. És una de les vies barcelonines de més circulació i, també l’enllaç entre les autopistes de llevant i de ponent.

Cal destacar-ne diversos edificis modernistes d’importants arquitectes d’inicis del segle XX, així com d’altres interessants edificis construïts a mitjans del mateix segle.

Collserola, torre de

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Torre de telecomunicacions, construïda l’any 1988 a la serra de Collserola, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Fou dissenyada per l’arquitecte anglès Norman Foster amb la col·laboració de la companyia Ove Grup & Partners, després que el seu projecte guanyés un concurs restringit convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1988.

L’audaç concepció estructural ha requerit un procés constructiu molt singular, basat en diferents sostres sobre el terra, els quals havien d’ésser hissats per l’eix central de formigó prèviament construït fins a llur emplaçament a més de 70 m d’alçada sobre el sòl. Amb els seus 268 m alt, és l’edifici més alt de la ciutat. Entrà en funcionament la primavera del 1992.

Cercs (Berguedà)

25 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 47,35 km2, 650 m alt, 1.183 hab (2016)

0bergueda

(ort trad: Sercs)  Situat a la dreta del Llobregat i estès des dels cingles de Vallcebre fins als rasos de Peguera. El terreny és força accidentat i boscat. Dins el terme hi ha l’embassament de la Baells, inaugurat el 1976. El 1985 es va inaugurar el túnel de Cercs (491 m).

Hi ha agricultura de secà (cereals i patates), encara que la vida econòmica del municipi es basa en l’activitat industrial: tèxtil, fabricació de ciment i, principalment, les explotacions mineres de lignit. Obtenció d’electricitat a la central de Fígols. Àrea comercial de Berga.

L’antic poble de Cercs fou negat el 1976 pel pantà de la Baells, juntament amb el de Sant Salvador de la Vedella.

Dins el terme hi ha el poble del Pont de Rabentí (amb l’església parroquial de Santa Maria), el veïnat de les Garrigues, els barris de Sant Corneli i de la Consolació, el nou barri de Sant Jordi de Cercs (al voltant de l’església romànica del mateix nom), els antics termes de Merolla de Miralles, Vilosiu, l’antic castell de Blancafort, l’església pre-romànica de Sant Quirze de Pedret i l’antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, amb les colònies del Carme i de la Rodonella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Barcelona, aeroport de

9 Respostes

(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)

(o aeroport del Prat)  Aeroport. És el més important dels Països Catalans per als vols regulars, situat al sud-oest del Prat, entre els estanys de l’Illa, del Remolar i el litoral, prop de la punta del delta del Llobregat i de Barcelona.

L’any 1913 s’hi havia iniciat l’aeròdrom de la Volateria i el 1915 s’hi havia establert l’Aeroclub de Catalunya. El 1920 hom inicià els primers vols regulars a Mallorca, que des del 1939, amb la línia de Madrid, constituí una de les connexions principals de l’aeroport. Ampliat el 1929, l’aeròdrom acollí el 1931 la primera línia aèria catalana, l’anomenada d’Andorra, que moria a la Seu d’Urgell.

El 1933, any que era constituïda la Companyia Aero-taxi Mallorca, la Generalitat intentava de transformar l’aeròdrom en aeroport internacional de Barcelona, respectant les instal·lacions esportives i les militars que ja funcionaven. A partir del 1939 hom l’anomenà aeroport Muntadas (popularment, del Prat) i Aeroport Transoceànic de Barcelona. L’aeròdrom esportiu ha estat traslladat a Sabadell (Aeroclub Barcelona-Sabadell) i el militar depèn del de Saragossa.

L’expansió ha estat ràpida, però inferior a la d’altres aeroports, com els centrals de cada estat (la seva àrea de serveis topa amb les dels de Madrid, Roma, Milà, Zuric i París) i els turístics (el de Mallorca ja l’ha superat en tot el que fa referència als vols no regulars). És el segon aeroport de l’estat espanyol en nombre de mercaderies i el tercer pel que fa al trànsit de passatgers.

Disposa de 6.073 m de longitud de pistes i té línies regulars amb gairebé tots els aeroports espanyols i amb els principals europeus. Entre el 1988 i el 1992 fou objecte d’una important remodelació i ampliació.

Enllaç web:  Aeroport de Barcelona