Arxiu d'etiquetes: comtat Urgell

Guerau I d’Urgell

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Primer comte d’Urgell i vescomte de Cabrera i d’Àger. Fill del vescomte Ponç III de Cabrera i de Marquesa d’Urgell.

Es casà amb Eilo, filla de Pero Fernández de Castro. Intentà assegurar-se el comtat d’Urgell amb l’ajut de Pere el Catòlic per a quan morís el comte Ermengol VIII. Tingué, però, greus problemes, ja que Ermengol obtingué la protecció reial per a la seva muller Elvira de Lara.

Guerau intentà diverses vegades d’entrar dins el comtat, però no ho aconseguí. A la mort del rei a Muret (1213), ho aconseguí i fou reconegut pels consellers de Jaume I. Guerau governà el comtat fins a l’any 1226, en que ingressà a l’orde dels templers.

A la seva mort, el comtat d’Urgell el deixà a Ponç I, i el vescomtat de Cabrera a Guerau V.

Giron, Maria

(Castella, segle XIII – Urgell, segle XIII)

Dama. Es casà en segones núpcies amb Ponç I d’Urgell, del qual restà vídua el 1243. El testament del seu marit li assegurava 2.000 morabatins malgrat el calamitós estat financer del comtat urgellenc.

Fill seus foren l’hereu Ermengol IX, mort impúber el mateix any 1243, Àlvar, dit abans Roderic i comte d’Urgell, Guerau, Elionor, casada amb Ramon de Montcada, i Marquesa, casada amb Guillem de Peralta.

El 1259, quan Pere de Montcada i Jaume I feren la guerra al seu fill Àlvar, es preocupà sobretot que no en patissin les viles urgellenques d’Albesa i Menàrguens, que eren seves. En rebé una garantia del rei.

Sembla que no donà pas la raó al seu fill quan aquest, abandonant la seva primera muller Constança de Montcada, es casà amb Cecília de Foix.

Galí II d’Aragó

(Aragó, abans 833 – després 867)

Comte d’Aragó (vers 844-després 867?), d’Urgell i Cerdanya (834-vers 838), com a successor del seu pare, Asnar I Galí, i de Pallars i Ribagorça (833/34-vers 848).

Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I de França, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838.

Pel volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i les governà fins a la seva mort.

El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí.

Foix, Cecília de

(Foix, Occitània, segle XIII – 1267)

Comtessa d’Urgell. Filla de Roger Bernat II de Foix i d’Ermengarda de Narbona, germana, per tant, de Roger IV de Foix, que era també vescomte de Castellbó.

En 1256, es casà amb el comte Àlvar d’Urgell, el qual havia considerat invàlid el seu matrimoni anterior i no consumat amb Constança de Montcada. El fet desencadenà una llarga guerra civil, ja que tant els Montcada com el rei Jaume I volgueren forçar Àlvar a desfer-se de Cecília i acceptar el matrimoni amb Constança.

Àlvar arribà a viure un any amb aquesta darrera, però va tornar amb Cecília i fins es refugià amb aquesta a la cort de Foix quan perdé quasi tots els seus territoris a mans dels seus irreductibles adversaris.

Àlvar morí en 1267, deixant Cecília de Foix amb dos fills, Ermengol X i Àlvar d’Ager i una filla, Cecília d’Urgell.

Ermengol X d’Urgell

(Catalunya, 1260 – Camporrells, Llitera, 1314)

(o de CabreraComte d’Urgell (1267-1314). Fill d’Àlvar I d’Urgell.

Defensà el país de la invasió francesa (1283) i participà en les campanyes de Sicília (1282 i 1298-99) i en la conquesta de Menorca (1287). Fou un dels nobles més influents en els regnats de Pere II el Gran, Alfons II el Franc i Jaume II el Just.

La seva primera muller fou Sibil·la de Montcada, i el 1300 es casà amb Faidida de l’Illa Jordan.

Mort sense descendència, el comtat d’Urgell revertí al casal de Barcelona.

Ermengol VII d’Urgell

(Catalunya, 1120/30 – Requena, Plana d’Utiel, 11 agost 1184)

el de València”  Comte d’Urgell (1154-84). Fill d’Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger.

Ajudà Ferran II de Lleó en la campanya d’Extremadura (1167); fundà el monestir de Bellpuig de les Avellanes (1166).

Es casà amb Dolça de Foix i foren pares d’Ermengol VIII d’Urgell, de Marquesa i de Miracle.

Ermengol VI d’Urgell

(Valladolid, Castella, 1096 – Castella, 28 juny 1154)

el de Castella”  Comte d’Urgell (1102-54). Fill d’Ermengol V d’Urgell i de María Ansúrez.

Durant la seva minoritat, el seu avi, Pedro Ansúrez, amb Ramon Berenguer III de Barcelona i Alfons I d’Aragó, s’apoderà de Balaguer, que esdevingué capital del comtat.

Participà en la conquesta de Saragossa (1118) i de Lleida (1149).

Fou un dels artífexs del pacte matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1119 es casà amb Arsenda d’Àger i foren pares d’Ermengol VII d’Urgell i d’Elisabet d’Urgell.

Ermengol V d’Urgell

(Catalunya, 1078 – Mollerussa, Pla d’Urgell, 11 setembre 1102)

el de Mollerussa”  Comte d’Urgell (1092-1102). Fill d’Ermengol IV d’Urgell.

Casat amb María Ansúrez, filla de Pedro Ansúrez, senyor de Valladolid, deixà el govern a mans de Guerau II de Cabrera.

Fou pare d’Estefania i de Teresa d’Urgell.

Ermengol IV d’Urgell

(Catalunya, 1056 – Gerb, Noguera, 1092)

el de Gerb”  Comte d’Urgell (1066-92). Fill i successor d’Ermengol III d’Urgell.

Eixamplà els límits del comtat en direcció a Balaguer i repoblà el territori conquerit. Col·laborà amb Berenguer Ramon II el Fratricida i li prestà suport.

La seva primera muller fou Llúcia i foren pares d’Ermengol V d’Urgell, i segurament d’Elisabet i de Sança d’Urgell.

Ermengol III d’Urgell

(Montsó, Aragó, juny 1032 – Barbastre, Aragó, 17 abril 1066)

el de Barbastre”  Comte d’Urgell (1038-66). Fill i successor d’Ermengol II d’Urgell.

Aliat de Ramon Berenguer I de Barcelona, lluità contra els sarraïns de Lleida i Saragossa, a la qual ciutat cobrà tribut, i conquerí Àger.

Morí al costat del seu sogre, Ramir I d’Aragó, en el setge de Barbastre, i fou succeït pel seu fill Ermengol IV d’Urgell.