(Catalunya, 1056 – Gerb, Noguera, 1092)
“el de Gerb” Comte d’Urgell (1066-92). Fill i successor d’Ermengol III d’Urgell.
Eixamplà els límits del comtat en direcció a Balaguer i repoblà el territori conquerit. Col·laborà amb Berenguer Ramon II el Fratricida i li prestà suport.
La seva primera muller fou Llúcia i foren pares d’Ermengol V d’Urgell, i segurament d’Elisabet i de Sança d’Urgell.
(Montsó, Aragó, juny 1032 – Barbastre, Aragó, 17 abril 1066)
“el de Barbastre” Comte d’Urgell (1038-66). Fill i successor d’Ermengol II d’Urgell.
Aliat de Ramon Berenguer I de Barcelona, lluità contra els sarraïns de Lleida i Saragossa, a la qual ciutat cobrà tribut, i conquerí Àger.
Morí al costat del seu sogre, Ramir I d’Aragó, en el setge de Barbastre, i fou succeït pel seu fill Ermengol IV d’Urgell.
(Catalunya, 1009 – Jerusalem, Palestina, 1038)
“el Pelegrí” Comte d’Urgell (1010-38). Fill de Tedberga i d’Ermengol I, al qual va succeir quan devia ser encara un infant. Aquest devia ser el motiu pel qual el seu oncle Ramon Borrell I de Barcelona va actuar de tutor fins al 1018.
Amb el seu ajut va reconquerir el mig Segre, mentre el bisbe Ermengol reconqueria i repoblava la zona de Guissona (1015), i Arnau Mir de Tost ocupava el castell i la vall d’Àger (1034).
Va percebre paries dels reietons de Lleida i Saragossa, part de les quals va cedir a l’església d’Urgell.
Com altres nobles del seu temps, pelegrinà a Terra Santa, on morí i va ser sebollit. Fou succeït pel seu fill Ermengol III d’Urgell.
(Catalunya, 975 – Castillo de Bacar, Còrdova, Andalusia, 2 juny 1010)
“el de Còrdova” Comte d’Urgell (992-1010). Fill segon de Borrell II de Barcelona, al qual succeí en el comtat d’Urgell i inicià la dinastia privativa d’aquest comtat.
Va menar una política d’obertura a Europa, tot combinant-la amb una intensa lluità contra els musulmans de Lleida. Va emprendre personalment llargs viatges a Roma (998 i 1001) i en va estimular d’altres dels seus nobles vers Santiago, Le Puy, Santa Fe de Conques i Monte Gargano.
Fou fet presoner pels sarraïns a la batalla d’Albesa (1004) i acompanyà el seu germà Ramon Borrell I de Barcelona a l’expedició de Còrdova, on morí.
Casat amb Tedberga, foren pares d’Ermengol II d’Urgell.
El seu testament conté la primera referència a la possessió d’un joc d’escacs a terres catalanes.
(Catalunya, segle XII)
Nebot d’Ermengol VII d’Urgell. Fou citat en sisè lloc a la successió de l’Urgell pel testament del seu oncle (1177), que el declarava també hereu preferent dels béns urgellencs a Castella, després de l’hereu principal Ermengol VIII, nou comte i cosí seu.
La seva mare, filla d’Ermengol VI, es deia Maria d’Urgell i apareix citada com a Maria d’Almenar.
El llinatge del pare podria ser indicat per aquest apel·latiu matern.
(Castella, vers 1145 – Catalunya, 1220)
(dita Elvira de Subirats) Comtessa regent d’Urgell (1209-20). Filla de Manrique de Lara i d’Ermessenda de Narbona.
Fou muller del comte Ermengol VIII d’Urgell, que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla, Aurembiaix.
Pere I de Catalunya es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat.
El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda.
Fundà (1204) el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida.
(Balaguer, Noguera, 1410 – regne de Nàpols ?, Itàlia, després 1460)
Filla de Jaume II el Dissortat i de l’infanta Isabel d’Aragó. El 1413 el seu pare fou empresonat i confiscats tots els béns paterns.
Visqué aleshores al monestir de Sixena, amb la seva mare. Després passà a dependré del rei Ferran I d’Antequera, que la instal·là bé a Castella, amb la seva germana gran, Isabel d’Urgell, on foren educades per la reina (ja vídua) Elionor d’Alburquerque.
El 1422 les dues germanes anaren a viure a Lleida amb Guillem de Barutell, canonge de la seu lleidatana i tutor de les noies per voluntat d’Alfons IV el Magnànim. Quan el seu tutor morí assassinat (1432), la reina Maria de Castella li proposà d’acollir-se al convent de menoretes de Lleida o bé al de Sixena, on hi havia la seva tia Isabel d’Urgell de monja. S’ignora quin fou el convent triat.
El rei Alfons la casà (1438), després de vèncer la seva negativa obstinada, amb Ramon Ursino, comte de Nola i príncep de Salern, gran senyor napolità.
(Foix, França, segle XII – Urgell, 15 febrer 1209)
Filla de Roger III de Foix. Fou la muller d’Ermengol VII d’Urgell.
Fou mare d’Ermengol VIII, comte, de Marquesa, que es casà amb Ponç III de Cabrera, i de Miracle.
El 1163 fundà, amb el seu marit, el monestir de Ponts i el 1166 el monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, on seria enterrada.
Al testament del 1177, el seu marit la deixava marmessora, i ho fou efectivament a la mort d’Ermengol, el 1184. L’any 1191 signava unes donacions fetes pel fill Ermengol VIII i la nora Elvira de Subirats al monestir de Poblet.
Mori després del seu fill Ermengol VIII.
Sobrenom amb què és conegut el comte Jaume II d’Urgell (1380-1433).
Veure> Constança de Montcada i d’Abarca (comtessa d’Urgell, segle XIII).
Dades dels Països Catalans 