(Catalunya, segle XIII – 1299)
Primera muller del comte Ermengol X d’Urgell.
Era filla de Pere I de Montcada, sisè senescal del llinatge, i de Sibil·la d’Abarca, i germana de Constança de Montcada.
Morí sense fills.
Arxiu d'etiquetes: comtat Urgell
Montcada i d’Abarca, Constança de
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla de Pere I de Montcada, el sisè senescal, i de Sibil·la d’Abarca.
Fou casada amb el comte Àlvar d’Urgell quan aquest encara vivia a Castella. Tenia uns deu anys, i ell catorze, quan Álvar arribà a Balaguer el 1253.
El comte, pressionat pel magnat i conseller Jaume de Cervera i altres nobles adversaris dels Montcada, prescindí del matrimoni no consumat amb Constança i, després d’haver estat a punt de casar-se amb Sibil·la d’Anglesola, acabà per fer-ho amb Cecília de Foix.
Els Montcada, protegits per Jaume I, tractaren per mitjans jurídics i també per les armes que Àlvar d’Urgell acceptés el primer matrimoni i considerés nul el segon.
Malgrat la guerra contínua que li feren, el comte urgellenc restà fídel a Cecília i només, durant un breu parèntesi de flaquesa, visqué un any amb Constança (1263-64) per abandonar-la després i tornar al costat de Cecília de Foix.
Fruit de tan fràgil i discutida unió, que tanmateix fou confirmada com a única legal en diverses sentències d’arbitratge, fou una filla, Elionor d’Urgell, que es casaria amb el cavaller aragonès Sanç d’Antillon.
Miracle d’Urgell i de Foix
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Filla petita d’Ermengol VII d’Urgell i de Dolça de Foix.
Al testament del seu pare (1177), fou posada en tercer lloc, després dels seus germans Ermengol VIII i Marquesa, a l’ordre de successió del comtat d’Urgell.
El 1203 Ermengol VIII la volia prometre a un fill d’Arnau de Castellbó, tot fent d’aquest enllaç una condició de la pau signada aleshores amb aquell.
Tanmateix no s’hi casà i ho féu amb el noble Ramon de Cervera.
Marquesa d’Urgell i Giron
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla del comte Ponç I d’Urgell, pertanyent al casal de Cabrera, i de la castellana Maria Giron.
Es casà amb Guillem de Peralta. Fills seus foren Guillem i Ramon.
El 1243, a la mort del seu pare, fou citada a l’ordre de successió del comtat d’Urgell en defecte dels seus germans.
Maria d’Urgell i d’Àger
(Catalunya, segle XII)
Dama. Era una de les filles del comte Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger.
Resulta un personatge molt poc conegut. Apareix citada com a Maria d’Almenar.
Tingué un fill anomenat Ermengol, que figura esmentat en sisè lloc a la successió del comtat d’Urgell, i en segon a la successió dels béns castellans del casal, al testament fet el 1177 per Ermengol VII, germà de Maria.
Margarida de Montferrat
(Montferrat, Itàlia, vers 1360 – Morella, Ports, 1420)
Comtessa d’Urgell. Filla de Joan II Paleòleg i d’Elisabet de Mallorca. Esposa del comte Pere II i mare de Jaume II d’Urgell el Dissortat.
Dona enèrgica i ambiciosa, quan morí Martí I l’Humà i fou elegit per succeir-lo Ferran I d’Antequera, incità el seu fill a la rebel·lió que tan funestes conseqüències havia de tenir per als Urgell.
Estigué tancada amb el seu fill al setge de Balaguer (1413), tot els béns li foren confiscats i quedà reduïda a la misèria. Alfons IV el Magnànim millorà la seva situació.
Llúcia -comtessa Urgell-
(Catalunya, segle XI)
Primera muller d’Ermengol IV d’Urgell. Alguns historiador han volgut identificar-la amb Llúcia de la Marca, sembla, en tot cas, que ha de tractar-se d’una altra dama homònima.
Fou la mare del futur comte Ermengol V d’Urgell, i segurament també d’Elisabet i de Sança, casades amb els comtes Guillem I de Cerdanya i Hug II d’Empúries, respectivament.
Jaume I d’Urgell
12 Respostes
(Saragossa, Aragó, 1321 – Barcelona, 15 novembre 1347)
Comte d’Urgell (1328-47), vescomte d’Àger i baró d’Alcolea del Cinca, Entença i Antillón (1328-47). Tercer fill d’Alfons III de Catalunya i de Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell.
Quan el seu pare cenyí la corona reial, li cedí el comtat d’Urgell i el vescomtat d’Àger (1328); en prengué possessió l’any 1334.
Va casar-se amb Cecília de Comenge (1335), filla del comte Bernat VIII, a la mort del qual (1336), reivindicà, sense èxit, els drets de la seva muller al comtat; foren pares de Pere II d’Urgell i d’Elisabet d’Aragó.
Quan el seu germà Pere III el Cerimoniós va heretar la corona, fou nomenat procurador general dels regnes (1336-45), càrrec que li fou retirat quan s’enemistà amb Pere a causa d’haver nomenat hereva la seva filla Constança d’Aragó (1347) en lloc d’ell.
Va anar a Saragossa i ressuscità la Unió aragonesa, que defensava els furs i privilegis d’Aragó, i després, també, la de València. En aquestes lluites l’ajudaren els seus germanastres Ferran d’Aragó i Joan d’Aragó. A despit d’això, acudí a Barcelona a les festes del segon matrimoni del rei.
Quan ell morí, l’infant Ferran va heretar les seves pretensions a la successió.
Isabel d’Urgell i d’Aragó
(Balaguer, Noguera, 12 març 1409 – Coïmbra, Portugal, 17 setembre 1459)
Duquessa de Coïmbra. Filla gran del comte Jaume II d’Urgell el Dissortat, i de la infanta Isabel d’Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós. Nasqué abans d’hora però feliçment, després d’una caiguda de la seva mare.
Condemnat a presó perpètua el seu pare (1413), Isabel visqué amb la mare a Alcanar, Saragossa i Sixena. El rei Ferran I d’Antequera féu retirar de Sixena Isabel i la seva germana Elionor, les quals foren educades a Castella. El 1424 Alfons IV el Magnànim els nomenà per tutor el canonge Guillem de Barutell.
Fou casada amb Pere, duc de Coïmbra. Fill seu fou Pere, conestable de Portugal, que els catalans havien de triar per rei (Pere IV) el 1464.
Isabel d’Aragó i de Fortià
(Barcelona, 1376 – Alcolea de Cinca, Aragó, 28 gener 1424)
Comtessa d’Urgell. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià.
Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània (1401), es casà (1407) amb Jaume II d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat.
En produir-se la revolta d’aquest (1413), adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora; obtingué que Ferran I d’Antequera no el condemnés a mort. Els seu béns, però, entre els quals el dot, de 50.000 lliures, li foren confiscats (1413).
Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada (1417) per Alfons IV el Magnànim en retornar-li els béns que hom li havia segrestat.
Dades dels Països Catalans 