(Barcelona, 11 gener 1947 – )
Pianista. Estudià amb Rosa Colom i Joan Guinjoan a Barcelona, i també a París. Fou premiat a importants concursos nacionals i internacionals.
Ha actuat sovint, en recital i amb orquestra, per diversos països europeus i ha estat considerat un dels pianistes més destacats de la seva generació.
Ha compost Crits i danses de la mort de Pan, per flauta i piano.
(Arecibo, Puerto Rico, 18 desembre 1840 – Barcelona, 9 gener 1904)
Escriptor i compositor. Doctorat en dret a Barcelona (1865), milità dins el federalisme i col·laborà assíduament en els periòdics.
Retirat de la política, formà part del grup de Frederic Soler; escriví, en castellà i en català, un gran nombre d’obres teatrals, la majoria de les quals de sàtira política, pertanyents al gènere lírico-còmic, per a les quals sovint compongué la música, que el convertiren en un dels autors més populars del seu temps.
Compongué, entre d’altres, les sarsueles o revistes musicals Robinson petit (1871), De Sant Pol al Polo Nord (1872), L’Angeleta i l’Angelet (1879), Els Banys Orientals (1880) i La Campana de Sarrià (1885).
(el Vendrell, Baix Penedès, 10 juny 1921 – 9 març 2012)
Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i ha dirigit diferents agrupacions corals i instrumentals.
Autor de l’òpera Nausica (1965), de sarsueles, d’obres simfòniques i corals. Ha compost unes 60 sardanes, ha instrumentat nombroses danses populars i ha creat el ballet El celler (1968).
(Barcelona, 29 setembre 1856 – 4 febrer 1940)
Compositora i professora. Filla de Josep Anselm Clavé i Camps.
Fou professora de piano a l’Escola Municipal de Música. Presidí l’Associació Coral Euterpe.
És autora de diverses composicions i adaptà per a orquestra i banda algunes obres del seu pare, del qual fou col·laboradora.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 12 març 1895 – Girona, 29 novembre 1990)
Compositor. Germà de Josep i d’Aleix Ildefons. Format al monestir de Montserrat, amplià els seus coneixements amb Vincent d’Indy, a París.
Actuà com a organista (1913-17) a Saint-Gilles, a Étampes (França) i a la catedral de Girona (des del 1924).
Ha escrit nombrosa música religiosa, obres de cambra, peces per a orgue i per a piano, lieder i diverses sardanes, i ha publicat El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1936 (1970).
(Barcelona, 9 abril 1916 – 11 maig 1973)
Poeta, crític d’art i compositor.
Membre del grup Dau al Set i autor de diverses obres de crítica d’art: Morfología y arte contemporáneo’ (1955), Diccionario de símbolos tradicionales (1958-69), Tàpies (1960), El espíritu abstracto desde la Prehistoria a la Edad Media (1966), i de llibres de poemes en llengua castellana: Lilith (1949), El palacio de plata (1955), Inger Stevens (1970) i el cicle poètic Bronwyn (1967-72).
Sota el guiatge del mestre Ferran Ardèvol va iniciar la seva activitat musical i va compondre, entre altres peces una Suite atonal i un Concertino.
El 1997 es publicà la tercera edició, pòstuma, del seu Diccionario de símbolos.
(Manresa, Bages, 12 juliol 1960 – )
Compositor. Estudià harmonia, contrapunt i fuga i composició. La seva obra es caracteritza per una constant experimentació sonora.
Destaquen les composicions per a orquestra Concert per a violoncel (1995), Concert per a piano (1995) i Concert per a saxòfon (1997), i les obres per a cambra, gènere amb que ha aconseguit més fama: Quintet (1985), Mutació (1987), La fira (1994), Quartet de corda (1992), etc.
Ha estat guardonat amb el premi Reina Sofia, el premi Òscar Esplà, el premi de composició musical Joaquín Turina i el premi internacional Ciutat de Tarragona de composició musical.
Compaginà la seva prolífica activitat de compositor amb la de catedràtic de composició del Conservatori de Música de Saragossa.
(Barcelona, 18 octubre 1935 – Figueres, Alt Empordà, 2 setembre 2022)
Compositor i pedagog. Fill de Josep Cervelló i Bach. Estudià violí amb Joan Massià i composició amb Josep M. Roma. Amplià estudis a Milà, Siena i Salzburg.
Entre les seves obres cal esmentar: Allegro burlesco (1963, per a orquestra de corda), Fantasia concertant (1969, per a violí i orquestra), Seqüències sobre una mort (1970, per a orquestra), Anna Franck, un símbol (1971), Extincions (1972, per a conjunt de cambra i solistes), Concerto grosso (1973), Vers l’infinit (1982), etc.
També és autor d’obres de cambra i per a orgue.
(Martorell, Baix Llobregat, 9 setembre 1618 – Montserrat, Bages, 27 agost 1680)
Compositor. Monjo de Montserrat (1636), fou mestre de música de l’escolania i mestre de capella.
Escriví música polifònica religiosa i és el representant més destacat de l’escola de Montserrat.
(Oviedo, Astúries, 1924 – Barcelona, 27 novembre 2010)
Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Cristòfor Taltabull. Membre del Cercle Manuel de Falla.
Les seves primeres obres són influïdes per Debussy i per Falla. La preocupació formal és constant en la seva obra, en la qual sobresurten una Suite per a orquestra (1950), dues Sonates per a piano (1951 i 1953), Platero y yo (1955), Divertimento (1957), Concert per a Violí (1984), Concert per a Piano (1985) i Música per a Cordes (1985).
Dades dels Països Catalans 