Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Cuyàs i Borés, Vicenç

(Palma de Mallorca, 6 febrer 1816 – Barcelona, 7 març 1839)

Compositor. Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova.

Escriví tres òperes: Ugo, conte di Parigi (1837), Il sonnambulo (1838), que deixà sense acabar, i La fattuchiera (1838), amb la qual obtingué un gran èxit al Teatre Principal de Barcelona (1838).

És també autor d’una simfonia (1835), dedicada a l’actriu Matilde Díez, un himne, alguns duets, com el Duetto fra un Sabino e un Romano (1837), àries, cors, etc.

Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic -fou anomenat el Bellini català-, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores.

Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà la seva carrera.

Cuspinera i Oller, Climent

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 juny 1842 – 26 setembre 1899)

Compositor i escriptor. Col·laborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de diferents cors populars i fundà l’Euterpe Caldense.

Compongué obres de música religiosa (Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist), corals (Los segadors, Los llenyaters) i sarsueles (La mar vella, El maldito).

Publicà articles de crítica musical a “El Diluvio” i al “Diario de Barcelona”, els volums de poesia Flors boscanes (1878) i Primavera (1880), i una Guía cicerona del viajero o bañista en Caldas de Montbuy (1873).

Fou el pare del poeta Ramon Cuspinera i Vendrell  (Barcelona, 1888 – 1917).

Cuscó i Panadès, Amadeu

(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 febrer 1876 – Barcelona, 13 gener 1942)

Compositor. Es formà musicalment a Montserrat i amplià més tard els seus estudis de piano amb Joan B. Pellicer i els de composició amb Amadeu Vives i Enric Morera. Fou mestre de capella a Sitges, i alternà aquesta tasca amb la de concertista.

Autor de Poema psíquico (1928), d’una suite per a orquestra (1929), de nombroses obres de música de cambra (set quartets i un sextet), una missa a dos cors i d’altres obres simfòniques.

Fou presentat al públic per l’Orquestra Pau Casals amb la interpretació de dos dels seus tres preludis simfònics (1930).

Cumellas i Ribó, Josep

(Gràcia, Barcelona, 16 desembre 1875 – Barcelona, 29 març 1940)

Compositor i organista. Estudià amb Enric Granados.

Compongué sarsueles amb text català (La torre, 1898; El recomanat, 1899, i Montserrat, 1907) i la música per a l’obra escènica de Juli Vallmitjana Muntanyes blanques (1911).

Harmonitzà nombroses cançons tradicionals i compongué obres corals, sardanes i peces per a instruments de teclat.

Fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat.

Crivillé i Bargalló, Josep

(Barcelona, 17 agost 1947 – 21 abril 2012)

Etnomusicòleg i compositor. Es formà al Conservatori de Barcelona i a la Sorbona, on s’especialitzà en etnomusicologia amb C. Marcel-Dubios.

Professor d’aquesta matèria al Conservatori de Barcelona. Membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia, entre d’altres.

Ha publicat Música Tradicional Catalana I, II, III (1981-85), Cancionero Popular de la Provincia de Cáceres (1982) i El Folklore Musical (setè volum d’Historia de la Música Española, 1983).

Cristià i Rotches, Amadeu

(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1876 – Barcelona, 7 agost 1924)

Compositor. Autor d’obres líriques, com Agar (1907) i La filla del marxant (1907), sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit (1911), La fada del llac (1911), etc.

Dirigí l’Orfeó Vilanoví (1910-12).

Cristau i Brunet, Jaume

(Figueres, Alt Empordà, 11 febrer 1940 – )

Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.

Guardonat en diversos certàmens de composició, algunes de les seves sardanes més representatives són: Albada empordanesa, Formosa Sarai, Nostra ofrena, Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira.

També a compost diverses obres simfòniques, per a cobla, com Suite op 1 (1985), Peralada 1985 (1985) i música de cambra (Nana per a un infant, 1984).

Cotó i Fita, Albert

(Figueres, Alt Empordà, 13 febrer 1852 – Barcelona, 23 abril 1906)

Músic. De jove visqué a Figueres i posteriorment s’establí a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres.

Compongué nombroses sardanes, sarsueles (El anillo mágico, 1902), i foren cèlebres els seus Portafolios musicales dins el gènere de la revista escènica.

Costa i Nogueras, Vicent

(Alcoi, Alcoià, 29 abril 1852 – Barcelona, setembre 1919)

Músic. Estudià piano amb Joan Baptista Pujol a Barcelona i amb Liszt a Stuttgart.

Catedràtic de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, escriví òperes i obres simfòniques, sardanes i música de saló per a piano.

Costa i Hugas, Josep

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 14 febrer 1827 – 26 maig 1881)

Guitarrista i compositor. Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascón.

Residí molts d’anys a París i a Madrid, on donà nombrosos concerts.

Publicà 6 pessi per chitarra (Milà 1872).