(Gràcia, Barcelona, 16 desembre 1875 – Barcelona, 29 març 1940)
Compositor i organista. Estudià amb Enric Granados.
Compongué sarsueles amb text català (La torre, 1898; El recomanat, 1899, i Montserrat, 1907) i la música per a l’obra escènica de Juli Vallmitjana Muntanyes blanques (1911).
Harmonitzà nombroses cançons tradicionals i compongué obres corals, sardanes i peces per a instruments de teclat.
Fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat.
(Barcelona, 17 agost 1947 – 21 abril 2012)
Etnomusicòleg i compositor. Es formà al Conservatori de Barcelona i a la Sorbona, on s’especialitzà en etnomusicologia amb C. Marcel-Dubios.
Professor d’aquesta matèria al Conservatori de Barcelona. Membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia, entre d’altres.
Ha publicat Música Tradicional Catalana I, II, III (1981-85), Cancionero Popular de la Provincia de Cáceres (1982) i El Folklore Musical (setè volum d’Historia de la Música Española, 1983).
(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1876 – Barcelona, 7 agost 1924)
Compositor. Autor d’obres líriques, com Agar (1907) i La filla del marxant (1907), sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit (1911), La fada del llac (1911), etc.
Dirigí l’Orfeó Vilanoví (1910-12).
(Figueres, Alt Empordà, 11 febrer 1940 – )
Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.
Guardonat en diversos certàmens de composició, algunes de les seves sardanes més representatives són: Albada empordanesa, Formosa Sarai, Nostra ofrena, Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira.
També a compost diverses obres simfòniques, per a cobla, com Suite op 1 (1985), Peralada 1985 (1985) i música de cambra (Nana per a un infant, 1984).
(Figueres, Alt Empordà, 13 febrer 1852 – Barcelona, 23 abril 1906)
Músic. De jove visqué a Figueres i posteriorment s’establí a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres.
Compongué nombroses sardanes, sarsueles (El anillo mágico, 1902), i foren cèlebres els seus Portafolios musicales dins el gènere de la revista escènica.
(Alcoi, Alcoià, 29 abril 1852 – Barcelona, setembre 1919)
Músic. Estudià piano amb Joan Baptista Pujol a Barcelona i amb Liszt a Stuttgart.
Catedràtic de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, escriví òperes i obres simfòniques, sardanes i música de saló per a piano.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 14 febrer 1827 – 26 maig 1881)
Guitarrista i compositor. Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascón.
Residí molts d’anys a París i a Madrid, on donà nombrosos concerts.
Publicà 6 pessi per chitarra (Milà 1872).
(Girona, 15 setembre 1907 – 31 octubre 1990)
Músic. Des del 1940 i fins poc abans de morir, residí a Mèxic, on reorganitzà l’Orfeó Català, que dirigí durant cinc anys.
També ha estrenat en aquest país diverses composicions. D’entre les seves obres destaca una Sonata en mi menor.
(Benicarló, Baix Maestrat, 5 febrer 1813 – Tortosa, Baix Ebre, 1879)
Compositor. Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament.
Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables.
(Barcelona, 1865 – 1938)
Compositor. Organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona, i de Santa Eulàlia, de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundà (1899) i dirigí l’orfeó Eco de Catalunya, a Sant Andreu de Palomar, i fou sots-director de l’Orfeó Català (1891-1938).
Compongué goigs i obres corals (originals i arranjaments de melodies tradicionals) i la sarsuela La rata sàvia (1896).
Dades dels Països Catalans 