Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Cirlot i Laporta, Joan Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 abril 1916 – 11 maig 1973)

Poeta, crític d’art i compositor.

Membre del grup Dau al Set i autor de diverses obres de crítica d’art: Morfología y arte contemporáneo’ (1955), Diccionario de símbolos tradicionales (1958-69), Tàpies (1960), El espíritu abstracto desde la Prehistoria a la Edad Media (1966), i de llibres de poemes en llengua castellana: Lilith (1949), El palacio de plata (1955), Inger Stevens (1970) i el cicle poètic Bronwyn (1967-72).

Sota el guiatge del mestre Ferran Ardèvol va iniciar la seva activitat musical i va compondre, entre altres peces una Suite atonal i un Concertino.

El 1997 es publicà la tercera edició, pòstuma, del seu Diccionario de símbolos.

Charles i Soler, Agustí

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 12 juliol 1960 – )

Compositor. Estudià harmonia, contrapunt i fuga i composició. La seva obra es caracteritza per una constant experimentació sonora.

Destaquen les composicions per a orquestra Concert per a violoncel (1995), Concert per a piano (1995) i Concert per a saxòfon (1997), i les obres per a cambra, gènere amb que ha aconseguit més fama: Quintet (1985), Mutació (1987), La fira (1994), Quartet de corda (1992), etc.

Ha estat guardonat amb el premi Reina Sofia, el premi Òscar Esplà, el premi de composició musical Joaquín Turina i el premi internacional Ciutat de Tarragona de composició musical.

Compaginà la seva prolífica activitat de compositor amb la de catedràtic de composició del Conservatori de Música de Saragossa.

Cervelló i Garriga, Jordi

1 Resposta

(Barcelona, 18 octubre 1935 – Figueres, Alt Empordà, 2 setembre 2022)

Compositor i pedagog. Fill de Josep Cervelló i Bach. Estudià violí amb Joan Massià i composició amb Josep M. Roma. Amplià estudis a Milà, Siena i Salzburg.

Entre les seves obres cal esmentar: Allegro burlesco (1963, per a orquestra de corda), Fantasia concertant (1969, per a violí i orquestra), Seqüències sobre una mort (1970, per a orquestra), Anna Franck, un símbol (1971), Extincions (1972, per a conjunt de cambra i solistes), Concerto grosso (1973), Vers l’infinit (1982), etc.

També és autor d’obres de cambra i per a orgue.

Cererols i Fornells, Joan

Deixa un comentari

(Martorell, Baix Llobregat, 9 setembre 1618 – Montserrat, Bages, 27 agost 1680)

Compositor. Monjo de Montserrat (1636), fou mestre de música de l’escolania i mestre de capella.

Escriví música polifònica religiosa i és el representant més destacat de l’escola de Montserrat.

Cerdà i Fernández, Àngel

Deixa un comentari

(Oviedo, Astúries, 1924 – Barcelona, 27 novembre 2010)

Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Cristòfor Taltabull. Membre del Cercle Manuel de Falla.

Les seves primeres obres són influïdes per Debussy i per Falla. La preocupació formal és constant en la seva obra, en la qual sobresurten una Suite per a orquestra (1950), dues Sonates per a piano (1951 i 1953), Platero y yo (1955), Divertimento (1957), Concert per a Violí (1984), Concert per a Piano (1985) i Música per a Cordes (1985).

Cercós i Fransí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 maig 1925 – 5 novembre 1989)

Compositor i pianista. Deixeble de Lamote de Grignon i C. Taltabull, formà part del Cercle Manuel de Falla.

De la seva producció, influïda per Hauer i Scriabin, es destaquen els Preludis ambulants (1953), Concert per a Violoncel (1984), Cançons (text de Salvat-Papasseit), i el ballet Els Proletaris (1969).

Cercle Manuel de Falla

8 Respostes

(Barcelona, 1946 – vers 1955)

Grup de compositors. Format gràcies a l’ajut de l’Institut Francès de Barcelona. Els membres eren adscrits a diferents estètiques.

Una de les finalitats era de combatre l’aïllament posterior a la guerra civil de 1936-39 i de posar-se en contacte amb la música europea d’entreguerres, cosa que aconseguiren només en part.

El Cercle deixà d’actuar cap a la meitat de la dècada del 1950.

Centre de Documentació Musical de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, 1983 – 2005)

Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de recuperar, conservar i posar a disposició del públic el patrimoni documental català de la música de totes les èpoques.

Fou dirigit, des de la seva fundació fins al 1992, per la musicòloga Montserrat Albet. Des del 1994, el seu director fou el compositor Salvador Pueyo.

El 2005 tots els seus fons foren traspassats a la Biblioteca de Catalunya.

Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – 1994)

Organisme. Creat per l’ajuntament barceloní amb l’objectiu de recollir, catalogar i posar a disposició del poble tot tipus de documentació (partitures, llibres, enregistraments) de música catalana, espanyola i estrangera escrita a partir de l’any 1950.

El compositor Joan Guinjoan en fou el director des de la fundació fins al 1994 que s’integrà al Centre de Documentació Musical de Catalunya.

Cau, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1770 – 1812)

Compositor. Fou mestre de capella a Santa Maria del Mar (1792-1812).

Compongué música sacra de remarcable interès, entre les quals destaca la misa Pastoril (1802), els oratoris San Julián (1790), San Miguel de los Santos (1791), Casta Susana (1799), Las dos sillas de San Eloy (1799) i Beato Oriol (1807), estrenat amb motiu de les festes de la beatificació de Josep Oriol.

Morí molt jove.