Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Frexas, Josep

1 Resposta

(Barcelona, segle XIX – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, octubre 1879)

Compositor i escriptor. Autor de l’òpera La figlia del deserto, estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d’haver-se sabut que l’autor, de pocs coneixements musicals, n’havia encarregat l’harmonització a altres músics.

Publicà en defensa seva una Historia… de la ópera titulada “La figlia del deserto” (1854). Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater. Escriví també El socialismo y la teocracia (1853), on atacava Donoso Cortés.

Freixas i Cruells, Narcisa

3 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 desembre 1859 – Barcelona, 20 desembre 1926)

Compositora i pedagoga musical. Filla de Pere Freixas i Sabater. El 1908 fundà l’agrupació coral mixta Cultura Musical Popular.

Escriví sardanes i publicà Cançons catalanes (1900), i dues sèries de Cançons infantils (1905 i 1909), que obtingueren gran difusió. També compongué música per a obres escèniques infantils.

El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que hom sol·licità que fos repetit a Madrid.

El 1928 es féu una edició d’homenatge de les seves obres.

Forns i Olivella, Domènec

Deixa un comentari

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1888 – 1943)

Violinista i compositor. Estudià al Conservatori de Barcelona, d’on seria professor.

Fou primer violinista de l’Orquestra Pau Casals, així com de la del teatre del Liceu. dirigí l’Orfeó Canigó.

És autor d’un poema simfònic, d’obres per a piano i violí, de diverses cançons per a acompanyament al piano, i d’algunes de caràcter coral.

Fornells i Vilar, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 24 octubre 1887 – 7 juny 1962)

Violinista i compositor. Germà d’Andreua. Deixeble d’Antoni Nicolau i de Lluís Millet.

És autor d’una cinquantena de sardanes i, entre altres obres, de la composició coral La vaca cega (premi Joaquim Serra), i de l’obra escènica La mel als llavis.

Harmonitzà també cançons tradicionals catalanes i deixà transcripcions de música dels segles XVII i XVIII.

Fontova i Planes, Conrad Abelard

2 Respostes

(Barcelona, 1865 – Buenos Aires, Argentina, 1923)

Compositor. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Lleó. Estudià amb Carles Gumersind Vidiella i Felip Pedrell.

Passà a Buenos Aires (1897) on hi fundà l’Instituto Musical Fontova (1904), juntament amb el seu germà Lleó.

També fou germana seva Caterina Fontova i Planes  (Barcelona, 1866 – Buenos Aires, Argentina, 1924)  Actriu.

Font i Parera, Josep

Deixa un comentari

(Gironella, Berguedà, 26 octubre 1913 – Solsona, Solsonès, 3 gener 1971)

Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull.

Dirigí l’Orfeó Nova Solsona (1960-64) i el Cor d’En Clavé de Berga (1964-71).

Autor de caramelles i de sardanes, com Bonmatí (1948), Mentiderota (1965), Rosa oberta (1966), entre d’altres.

Font i Coll, Martirià

Deixa un comentari

(Bordils, Gironès, 14 gener 1923 – Banyoles, Pla de l’Estany, 3 febrer 2011)

Instrumentista de tible, compositor i director de cobla. Iniciat en la música pel seu pare, Josep Font i Grau, també músic de cobla.

Fou un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí (1943), si bé la major part de la seva vida artística ha estat dedicada a la cobla-orquestra Els Montgris, de la qual esdevingué director.

Entre la seva producció cal esmentar Dolç record, Mà i manetes, Regal de reis, Sardanes al casino, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta, Per la nostra amistat, etc.

Fluvià i Vendrell, Armand de

4 Respostes

(Barcelona, 24 agost 1901 – 31 desembre 1967)

Pianista i compositor. Fill de Pius de Fluvià i Borràs. Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor.

Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona.

És autor de cançons sobre text de Josep Carner (Fred, 1926), Josep Maria López-Picó, etc, sardanes, com Desig (1926), música de cambra, etc. El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959.

Fou el pare d’Armand de Fluvià i Escorsa.

Fletxa, Mateu (II)

4 Respostes

(Prades, Baix Camp, 1530 – la Portella, Berguedà, 20 febrer 1604)

(dit el Jove)  Compositor. Nebot de Mateu Fletxa el Vell. Es formà al costat del seu oncle a la cort castellana. Ingressà a l’orde carmelità el 1552 a la província de València.

Va viure a Itàlia i va treballar a la cort austriaca, on el 1564 fou capellà de l’emperadriu Maria, esposa de Maximilià II, i més tard cantor de la capella imperial, on actuà fins al 1581.

En morir Maximilià, l’emperador Rodolf II el premià pels serveis fets al seu pare amb el nomenament d’abat de Tihanny (Hongria). Visità la Península Ibèrica els anys 1570, 1581 i 1586, per reclutar cantors per a la capella imperial.

A Venècia publica Il primo libro di madrigali a 4 et 5 (1568). Escriví també tres llibres de música polifònica: el Libro de música de punto, perdut, Divinarum completarum psalmi, incomplet, i Las ensaladas, dedicades a Joan de Borja i d’Aragó i publicades a Praga el 1581, també és autor d’Harmonia a 5, per a cinc instruments de corda, i un Miserere a 4 veus, conservades en forma manuscrita.

El 1599 Felip III de Catalunya el nomenà abat del monestir de la Portella, lloc on es retirà.

Fletxa, Mateu (I)

4 Respostes

(Prades, Baix Camp, 1481 – Poblet, Conca de Barberà, 1553)

(dit el Vell)  Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona.

En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l’emperador Carles V. Durant els anys que hom en desconeix l’activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià.

La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de música hispànica i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial.

Les obres més importants de Fletxa són les ensalades. Les nadales conservades de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves foren transcrites per a veu i viola de mà.

Tot i compondre la peça Què farem del pobre li han estat atribuïdes altres peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.

Fou l’oncle de Mateu Fletxa el Jove.