Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Goula i Soley, Joan

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 30 març 1843 – Buenos Aires, Argentina, 16 juliol 1917)

Compositor i director d’orquestra. Va dirigir l’orquestra de l’Òpera de Moscou i també, algunes temporades, la de Sant Petersburg. Actuà com a director d’orquestra a Europa i Amèrica.

Com a professor de cant, va formar al tenor Francesc Viñas i altres cantants famosos.

A partir del 1895 va viure a l’Argentina, on fundà i dirigí un conservatori.

Compongué l’opereta A la voreta del mar (1881) i altres obres simfòniques i corals.

González i Barranquero, Magí

(Lleida, 1851 – Barcelona, 1929)

Compositor. Des del 1872 residí a Barcelona. Hi formà l’orquestra del seu nom. Fou violinista de la del Liceu.

És autor d’un Gran Simfonia i d’altres obres.

Gomila i Aymerich, Manuel

(Barcelona, 1899 – 1978)

Compositor. Fundà l’acadèmia de música Mozart, de Martorell.

Autor de lieder, sonates per a piano i violí i de música teatral, com Rosaura la gitana, amb text de Marcial Martínez (1946).

Gols i Veciana, Josep

(els Pallaresos, Tarragonès, 13 juliol 1870 – la Canonja, Tarragonès, 10 juny 1938)

Director i compositor. Fundà i dirigí l’Orfeó Tarragoní i l’Orfeó Canongí.

Compongué obres amb elements populars, i música escènica per a Somni de reis (1909). Entre la seva producció religiosa destaca una missa de difunts.

Fou el pare de Joan i Xavier Gols i Soler.

Gols i Soler, Xavier

(la Canonja, Tarragonès, 2 novembre 1902 – Tarragona, 7 febrer 1938)

Compositor. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Joan.

Fou director de la Societat Filharmònica Tarragonina i és autor, entre altres, de l’obra per a cor mixt Poema de divendres sant, del Quintet en re menor i de Tres preludis rurals, per a piano i orquestra.

Godes i Terrats, Pasqual

(Barcelona, 13 desembre 1898 – 19 agost 1944)

Compositor i director d’orquestra.

Fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, director d’orquestra de diversos teatres de Barcelona.

Autor de comèdies musicals, com L’Hereu Riera i La Gloriosa (1934), entre d’altres.

Goberna i Franchi, Robert

(Barcelona, 1 agost 1859 – 4 octubre 1934)

Compositor i organista. Exercí la crítica a “Las Noticias” i publicà el mètode El órgano moderno.

Mestre de capella de la Concepció, a Barcelona, és autor d’una àmplia producció, especialment de caràcter religiós.

Gil i Membrado, Tomàs

(Horta de Sant Joan, Terra Alta, 20 abril 1915 – Barcelona, 4 juny 2014)

Instrumentista, compositor i director de cobla.

Fou component i capdavanter artístic de la Cobla Barcelona.

Guardonat en diversos certàmens de composició de sardanes, cal esmentar d’entre les seves obres: Figueres 1267, Montsagre, Una vela a l’horitzó, En Manel de Badalona, etc.

Gibert i Serra, Vicenç Maria

(Barcelona, 21 abril 1879 – 15 octubre 1939)

Músic i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert, de Lluís Millet i de Felip Pedrell, àmplia els coneixements de composició amb V. d’Indy i d’orgue amb A. Decaux, a París.

Fou organista de l’església de Pompeia, de l’Orfeó Català i de l’Orquestra Pau Casals. Fou un dels fundadors i col·laboradors de la “Revista Musical Catalana” (1904) i cooperà a l’Obra del Cançoner Popular.

Exercí la crítica musical a “La Vanguardia” i escriví els poemes corals Arca de Noé (1913), Nit d’abril; Cantes religiosos (1914), amb text de Jacint Verdaguer, per a veu i piano, i Cançons populars (1918), per a cor mixt.

També és autor d’obres simfòniques i de cambra i de l’estudi Chopin: sus obras (1913).

Geis i Parragueras, Camil

(Girona, 7 febrer 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 16 gener 1986)

Escriptor i compositor. Fou organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu de Sabadell.

Publicà aplecs de nadales, música religiosa i goigs.

Poeta acurat, influït per Josep Carner, publicà poesies seves a Balades i cançons (1931), Horitzons i rutes (1936), Rosa mística (1942, primer llibre publicat legalment en català després de la guerra civil), Poemes de Nadal (1946), Fulles d’heura (1948), Georgiques eucarístiques (1952), etc, reunides a De primavera a reravera (1975), i Els que he trobat pel camí (1986).

En prosa va publicar Pas i repàs (1981) i El nostre pa de cada festa (1985).