(Barcelona, 20 octubre 1882 – 23 desembre 1956)
Compositor i violoncel·lista. Fou violoncel·lista solista de l’orquestra dirigida per Crickboom a Barcelona i membre del Quartet Barcelona.
Escriví obres per a violoncel i operetes.
(Barcelona, 21 agost 1906 – 9 setembre 2003)
Compositor. Estudià violoncel al Conservatori del Liceu de Barcelona i composició amb Robert Gerhard, que ha decantat la seva producció cap al dodecafonisme, tot mantenint una tendència eclèctica, però innovadora, dins la música contemporània.
Ha conreat la composició instrumental i vocal. De la seva producció es destaquen: Sonets per a violí (1941), Vía Crucis (1956), Soliloquis (1972), els Quartets de corda (1950-74), Presències (Premi Ciutat de Barcelona 1967), Biofonia (1982), etc.
Publicà també la biografia Gerhard y su trabajo (1987).
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1861 – Barcelona, 1919)
Compositor. Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Rodoreda.
Director d’algunes societats corals. Escriví obres per a orquestra i un quintet de corda.
És autor de cançons i de sardanes (La pluja de Riells, Aplec de la sardana, etc).
(Barcelona, 10 març 1941 – 1 octubre 2019)
Compositor. Catedràtic d’harmonia i contrapunt al Conservatori Superior de Música de Barcelona, la seva obra està orientada vers la tècnica del contrapunt (Diaphonia) i una inclinació pel color instrumental (Amalgama).
Ha compost música simfònica (Moviment simfònic, Simfonia, L’àngel de la mort), de cambra (Alquímia, Introducció i scherzo, Discantus, Trio, Quejío) i coral (Homenatge a J. Salvat-Papasseit, premi Enric Morera el 1979).
Ha professat cursets de divulgació i ha exercit també com a crític musical.
Ha escrit també un Concert per a piano i orquestra (1982) i Totem (1985) per a guitarra.
(Barcelona, 18 febrer 1962 – )
Compositor i intèrpret. Destacat pianista, ha actuat en recitals, especialment acompanyant la soprano Victòria dels Àngels, i també en solitari, així com en les orquestres més importants d’Espanya.
Autor de música per a pel·lícules (El llarg hivern, de Jaume Camino),
(Riudoms, Baix Camp, 28 novembre 1931 – Barcelona, 1 gener 2019)
Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull i de P. Wissmer a París.
Fundador, juntament amb Juli Panyella, del conjunt instrumental Diabolus in Musica (1965), menà una important activitat com a divulgador de la música contemporània, tant com a compositor i director d’orquestra com a conferenciant i crític.
Entre les seves obres, són dignes d’esment: Miniatures (1966), Fragment (1969), Tres peces per a clarinet sol (1970), Bitemàtic (1973), Ab origine (1974), Tensió-Relax (1974), Dígraf (1976), El diari (1977), Jondo (1979), Puzzle (1979), Música per a violoncel i orquestra (1980), Au revoir Barroco (1981), Foc d’aucell (1982), Trama (1983), el ballet Cinc continents (1969) i l’opera Gaudí (1992).
(Barcelona, 23 novembre 1872 – 8 maig 1956)
Compositora. Marquesa de Castelldosrius. Filla d’Eusebi Güell i Bacigalupi.
Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París.
Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum (1898) i un Stabat Mater (1917).
(Mataró, Maresme, 11 desembre 1826 – Palma de Mallorca, 8 gener 1889)
Compositor i metge. Era pilot de la marina mercant.
Escriví música religiosa, en la qual destaca una Missa, estrenada a Mataró (1852); música per a l’escena, seguint models italians.
La seva òpera Arnaldo d’Erill s’estrenà al Liceu de Barcelona el 1859.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 setembre 1871 – Calella, Maresme, 10 abril 1944)
Compositor de sardanes. Fou deixeble d’Antoni Agramont.
En la seva producció destaquen La bufona, Una matinada fresca i Visca ma terra.
(Barcelona, 28 maig 1907 – 12 març 1984)
Compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música.
És autor de les sardanes titulades L’enamorada, La nit de Nadal, El nostre Montserrat, A la meva mare i Sospir; de sardanes corals com Nit; de l’obra de concerts per a cobla Adéu, Maria, de diversos lieder i de corals.
