Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Guinovart i Rubiella, Carles

(Barcelona, 10 març 1941 – 1 octubre 2019)

Compositor. Catedràtic d’harmonia i contrapunt al Conservatori Superior de Música de Barcelona, la seva obra està orientada vers la tècnica del contrapunt (Diaphonia) i una inclinació pel color instrumental (Amalgama).

Ha compost música simfònica (Moviment simfònic, Simfonia, L’àngel de la mort), de cambra (Alquímia, Introducció i scherzo, Discantus, Trio, Quejío) i coral (Homenatge a J. Salvat-Papasseit, premi Enric Morera el 1979).

Ha professat cursets de divulgació i ha exercit també com a crític musical.

Ha escrit també un Concert per a piano i orquestra (1982) i Totem (1985) per a guitarra.

Guinovart i Mingacho, Albert

(Barcelona, 18 febrer 1962 – )

Compositor i intèrpret. Destacat pianista, ha actuat en recitals, especialment acompanyant la soprano Victòria dels Àngels, i també en solitari, així com en les orquestres més importants d’Espanya.

Autor de música per a pel·lícules (El llarg hivern, de Jaume Camino),

Guinjoan i Gispert, Joan

(Riudoms, Baix Camp, 28 novembre 1931 – Barcelona, 1 gener 2019)

Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull i de P. Wissmer a París.

Fundador, juntament amb Juli Panyella, del conjunt instrumental Diabolus in Musica (1965), menà una important activitat com a divulgador de la música contemporània, tant com a compositor i director d’orquestra com a conferenciant i crític.

Entre les seves obres, són dignes d’esment: Miniatures (1966), Fragment (1969), Tres peces per a clarinet sol (1970), Bitemàtic (1973), Ab origine (1974), Tensió-Relax (1974), Dígraf (1976), El diari (1977), Jondo (1979), Puzzle (1979), Música per a violoncel i orquestra (1980), Au revoir Barroco (1981), Foc d’aucell (1982), Trama (1983), el ballet Cinc continents (1969) i l’opera Gaudí (1992).

Güell i López, Isabel

(Barcelona, 23 novembre 1872 – 8 maig 1956)

Compositora. Marquesa de Castelldosrius. Filla d’Eusebi Güell i Bacigalupi.

Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París.

Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum (1898) i un Stabat Mater (1917).

Guanyabens i Giral, Nicolau

(Mataró, Maresme, 11 desembre 1826 – Palma de Mallorca, 8 gener 1889)

Compositor i metge. Era pilot de la marina mercant.

Escriví música religiosa, en la qual destaca una Missa, estrenada a Mataró (1852); música per a l’escena, seguint models italians.

La seva òpera Arnaldo d’Erill s’estrenà al Liceu de Barcelona el 1859.

Guanter i Casadevall, Pau

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 setembre 1871 – Calella, Maresme, 10 abril 1944)

Compositor de sardanes. Fou deixeble d’Antoni Agramont.

En la seva producció destaquen La bufona, Una matinada fresca i Visca ma terra.

Grivé i Simon, Josep

(Barcelona, 28 maig 1907 – 12 març 1984)

Compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música.

És autor de les sardanes titulades L’enamorada, La nit de Nadal, El nostre Montserrat, A la meva mare i Sospir; de sardanes corals com Nit; de l’obra de concerts per a cobla Adéu, Maria, de diversos lieder i de corals.

Gravalosa i Gironès, Josep

(Santa Coloma de Farners, Selva, 24 juliol 1882 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 24 setembre 1975)

Compositor. Violinista de l’orquestra del pare de Juli Garreta i amic d’aquest.

El seu catàleg comprèn unes vuitanta sardanes i obres instrumentals per a cobla.

Excel·leixen les sardanes Evocacions gironines (1953) i Ramblejant (1964).

Grau i Huguet, Agustí

(Alforja, Baix Camp, 23 març 1893 – 1964)

Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.

Entre les seves obres destaquen Hores íntimes i Hores tristes, per a piano, l’òpera Laia, Escenes de la llar, per a violí o violoncel i piano, Corranda i Faula, per a guitarra, i un Trio de piano, violí i violoncel.

Granados i Gal, Eduard

(Barcelona, 28 juliol 1894 – Madrid, 2 octubre 1928)

Compositor. Fill d’Enric Granados. Es traslladà a Madrid el 1919.

Escriví Cinc cançons (1912), d’Apel·les Mestres, i nombroses obres escèniques amb text castellà.