(Reus, Baix Camp, 20 abril 1861 – 1930)
Músic i crític musical. Deixeble de Felip Pedrell.
És autor d’obres corals i de cançons, d’una Fantasia, per a piano, d’una Rapsòdia catalana (sobre temes tradicionals) i d’una Serenata, per a oboè i instruments de corda.
(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1875 – Saragossa, Aragó, 19 febrer 1952)
Músic. Fou director de diferents bandes militars i a partir del 1903 actuà com a músic major de l’exèrcit a tot l’estat espanyol.
Compongué música religiosa, més de cinquanta sardanes i harmonitzà ballets tradicionals.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 3 febrer 1727 – Montserrat, Bages, 5 desembre 1787)
(o Benet Julià i Ros) Músic i frare benedictí. Deixeble de Benet Esteve a l’Escolania de Montserrat.
Ingressà al monestir el 1745. Fou nomenat organista del monestir a partir del 1754.
Compongué obres per a instruments de teclat, una sonata per a clarins i obres religioses per a doble cor i orquestra.
(Tortellà, Garrotxa, 3 agost 1891 – Manresa, Bages, 3 desembre 1968)
Músic. Actuà com a fiscorn en diversos cobles i fundà, el 1921, a Manresa la cobla La Principal de Bages.
Va compondre unes cinc-centes sardanes i harmonitzà per a cobla alguns ballets populars.
(Manresa, Bages, 8 març 1886 – Buenos Aires, Argentina, 26 agost 1927)
Músic. Director de l’Orfeó de Manresa, col·laborà amb Raquel Meller i Lola Membrives.
A partir del 1913 s’instal·là a Buenos Aires, on compongué tangos molt cèlebres.
(Igualada, Anoia, 16 novembre 1875 – 11 gener 1940)
Compositor. Fundà a Igualada l’acadèmia musical del seu nom (Acadèmia Jordana) i l’Orfeó de l’Anoia (1909), el qual dirigí fins al 1931.
És autor d’una Rapsòdia igualadina, per a orquestra, d’una Cançó d’octubre i d’altres obres corals, de peces per a piano i d’una obra didàctica.
(Barcelona, 17 octubre 1896 – 9 octubre 1945)
Músic. Fill de la pianista Júlia Obradors. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Dirigí l’Orquestra del Liceu, l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i, més tard, la Filharmònica de Gran Canària.
Autor de sarsueles, com Angelus (amb text d’Emili Vendrell), La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano.
Fou conegut també com a Ferran J. Obradors.
(Barcelona, 21 setembre 1895 – els Monjos, Alt Penedès, 8 maig 1963)
Poetessa i compositora. És autora del llibre de poemes L’estel dins la llar (1938).
Treballà activament en la composició del Cançoner popular i musicà diversos poemes, publicats amb els títols de Cançons d’infants, Trenta cançons nadalenques i Himnes, on deixà constància de la seva gran sensibilitat.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 17 setembre 1953 – )
(Joan Vilaplana i Comín) Autor i intèrpret de cançons. Començà a estudiar música a 18 anys i aviat compongué les seves cançons originals. El 1973 actuà per primera vegada en públic a Sabadell.
Després, el seu estil ha anat evolucionant sobre la base d’una major profunditat musical.
Ha editat més de vint discs, entre els quals destaquen: Rèquiem (1974), Viure (1977), Joies Robades (2002), Em declaro innocent (2011), etc.
Enllaç web: Joan Isaac
(Catalunya ?, segle XV)
Compositor. Cap al 1480 estava al servei del rei Ferran I de Nàpols, on coincidí amb les teories de J. Tinctoris i F. Gaffurius.
Les seves composicions musicals conservades són un Kyrie i un Gloria, a quatre veus, tres Magnificat, un a tres veus i dos a quatre, dos motets a quatre veus (Quomodo obtexit caligine in furore suo Dominus filiam Sion i Recordare Domine quid acciderit nobis) i la cançó a quatre veus Non touchez à moi.
És considerat com un teòric musical per Gaffurius i altres autors.
